{"id":1117,"date":"2014-10-12T07:15:48","date_gmt":"2014-10-12T05:15:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1117"},"modified":"2014-10-13T07:15:57","modified_gmt":"2014-10-13T05:15:57","slug":"federar-catalunya-amb-portugal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1117","title":{"rendered":"Federar Catalunya amb Portugal"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"color: #555555;\">Fa anys, quan comen\u00e7ava a pensar els mecanismes per sortir d&#8217;una Espanya que cada vegada es feia m\u00e9s insuportable, vaig imaginar una sortida contra natura. Consistia a demanar a Fran\u00e7a que ens deix\u00e9s entrar dins el seu estat. Evidentment era una boutade, no hi havia cap possibilitat que aix\u00f2 reeix\u00eds, ni ens interessava entrar en un estat que encara \u00e9s m\u00e9s centralista que l&#8217;espanyol. Per\u00f2 era una proposta que evidenciava el mal humor catal\u00e0 i mostrava que volem ?pert\u00e0??nyer a una societat democr\u00e0tica i transparent, constituint un crit internacional.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Des de l&#8217;any 2009 tinc sovint contactes amb Portugal, perqu\u00e8 des d&#8217;aquell any all\u00e0 hi ha el nostre principal prove\u00efdor: un fabricant de pasta d&#8217;eucaliptus a Figueira da Foz. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi he fet bons contactes empresarials perqu\u00e8 el nostre mercat natural \u00e9s la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i els fabricants de paper tiss\u00fa es troben en una bossa en l&#8217;espai que va per sobre de l&#8217;Ebre -des de Bilbao a Borriana- i la frontera francesa, i en una altra bossa en l&#8217;eix que va de Salamanca fins a Lisboa. Per tant, \u00e9s f\u00e0cil que els fabricants catalans ens trobem amb els portuguesos; tenim en com\u00fa el mateix mercat, tot i que l&#8217;abastim des de llocs diferents. Els portuguesos mostren sempre la seva admiraci\u00f3 per Espanya, la veuen com un referent, com l&#8217;objectiu a assolir en el futur i amb un cert complex d&#8217;inferioritat. Dijous passat em vaig trobar amb un empresari culte, dels pocs portuguesos que saben que el seu pa\u00eds \u00e9s independent d&#8217;Espanya perqu\u00e8 les tropes de Felip V eren a Catalunya i no van poder anar a Portugal. Aquesta setmana els explicava els problemes de Catalunya amb Espanya, els tics colonitzadors que encara t\u00e9 Madrid, el cam\u00ed que est\u00e0 fent el proc\u00e9s i les possibles solucions, com resoldre el problema de la UE i el de l&#8217;euro&#8230; L&#8217;empresari em va dir: &#8220;seria bo que al final de tot plegat hi hagu\u00e9s una federaci\u00f3 d&#8217;estats ib\u00e8rics forta&#8221;.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Com m\u00e9s penso en aquesta soluci\u00f3, m\u00e9s possibilitats hi veig, perqu\u00e8 la soluci\u00f3 d&#8217;un estat independent en solitari trobar\u00e0 un munt d&#8217;opositors a la UE i a l&#8217;escena internacional per por que no sigui la caixa dels trons i explosioni la geografia mundial. Fer Catalunya independent per posteriorment constituir un enlla\u00e7 de tu a tu amb altres estats pot ser un cam\u00ed positiu i de gran impacte estrat\u00e8gic. El proc\u00e9s seria el de fer un estat independent, constituir una federaci\u00f3 amb Portugal, convidar els bascos a fer el mateix i, finalment, convidar Espanya a entrar-hi. Es podria federar l&#8217;ex\u00e8rcit en les seves tasques internacionals, els serveis secrets, la pol\u00edtica exterior&#8230; i poca cosa m\u00e9s. Qualsevol altra soluci\u00f3 de tercera via mai podr\u00e0 arribar a funcionar: nom\u00e9s seria una sortida burda a la situaci\u00f3 actual, que prolongaria la ine?fic\u00e0cia de l&#8217;estat actual, el seu exc\u00e9s d&#8217;administraci\u00f3 no necess\u00e0ria, el seu establishment que no vol deixar el poder, els tics del segle XIX completament colonials, la utilitzaci\u00f3 de Catalunya per fins electorals espanyols&#8230; No, la tercera via de la qual es parla a La Vanguardia, al PSC o a Uni\u00f3 no pot resoldre tots aquests greuges. Nom\u00e9s es pot resoldre quan la negociaci\u00f3 \u00e9s de tu a tu, una cosa que volia aconseguir l&#8217;Estatut i que el ribot d&#8217;Alfonso Guerra va retallar immediatament.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Divendres vaig assistir al sopar d&#8217;empresaris d&#8217;\u00d2mnium Cultural i l&#8217;ANC per parlar del proc\u00e9s. Van explicar que els atacs inform\u00e0tics que reben dels serveis secrets espanyols s\u00f3n d&#8217;una envergadura que l&#8217;empresa nord-americana que els assessora t\u00e8cnicament (la que va fer possible la vict\u00f2ria d&#8217;Obama) mai havia vist. La guerra bruta del Govern espanyol per frenar el proc\u00e9s catal\u00e0 \u00e9s molt forta, per\u00f2 tot i aix\u00f2 no \u00e9s capa\u00e7 de frenar el cam\u00ed que estem fent. No ho \u00e9s perqu\u00e8 el moviment catal\u00e0 \u00e9s transversal, i la gent no nom\u00e9s actua per romanticisme. El poble est\u00e0 tip d&#8217;aquesta manera de fer del segle XIX i exigeix democr\u00e0cia i transpar\u00e8ncia. Per aix\u00f2 una soluci\u00f3 pot ser la de trencar bruscament amb Espanya per tornar a ajuntar les peces de forma diferent i amb noves condicions, en qu\u00e8 potser hem de tenir en compte els nostres ve\u00efns portuguesos.<\/span><\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1117\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa anys, quan comen\u00e7ava a pensar els mecanismes per sortir d&#8217;una Espanya que cada vegada es feia m\u00e9s insuportable, vaig imaginar una sortida contra natura. Consistia a demanar a Fran\u00e7a que ens deix\u00e9s entrar dins el seu estat. Evidentment era una boutade, no hi havia cap possibilitat que aix\u00f2 reeix\u00eds, ni ens interessava entrar en un estat que encara \u00e9s m\u00e9s centralista que l&#8217;espanyol. Per\u00f2 era una proposta que evidenciava el mal humor catal\u00e0 i mostrava que volem ?pert\u00e0??nyer a&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1117\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1117","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1117"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1117\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1118,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1117\/revisions\/1118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}