{"id":1098,"date":"2014-09-14T19:41:55","date_gmt":"2014-09-14T17:41:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1098"},"modified":"2014-09-14T19:44:34","modified_gmt":"2014-09-14T17:44:34","slug":"democracia-i-legalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1098","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia i legalitat"},"content":{"rendered":"

A poc a poc, com en qualsevol projecte, anem resolent les inc\u00f2gnites del proc\u00e9s que Catalunya ha empr\u00e8s. Al principi es va dir que era impossible que hi hagu\u00e9s cap separaci\u00f3 perqu\u00e8 les vendes catalanes a Espanya patirien, despr\u00e9s que Catalunya quedaria fora de l’euro, de la UE i de la gal\u00e0xia… per finalment dir que totes les mesures per evitar-ho estan preparades, una manera de dir que, si cal, es far\u00e0 \u00fas de la for\u00e7a. Una rere l’altra hem anat resolent les q\u00fcestions que es plantejaven, diluint les pors i trobant els raonaments per combatre-les. Tant \u00e9s aix\u00ed que el moviment a favor de sortir d’Espanya ha esdevingut una forta onada social, un mainstream potent que actua com una moda i que fa dir als contraris que es tracta d’autoritarisme, de nazisme. \u00c9s clar que, qui diu aix\u00f2, sovint ha begut en entorns feixistes del general Franco<\/strong> i ho diu perqu\u00e8 \u00e9s amb el que sap comparar. Vegi’s Cospedal<\/strong> i Monago<\/strong>.<\/span>
Arribats on som ara, la nova q\u00fcesti\u00f3 a resoldre \u00e9s: democr\u00e0cia o legalitat? Els pol\u00edtics de Madrid i alguns opinadors catalans arg\u00fceixen que no es pot incomplir la legalitat vigent, per\u00f2 si mai no s’hagu\u00e9s trencat la legalitat encara estar\u00edem a l’\u00e8poca feudal o, m\u00e9s encara, en la prehist\u00f2ria, on aquell qui tenia la for\u00e7a tenia la ra\u00f3. Per progressar s’ha de trencar alguna cosa, sense perdre de vista que la l\u00ednia que evita el descontrol del nostre sistema pol\u00edtic \u00e9s molt fina.<\/span>
Per altra banda hi ha el concepte de democr\u00e0cia, el valor del que vol la majoria. Preval la majoria d’Espanya sobre la de Catalunya? Quin \u00e9s el grup homogeni, el catal\u00e0 o l’espanyol? Dijous vam veure que un gruix molt important de la societat catalana s’identifica entre si, se sent b\u00e9 defensant coses comunes, \u00e9s a dir, se sent naci\u00f3. Per tant, \u00e9s normal que vulgui cenyir la democr\u00e0cia al seu espai social per sobre de l’espanyol i de l’europeu. Per\u00f2 les coses encara van m\u00e9s lluny quan s’analitza la qualitat de la democr\u00e0cia i es revisa com actua la majoria espanyola sobre la minoria catalana, persistint en voler aigualir la identitat catalana dins l’espanyola o en captar en exc\u00e9s recursos econ\u00f2mics de Catalunya, aprofitant que la resta d’Espanya sempre tindr\u00e0 majoria pol\u00edtica perqu\u00e8 Catalunya representa nom\u00e9s el 16% de la poblaci\u00f3. Els pol\u00edtics i els intel\u00b7lectuals espanyols -amb alguna excepci\u00f3- tenen una idea de la democr\u00e0cia for\u00e7a prim\u00e0ria, que no t\u00e9 en compte valors actuals com la transpar\u00e8ncia i el respecte per les minories.<\/span><\/p>\n


La legalitat espanyola possibilita que el Govern pugui fer interpretacions esbiaixades i saltar-se les lleis una vegada rere l’altra. Ho fa, per exemple, quan incompleix la disposici\u00f3 addicional tercera de l’estatut dient que ara no hi ha fons, quan ha de refer el sistema de finan\u00e7ament de les comunitats i diu que ara no li va b\u00e9, quan decideix quina part del d\u00e8ficit redueix cada administraci\u00f3 -quedant-se la porci\u00f3 m\u00e9s gran-, quan legisla en mat\u00e8ria energ\u00e8tica de forma barroera trepitjant tothom amb lleis retroactives, trencant compromisos anteriors… La forma de governar de l’administraci\u00f3 espanyola \u00e9s la de trepitjar constantment les minories, la de no fer res per consens, la d’afavorir els interessos dels seus, la de no guardar les formes, la d’arbitrarietat. Aquesta legalitat s’aguanta amb pinces perqu\u00e8 sovint \u00e9s injusta, no equitativa, avassalladora… en definitiva, no hi ha cap possible llei que justifiqui aixafar cont\u00ednuament les minories amb mesures per afeblir el catal\u00e0 o xuclant de forma permanent el 8% del PIB catal\u00e0. No \u00e9s, doncs, dif\u00edcil q\u00fcestionar la necessitat de sotmetre’ns a una legalitat tan barroera. Cal afegir tamb\u00e9 el control que un determinat partit fa de la just\u00edcia, tant dels seus \u00f2rgans de control com dels tribunals superiors. La democr\u00e0cia no es pot basar en el control final del poder de la just\u00edcia i a Espanya aix\u00f2 fa molta pudor.<\/span>
Ara cal veure quin \u00e9s el millor moment per trencar la legalitat. Si la llei per votar el 9-N i el decret posterior s\u00f3n anul\u00b7lats pel govern de Madrid, persistir a convocar la consulta pot portar a fets que no convenen al proc\u00e9s catal\u00e0. Per exemple, a enfrontaments amb la policia, o a una anul\u00b7laci\u00f3 del parlament catal\u00e0, fet que impediria cap votaci\u00f3 posterior.<\/span>
Xavier Sala i Mart\u00edn<\/strong> ha explicat la necessitat que la opini\u00f3 internacional capti amb claredat la voluntat de la gent de Catalunya en la separaci\u00f3 d’Espanya en una votaci\u00f3, dient que nom\u00e9s hi ha una bala a la recambra. \u00c9s a dir, si se salta la legalitat per for\u00e7ar la consulta del 9-N, pot passar que no hi hagi cap oportunitat per fer eleccions plebiscit\u00e0ries. Per tant, l’opci\u00f3 m\u00e9s eficient seria la de no persistir en la consulta del 9-N quan s’invalidi legalment i organitzar unes eleccions plebiscit\u00e0ries amb una llista \u00fanica que promogui una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia i la posterior confecci\u00f3 d’una nova constituci\u00f3 catalana. \u00c9s clar que, si encara volem ser m\u00e9s eficients, aquest pas s’hauria de fer despr\u00e9s d’estar segurs que l’ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria catalana t\u00e9 la capacitat suficient per recaptar el primer mes de la seva constituci\u00f3 els 5.000 milions que es necessiten per pagar els funcionaris i els pensionistes.<\/span>
A poc a poc es va desgranant el cam\u00ed que s’aguanta per l’energia que aporta el moviment del carrer, pac\u00edfic, transversal i organitzat. Si continuem essent organitzats i actuem de forma intel\u00b7ligent i unit\u00e0ria, arribarem a la meta. Ara tocar\u00e0 la desobedi\u00e8ncia pac\u00edfica.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t