{"id":110,"date":"2010-04-26T08:00:25","date_gmt":"2010-04-26T06:00:25","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=110"},"modified":"2010-04-26T07:19:48","modified_gmt":"2010-04-26T05:19:48","slug":"un-pais-que-no-defensa-la-industria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=110","title":{"rendered":"Un pa\u00eds que no defensa la ind\u00fastria"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

L’altre dia vaig veure que el meu fill estudiava l’evoluci\u00f3 del comer\u00e7 catal\u00e0 amb l’estranger. Hi havia un gr\u00e0fic de barres amb les importacions i les exportacions des de l’any 1991 fins el 2005. Any a any el saldo del comer\u00e7 exterior catal\u00e0 ha empitjorat fins que a l’any 2005 les exportacions nom\u00e9s cobrien el 58% de les importacions. Em va preguntar si aix\u00f2 era cert. Li vaig dir que els dos anys que seguien, el 2006 i el 2007, encara havien estat pitjors. Avui la cobertura exterior espanyola \u00e9s del 76,4%. El saldo \u00e9s positiu amb Fran\u00e7a, Portugal, Gr\u00e8cia, Eslov\u00e8nia, el Regne Unit, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia, Litu\u00e0nia, Su\u00efssa, Turquia, Cro\u00e0cia, Canad\u00e0, Brasil, M\u00e8xic, Hong Kong, Marroc, Sud-\u00e0frica i Oceania. Amb la resta de m\u00f3n \u00e9s negatiu.
\nFa exactament un any un client important de Barcelona ens va dir que no \u00e9rem competitius en comparaci\u00f3 amb una empresa francesa. Des de fa anys competim amb una f\u00e0brica de paper que es troba a Als\u00e0cia, a 1.200 km de dist\u00e0ncia. Ambdues empreses tenim costos semblants i a vegades ells tenen millors preus, mentre que en altres som nosaltres. Per\u00f2 ara far\u00e0 un any van sortir amb uns preus fora de lloc, un 12% inferiors als nostres. No ho vaig entendre. L’experi\u00e8ncia em va fer dir que els francesos ja n’havien fet una de les seves. Vaig pensar que l’administraci\u00f3 francesa havia inventat una ajuda que feia que el nostre competidor tingu\u00e9s millors preus que nosaltres. Hem sobreviscut aquest any sense el nostre client, que alhora subministra a Mercadona. Per\u00f2 heus aqu\u00ed que, quan s’ha complert l’any, l’empresa francesa ha apujat els preus per sobre dels nostres. Aix\u00ed, de cop. Aquest fet ha confirmat la sospita que vaig tenir llavors i tot fa pensar que l’administraci\u00f3 francesa havia subvencionat l’exportaci\u00f3 de la nostra compet\u00e8ncia.
\nAquesta setmana tamb\u00e9 he pogut llegir que els Estats Units han decidit posar aranzels a la importaci\u00f3 de paper estucat provinent de la Xina i d’Indon\u00e8sia perqu\u00e8 tenen subvencions a l’exportaci\u00f3. La Uni\u00f3 Europea tot just s’ho est\u00e0 pensant… mentre van caient empreses al nostre costat, com Aconda o Torraspapel a Sarri\u00e0.
\n Nicolas Sarkozy<\/strong> ha fet marxa enrere en l’aplicaci\u00f3 de la taxa sobre el CO2 perqu\u00e8 el tribunal consultiu franc\u00e8s va dir que la taxa posava en perill un centenar d’empreses a Fran\u00e7a. Cent empreses! Us ho imagineu aix\u00f2 aqu\u00ed? Jo no, qu\u00e8 s\u00f3n a Espanya 100 empreses…
\nA Alemanya fa anys que legislen de forma proactiva per afavorir els productes fabricats dins el seu territori. Si han de canviar el reglament dels papers en contacte alimentari, per afavorir a una empresa seva en contra d’una de l’exterior, ho fan. Aix\u00f2 ens va passar fa uns anys.
\nSi voleu comprar una m\u00e0quina, es m\u00e9s f\u00e0cil fer-ho a It\u00e0lia, on trobareu avals que possibilitin el finan\u00e7ament, que no pas a una empresa d’aqu\u00ed, que no sabr\u00e0 com fer-ho per ajudar-vos com a client a resoldre els problemes.
