{"id":1121,"date":"2014-10-19T18:56:22","date_gmt":"2014-10-19T16:56:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1121"},"modified":"2014-10-26T18:57:20","modified_gmt":"2014-10-26T17:57:20","slug":"empresaris-independentistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1121","title":{"rendered":"Empresaris independentistes"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>El m\u00f3n no acaba d’entendre com el moviment independentista ha esdevingut tan transversal, incloent fins i tot una bona massa del teixit empresarial. No fa gaires anys, abans del 2012, el moviment independentista estava cenyit al partit d’Esquerra Republicana i altra gent com Francesc Ferrer. Les protestes de la sent\u00e8ncia de l’estatut l’any 2010 van comen\u00e7ar a despertar la transversalitat i el malestar empresarial: nom\u00e9s cal recordar els actes unitaris empresarials per reclamar infraestructures a Catalunya, com el govern de l’aeroport del Prat.<\/span>
Per\u00f2 no va ser fins ben entrada la crisi, amb les enormes retallades pressupost\u00e0ries de la Generalitat, que va aflorar el punt clau de la transversalitat de l’independentisme: la certesa que Espanya espolia Catalunya de forma continuada i premeditada. Feia molts anys que hi havia la queixa que el que es pagava des d’aqu\u00ed no tornava en suficient quantitat, que es feien c\u00e0lculs del que no tornava, per\u00f2 era un relat que s’interpretava com una opini\u00f3, amb poca credibilitat. Recordo al principi de la discussi\u00f3 del nou estatut que un argument fou que Espanya es beneficiava de l’arribada de l’1% del PIB en fons europeus i que, una vegada acab\u00e9s el programa de subsidis, tocaria a Catalunya aportar aquests fons, ra\u00f3 per la qual calia acotar el que s’aportava amb un criteri d’ordinalitat.<\/span>
El cert \u00e9s que la crisi ha fet aflorar l’argument que Espanya espolia Catalunya i, poc a poc, aquest argument s’ha enfortit amb nous treballs. El mateix c\u00e0lcul proposat pel Ministeri d’Hisenda i realitzat per De la Fuente refor\u00e7a el c\u00e0lcul que es va fent des de Catalunya que el d\u00e8ficit fiscal entre Catalunya i Espanya \u00e9s de 16.000 milions d’euros anuals, un 8% del PIB. Jo mateix em trobo en el grup dels que pensava que la xifra no era ajustada, que era una exageraci\u00f3, i que ara mateix li dono tota la veracitat, una vegada s’han anat aportant estudis i contraestudis.<\/span>
Per\u00f2 el temps no fa m\u00e9s que refor\u00e7ar la idea que, per Espanya, Catalunya \u00e9s la caixa on cal anar a buscar diners per repartir en els pressupostos de l’Estat. Dissabte passat vaig escoltar unes declaracions del ministre De Guindos que em van esverar de nou. Venia de la reuni\u00f3 de l’FMI i els periodistes li van preguntar per la frenada de l’activitat econ\u00f2mica, a la qual cosa ell va respondre que l’economia espanyola est\u00e0 lligada a l’evoluci\u00f3 de l’economia global i a la dels pa\u00efsos ve\u00efns. Per\u00f2 una pregunta va ser sobre si li semblava b\u00e9 que en el pressupost 2015 la inversi\u00f3 de l’Estat a Catalunya fos nom\u00e9s del 9%, quan el pes de la poblaci\u00f3 \u00e9s del 16% i el del PIB el 19%. Va dir que era normal perqu\u00e8 Catalunya era la comunitat que m\u00e9s s’havia beneficiat de les mesures econ\u00f2miques del govern per sortir de la crisi. No fotem! Vaig pensar. Resulta que haver fet millor els deures en contenci\u00f3, en devaluaci\u00f3 salarial, en esfor\u00e7 exportador… haver patit per sortir de la crisi t\u00e9 com a compensaci\u00f3 que s’ha d’espoliar m\u00e9s. \u00c9s una mostra clara que Espanya t\u00e9 el subsidi a l’ADN, que la meritocr\u00e0cia no existeix i que en tot cas es substitueix per la corrupci\u00f3. \u00c9s impossible que convisqui un model industrial fortament exportador, on nom\u00e9s preval la meritocr\u00e0cia, l’esfor\u00e7 per innovar, per ser competitiu, amb un model fortament de subsidi, que possibilita l’anar fent, el no acc\u00e9s al m\u00f3n del treball. S\u00f3n mons incompatibles.<\/span>
La xifra del d\u00e8ficit fiscal acumulat a Catalunya des de l’any 1986 \u00e9s de 220.000 milions d’euros, l’equivalent de tot el PIB catal\u00e0.<\/span>
Per aix\u00f2, la cirereta del past\u00eds ha estat la no negociaci\u00f3 del repartiment fiscal entre comunitats, que obliga la llei, i el nou pressupost d’inversions de l’Estat, que preveu nom\u00e9s 1.072 milions d’euros, el 9,5% del total, quan hauria de ser del 18,8% pel pes que t\u00e9 l’economia al PIB. Catalunya \u00e9s la 15a comunitat en inversi\u00f3 de l’Estat, nom\u00e9s seguida per les illes Can\u00e0ries i les Balears, la inversi\u00f3 per habitant \u00e9s de 145 \u20ac\/h, contra una mitjana estatal de 242 \u20ac\/h. Els pol\u00edtics i els empresaris creuen que \u00e9s un c\u00e0stig pel proc\u00e9s catal\u00e0. El conseller Mas Colell va dient que no, que el mateix criteri s’adopta per a la comunitat valenciana, i t\u00e9 ra\u00f3. El patr\u00f3 \u00e9s el d’agafar aqu\u00ed perqu\u00e8 aqu\u00ed n’hi ha, \u00e9s el de tenir permanentment la m\u00e0 a la caixa per fer pol\u00edtiques de forma arbitr\u00e0ria i subsidiada arreu d’Espanya amb finalitats electorals.<\/span>
Aquests arguments s\u00f3n els que convencen el teixit empresarial que la continu\u00eftat amb Espanya no t\u00e9 soluci\u00f3. Ni el concert econ\u00f2mic com el del Pa\u00eds Basc ho pot resoldre, perqu\u00e8 la pol\u00edtica industrial \u00e9s completament contr\u00e0ria als interessos industrials de Catalunya, vegeu si no el cost anual de 1.800 milions de m\u00e9s que ens costa l’electricitat o el 21% que haurem de pagar pels 1.400 milions del frac\u00e0s del magatzem de gas Castor. O la mateixa marca Espanya que fa ombra a la marca Barcelona. I no parlo del tema de la llengua… per tant, l’\u00fanica cosa que podr\u00edem federar amb Espanya \u00e9s l’ex\u00e8rcit i poca cosa m\u00e9s, perqu\u00e8 les seves relacions internacionals tampoc ens convenen. I, ara que ho penso, no s\u00e9 per qu\u00e8 hem de voler un ex\u00e8rcit, ni per a fer qu\u00e8.<\/span>
Ha acabat l’hora del victimisme, ara se’ns presenta una oportunitat per mostrar al m\u00f3n que volem un cam\u00ed propi i s’obre una porta per aconseguir tenir un pa\u00eds amb model propi, on s’afavoreix el treball, l’esfor\u00e7 i l’estalvi, un pa\u00eds modern en un m\u00f3n global.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t