{"id":1115,"date":"2014-09-28T17:22:07","date_gmt":"2014-09-28T15:22:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1115"},"modified":"2014-09-28T17:22:07","modified_gmt":"2014-09-28T15:22:07","slug":"definir-objectius","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1115","title":{"rendered":"Definir objectius"},"content":{"rendered":"

Vivim en una societat poc eficient, en la qual els recursos humans i materials es dispersen en exc\u00e9s i no encerten en concentrar objectius. Feu-vos la pregunta seg\u00fcent: quin \u00e9s el major objectiu de la societat avui dia? Mantenir l’estat del benestar? Crear llocs de treball? Abaixar el consum d’energia per mantenir el clima? Jo no sabria dir quins reptes b\u00e0sics t\u00e9 ara la societat europea, tot i que a t\u00edtol personal en tinc dos de ben definits: crear llocs de treball i disminuir el consum energ\u00e8tic. Sense definir amb claredat uns objectius no es pot ser gaire eficient.<\/span>
La creaci\u00f3 de treball \u00e9s b\u00e0sica per a un estat del benestar en el qual la cohesi\u00f3 social sigui m\u00e0xima. \u00c9s molt m\u00e9s important que qualsevol pol\u00edtica de subsidi, i no veig que els l\u00edders pol\u00edtics ni l’opini\u00f3 publicada ho tinguin com a prioritat. Si continuem aix\u00ed veurem coses que ja passen a Anglaterra, com que hi ha fam\u00edlies on conviuen 3 generacions de ni-ni. L’actual govern, poc despr\u00e9s d’entrar al poder, va afirmar que no calia subvencionar la creaci\u00f3 de llocs de treball perqu\u00e8 era una mesura que tindria poca efic\u00e0cia. Aquest govern ent\u00e9n el concepte de producci\u00f3? – vaig pensar. Si un lloc de treball no \u00e9s rendible no es crear\u00e0, per\u00f2 en tenim un munt d’aquests llocs que s\u00f3n necessaris. B\u00e9 sigui perqu\u00e8 s\u00f3n llocs de treball en compet\u00e8ncia amb pa\u00efsos emergents (el sector t\u00e8xtil, per exemple), o b\u00e9 perqu\u00e8 l’activitat t\u00e9 un substitut m\u00e9s barat com els combustibles f\u00f2ssils (com en el cas de la gesti\u00f3 forestal), o b\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s una activitat que no pot obtenir m\u00e9s remuneraci\u00f3 (com l’atenci\u00f3 a la gent gran). El fet \u00e9s que hi ha molts llocs de treball que, si no s’ajuden financerament -amb exempci\u00f3 total o parcial de la quota de la seguretat social, per exemple- no es crearan mai. Esperar que la demanda interna del pa\u00eds creixi prou per crear llocs de treball \u00e9s dilatar el problema tota una generaci\u00f3 i aix\u00f2 no \u00e9s tenir una finalitat clara.<\/span>
Un altre objectiu \u00e9s l’habitatge. Com podem aconseguir que la gent compri habitatges amb salaris de 800 o 1.000 euros al mes? Creieu que amb aquest salari es pot tenir acc\u00e9s a un habitatge de preu superior a 150.000 euros, encara que siguin de lloguer? L’\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s la creaci\u00f3 de s\u00f2l que permeti construir habitatges amb preus que rondin els 80.000 euros, i aix\u00f2 demana una soluci\u00f3 purament pol\u00edtica: alliberar s\u00f2l r\u00fastic a preu zero per poder-lo llogar durant 60-90 anys.<\/span><\/p>\n


Finalment, reflexionem sobre l’objectiu de disminuir el consum d’energia. Viure amb poc consum d’energia \u00e9s possible: avui hi ha la tecnologia adient per fer-ho. A Olot hi ha un exemple que demostra que es pot viure en un espai de 200 m2 amb consum zero, sense haver de fer recurs a la xarxa el\u00e8ctrica. La jove empresa Wattia ha superat el repte de consum zero i avui ven les seves solucions a les nostres comarques. Per\u00f2 tothom pot fer aquest cam\u00ed si defineix l’objectiu. Abaixar el consum energ\u00e8tic un 15% \u00e9s f\u00e0cil, nom\u00e9s cal canviar uns quants elements per altres de menor consum per assolir-ho, per\u00f2 el repte \u00e9s anar a disminuir els consums de m\u00e9s del 50% i aix\u00f2 nom\u00e9s es fa fent un canvi cultural. Un dia vaig veure a TV3 una reposici\u00f3 d’un programa de 60 minuts que parlava d’energies renovables a Holanda. Van entrevistar una \u00e0via d’uns 75 anys que havia posat plaques fotovoltaiques al teulat. L’entrevistador li va preguntar qu\u00e8 feia en les estones lliures i ella va dir que, a part de regar les flors, li encantava obrir un armari on hi havia el comptador el\u00e8ctric i mirar com anava enrere quan les plaques fotovoltaiques estaven en producci\u00f3. Va explicar que feia una competici\u00f3 amb la seva ve\u00efna a veure qui consumia menys i que fins i tot havien anat a comprar una tetera el\u00e8ctrica que consumia menys. \u00c9s un ?exemple del que pot passar quan una persona de cop es posa un objectiu clar davant.<\/span>
Consumir menys no \u00e9s fer una inversi\u00f3, \u00e9s un proc\u00e9s mental pel que un va actuant en la direcci\u00f3 d’efici\u00e8ncia. Comen\u00e7a amb un petit pas que es va eixamplant amb el temps: \u00e9s un proc\u00e9s seq\u00fcencial que ha de durar anys i que, de fet, esdev\u00e9 un estil de vida.<\/span>
No tenir objectiu de consum ajustat a les nostres necessitats ha portat la humanitat a tenir usos de fins a 230.000 kcal\/dia.home a Am\u00e8rica, quan a la Roma imperial havien arribat a un consum d’energia de 30.000 kcal\/d.h. Si la societat fa els deures posant l\u00f2gica energ\u00e8tica al seu desenvolupament es podria viure avui amb 20.000 kcal\/d.h. sense haver de fer grans invents, nom\u00e9s racionalitzant l’economia actual. Per exemple, podem consumir 4.300 kcal\/d.h. en energia en un habitatge, tenir un consum de menjar i altres de 3.900 kcal\/d.h., podem tenir un cotxe i electrodom\u00e8stics que han necessitat en la seva fabricaci\u00f3 unes 5.000 kcal\/d.h., podem tenir una casa que ha necessitat en la seva construcci\u00f3 2.400 kcal\/d.h., podem tenir serveis p\u00fablics i privats per un consum de 250 kcal\/d.h. podem anar de vacances amb la fam\u00edlia en cotxe per 910 kcal\/d.h. o b\u00e9 anar a treballar amb bus cada dia per 5.000 kcal\/d. En total 21.760 kcal\/d.h. Per\u00f2 si en lloc de bus s’agafa un cotxe de 6 l\/100 km de consum i nom\u00e9s hi va una persona, l’\u00fas del cotxe esdev\u00e9 de 30.000 kcal\/d.h. i el total ser\u00e0 de 46.760 kcal\/d.h. Poseu-hi ara un cotxe americ\u00e0 i un trajecte de 100 km diaris enfront dels 50 calculats i el consum total ser\u00e0 de 135.000 kcal\/d.h.<\/span>
\u00c9s un exemple per veure que el que \u00e9s important \u00e9s l’objectiu, molt m\u00e9s que no pas la tecnologia a emprar el que ens porta a l’economia del futur, la de l’abund\u00e0ncia frugal.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t