Els esdeveniments que es van succeint a Espanya semblen trets d’un manual de com portar un pa\u00eds al col\u00b7lapse. La concatenaci\u00f3 de fets \u00e9s sorprenent i sembla ben b\u00e9 organitzada per una m\u00e0 superior. La coincid\u00e8ncia en el temps del descobriment de casos de corrupci\u00f3 i del proc\u00e9s catal\u00e0 afebleixen simult\u00e0niament dos pilars de l’Estat espanyol de forma greu amb el risc que a Madrid no hi hagi prou energia per aguantar-los o que hagi de decidir com en el segle XVIII: Portugal o Catalunya. Llavors la direcci\u00f3 espanyola va prescindir de Portugal per actuar sobre Catalunya. Avui podr\u00e0 decidir perdre el poder davant Podemos i estacar Catalunya, una nova versi\u00f3 d’Espanya roja per\u00f2 no rota.
\nCom \u00e9s possible que un govern cometi tants errors com el de Madrid? Segurament perqu\u00e8 la direcci\u00f3 de Madrid no interpreta com errors maneres de fer que sempre han fet. La hist\u00f2ria moderna d’Espanya est\u00e0 plena de governs que han fet del menyspreu la forma d’actuar i ara ha estat igual, sense veure que aix\u00f2 la gent ja no ho pot suportar.
\nPer una banda, la crisi ha castigat la societat espanyola molt m\u00e9s que no pas la dels altres pa\u00efsos -a excepci\u00f3 de Gr\u00e8cia- pel fet que ha deixat en no res el sector de la construcci\u00f3 que va donar feina a m\u00e9s del 20% de la poblaci\u00f3. Aquella bombolla que va durar deu anys va fer creure a tothom que el pa\u00eds era xauxa, que aqu\u00ed es lligaven els gossos amb llonganisses, que tenir cr\u00e8dit era q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s d’anar al banc, que es podien fer diners, molts diners, nom\u00e9s comprant un immoble i venent-lo m\u00e9s tard, que era normal pagar comissions per aquestes transaccions, essent imprescindible tenir bones relacions en aquest m\u00f3n immobiliari, de la construcci\u00f3 i financer. Una vegada destru\u00eft aquest muntatge anem descobrint les conseq\u00fc\u00e8ncies: p\u00e8rdua massiva de treball, visibilitat d’haver constru\u00eft un teixit econ\u00f2mic fals, descobriment de xarxes de corrupci\u00f3 massives…
\nDe cop (de fet no va ser del tot instantani, vam haver d’esperar des del 2009 fins el 2012) la societat va descobrir que s’havia de fer una devaluaci\u00f3 interna per retornar la competitivitat al pa\u00eds i que s’havien de cenyir els pressupostos prescindint de moltes prestacions, cosa que l’Estat va fer de forma mod\u00e8lica als ulls dels pa\u00efsos ve\u00efns. Els espanyols assumeixen estoicament els deures, deien amb sorpresa a l’exterior. I aix\u00ed ha estat fins que els casos de corrupci\u00f3 han anat aflorant en tal quantitat, en tal successi\u00f3, que ha fet esclatar l’esto\u00efcisme de la gent. La negaci\u00f3 del govern a alguns casos, la minimitzaci\u00f3 de la gravetat, la confecci\u00f3 d’altres not\u00edcies per amagar la corrupci\u00f3, la confecci\u00f3 de casos falsos per tapar els propis, no ha fet m\u00e9s que exaltar encara m\u00e9s la ira de la gent. Les maneres de governar del PP a Madrid, fugint de la transpar\u00e8ncia, han quedat atrapades pels casos de corrupci\u00f3 derivats de la seva pol\u00edtica d’economia especulativa realitzada anys enrere. El PP est\u00e0 enxampat per la seva hist\u00f2ria recent i no sap admetre els seus propis errors, fet que enc\u00e9n dia rere dia als seus votants.
\nEl fenomen Podemos \u00e9s fruit de la necessitat que t\u00e9 la gent de canviar de forma radical als que han dirigit el pa\u00eds des de l’any 2000, siguin del PP o del PSOE. El poble pot assumir sacrificis si se li explica un relat convincent, per\u00f2 mai si veu greuges comparatius, grups privilegiats fent-se la barba d’or mentre ells pateixen. El greuge comparatiu \u00e9s el pitjor en \u00e8poques de crisi i aquest fenomen tamb\u00e9 afecta el front catal\u00e0. No n’hi ha prou amb no atendre una reclamaci\u00f3 permanent d’un d\u00e8ficit fiscal fora de lloc, que a sobre s’actua amb prepot\u00e8ncia en gaireb\u00e9 totes les decisions sobre Catalunya. La reducci\u00f3 del d\u00e8ficit pressupostari es fa de forma asim\u00e8trica, exigint m\u00e9s a les comunitats aut\u00f2nomes que a la mateixa administraci\u00f3 central, el finan\u00e7ament del d\u00e8ficit t\u00e9 un tipus d’inter\u00e8s molt per sobre del cost que t\u00e9 el Tesoro, les inversions en obra p\u00fablica estan lluny d’afavorir el teixit productiu i, a sobre, s’actua contra l’ensenyament del catal\u00e0 en un intent d’eliminar un dels \u00e8xits de la democr\u00e0cia a Catalunya com \u00e9s la immersi\u00f3 en la llengua.
\nLa recent enquesta feta pel CEO de la Generalitat a la pregunta de quin \u00e9s el principal motiu pel qual la gent s’ha fet independentista mostra que la majoria, el 42%, ho \u00e9s per l’actitud i pels comentaris del govern central cap a Catalunya i el 13,4% pel tema del d\u00e8ficit fiscal, essent les altres raons molt m\u00e9s minorit\u00e0ries, com per exemple un 1,6% per la llengua catalana. \u00c9s a dir, el proc\u00e9s catal\u00e0 \u00e9s impulsat pel menyspreu de l’administraci\u00f3 de Madrid, per les formes de governar i trepitjar continuadament, per no voler recon\u00e8ixer cap dels greuges amb Catalunya, per una manera de fer d’ordeno y mando y t\u00fa te callas, que avui la societat ja no pot suportar.
\nEls pol\u00edtics estaven acostumats a dirigir la opini\u00f3 p\u00fablica a trav\u00e9s dels diaris, la r\u00e0dio i de la televisi\u00f3, per\u00f2 ara, amb la connexi\u00f3 per Internet, la gent no es deixa dominar per uns pocs mitjans. Aix\u00f2 \u00e9s el que no han ent\u00e8s, que cal governar amb transpar\u00e8ncia i convicci\u00f3, fent de l’honradesa el primer valor.
\nLa suma del fenomen Podemos i del proc\u00e9s catal\u00e0 poden ser les forces que facin caure un Estat espanyol ancorat al segle XIX, incapa\u00e7 d’entendre el moment hist\u00f2ric d’avui ni la transformaci\u00f3 de la societat espanyola.<\/p>\n