\nI ja no parlo de la formaci\u00f3 professional alemanya i italiana, aut\u00e8ntics pilars en la seva ind\u00fastria. Ni tampoc de les facilitats per resoldre problemes de disseny, com estudis amb elements finits, que realitzen amb naturalitat en les seves universitats. Tampoc penso amb les generoses subven?cions a la innovaci\u00f3 i a la inversi\u00f3 dels francesos,… les vegades que he dit que a Fran\u00e7a hagu\u00e9ssim tingut un creixement brutal…
\nEls pa\u00efsos del nostre entorn defensen les empreses una a una, els llocs de treball un a un, amb les dents. Aqu\u00ed ens mamem el dit, pensant que el clima internacional resoldr\u00e0 la crisi, escoltant els sindicats.
\nDes de l’any 2002 anem veient com el teixit industrial de casa nostra va desapareixent. Quan f\u00e8iem aquesta reflexi\u00f3 als pol\u00edtics i a l’administraci\u00f3 catalana la resposta sempre era que el fet no tenia gravetat: la construcci\u00f3 anava a tota pastilla i ho absorbia tot.
\nDes de fa deu anys les coses no han parat d’empitjorar per a la ind\u00fastria. La inflaci\u00f3, derivada de la borratxera immobili\u00e0ria, va fer encarir els costos de les empreses deixant-les en posici\u00f3 no competitiva. Els preus dels terrenys industrials es van encarir de tal forma que sovint ara \u00e9s m\u00e9s car el terreny que la instal\u00b7laci\u00f3 industrial. I l’administraci\u00f3 es va pensar que podia xuclar i exigir la lluna a la ind\u00fastria perqu\u00e8 suposava que tenia els mateixos beneficis que les immobili\u00e0ries. El resultat va ser una pressi\u00f3 administrativa inaguantable, essent gaireb\u00e9 impossible requalificar terrenys per establir una ind\u00fastria, exigint tr\u00e0mits mediambientals gaireb\u00e9 impossibles d’obtenir en un temps raonable, establint normes de seguretat al treball a vegades lluny del sentit com\u00fa, o redactant normes de resist\u00e8ncia al foc pr\u00f2pies de llocs p\u00fablics, en espais on no hi treballa ning\u00fa.
\nNo \u00e9s possible que ens en sortim fins que no fem marxa enrere en tot aix\u00f2. La ind\u00fastria no tornar\u00e0 a crear treball fins que pugui invertir. Per\u00f2 per fer-ho ha de veure que la inversi\u00f3 ser\u00e0 rendible. Una vegada estudiat que el producte es vendr\u00e0 i hi haur\u00e0 prou marge brut per retornar la inversi\u00f3, llavors caldr\u00e0 executar el projecte, cercant el finan\u00e7ament adient, superant tots els obstacles de compra del terreny, de llic\u00e8ncia d’obres, de llic\u00e8ncia d’activitat,… Finalment ha de trobar el personal amb la formaci\u00f3 necess\u00e0ria per fer-ho funcionar.
\nNo cal que us digui que gaireb\u00e9 cap dels sup\u00f2sits anteriors es poden complir amb facilitat. Ni a les empreses hi ha idees on invertir amb rendibilitat, ni el pa\u00eds t\u00e9 bancs o caixes que ho possibilitin, ni existeix el personal format, ni l’administraci\u00f3 s’ha assabentat que fa massa coses malament en aquest aspecte.
\nM’he fet a la idea que estarem molts anys, decennis, amb milions de persones a l’atur (la propera setmana tindrem l’enquesta de l’EPA amb el m\u00e0xim hist\u00f2ric). Nom\u00e9s hi ha una escletxa: aguantar les empreses que encara queden, fer-les competitives i esperar que creixin, que siguin elles les que cre\u00efn treball, i que a partir d’aqu\u00ed es regeneri el teixit.
\nQuan el meu fill em va preguntar per qu\u00e8 hav\u00edem deixat de ser competitius li vaig haver de dir,… perqu\u00e8 aquest pa\u00eds fa anys que ha deixat de creure en la ind\u00fastria.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t