{"id":1092,"date":"2014-09-07T19:12:48","date_gmt":"2014-09-07T17:12:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1092"},"modified":"2014-09-13T19:15:18","modified_gmt":"2014-09-13T17:15:18","slug":"draghi-inversio-a-pimes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1092","title":{"rendered":"Draghi: inversi\u00f3 a Pimes"},"content":{"rendered":"

Feia dos anys que esperava la not\u00edcia d’aquesta setmana. Durant aquest temps he escrit aqu\u00ed, i tamb\u00e9 en el llibre que vaig publicar recentment, que calia fer reformes abans de donar m\u00e9s cr\u00e8dit a l’economia. Jo, molt ingenu, vaig creure que Alemanya permetria impulsar l’economia europea una vegada s’haguessin fet les reformes necess\u00e0ries per tornar la competitivitat a les economies del sud. La meva ingenu\u00eftat tamb\u00e9 em va portar a creure que Fran\u00e7a i It\u00e0lia farien les reformes, practicarien l’austeritat que els havia de retornar la competitivitat perduda. Amb el temps, he constatat que a Alemanya ja li anava b\u00e9 el que succe\u00efa, exportant com mai i finan\u00e7ant el sector p\u00fablic amb bons que fins i tot es venien, de vegades, a preu negatiu. Per qu\u00e8 havia de canviar la pol\u00edtica monet\u00e0ria europea si tot li anava sobre rodes?<\/span>
A la vida res \u00e9s etern i les dues \u00e0rees exportadores d’Alemanya han punxat: la Xina perqu\u00e8 se li acaba l’efecte de vas comunicant i ara ha de comen\u00e7ar a rutllar amb el seu propi esfor\u00e7 una vegada s’ha apagat l’enlluernament inicial, i R\u00fassia perqu\u00e8 t\u00e9 un greu conflicte amb Ucra\u00efna i ha estat subjecte de sancions comercials que han frenat el seu creixement. El resultat ha estat que l’economia alemanya s’ha aturat i ha propiciat que els ortodoxos de l’economia hagin d’acceptar que cal un impuls monetari per fer anar l’economia europea. \u00c9s aqu\u00ed on Mario Draghi ha actuat molt r\u00e0pidament, rebaixant el preu del diner al m\u00ednim hist\u00f2ric de 0,05% i anunciant que injectar\u00e0 400.000 milions d’euros als bancs perqu\u00e8 els prestin a l’economia real.<\/span><\/p>\n


Perjudica alg\u00fa aquesta mesura? Els estalviadors, que veuran poc remunerats els seus comptes, i els importadors, que veuran augmentar els preus dels productes que entren de fora la zona euro. Per\u00f2 tota la resta de l’economia es veur\u00e0 afavorida per aquestes mesures, sobretot els pa\u00efsos que han fet els deures i han recuperat part de la competitivitat.\u00a0<\/span>
Donar impuls creditici a l’economia traur\u00e0 pressi\u00f3 als governs de Fran\u00e7a i d’It\u00e0lia per fer les reformes que han de fer, per\u00f2 \u00e9s la oportunitat que necessitava l’economia d’Espanya. La devaluaci\u00f3 interna que ha fet l’economia catalana la ha impulsat a exportar de forma notable, efecte que s’havia frenat durant tot el 2013 i 2014 per l’enfortiment de l’euro front el d\u00f2lar. La nova mesura tornar\u00e0 a augmentar l’exportaci\u00f3 fora la zona euro alhora que frenar\u00e0 el consum d’energia per encariment dels preus de petroli i de gas.\u00a0<\/span>
Aquests dies veiem com costa molt crear nous llocs de treball. El fet \u00e9s que amb la crisi immobili\u00e0ria Espanya va perdre el 30% del teixit econ\u00f2mic, deixant un forat que \u00e9s dif\u00edcil reomplir. Per tant hi ha dues solucions: o b\u00e9 creem noves empreses per omplir el buit, o b\u00e9 les que han quedat creixen fins cobrir-lo. Aquesta darrera opci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida que la primera, tot i que no podem abaixar la gu\u00e0rdia en el foment de la nova emprenedoria perqu\u00e8 \u00e9s sobretot tecnol\u00f2gica i de futur.<\/span>
Per tant ens trobem en un moment de la hist\u00f2ria de l’economia a casa nostra especialment adequat perqu\u00e8 les pimes puguin invertir. Si les empreses presenten bons projectes trobaran finan\u00e7ament a bon preu per poder invertir, per augmentar la seva producci\u00f3 i la qualitat, i exportar arreu del m\u00f3n. \u00c9s el gran moment de l’economia catalana des dels anys 60, que ha de permetre resoldre el greu problema de la petita mida de les empreses catalanes i ha de possibilitar la generaci\u00f3 de llocs de treball.<\/span>
Aniria b\u00e9 que l’administraci\u00f3 apunt\u00e9s en la mateixa direcci\u00f3, construint amb m\u00e9s velocitat les infraestructures que ajuden a transportar les mercaderies, com l’eix del mediterrani o el centre ferroviari de Vilamalla. Com que ja no espero massa del sector p\u00fablic, dijous vaig anar a veure el centre ferroviari de Saint Charles a Perpiny\u00e0 per observar les alternatives privades al transport de mercaderies que haurien de resoldre aquests eixos p\u00fablics que encara no s’han constru\u00eft. All\u00e0 vaig descobrir que cada dia surt un tren de mercaderies que va a Toulouse, un altre que va a Paris, i un que va a Lille. Des d’aquesta \u00faltima ciutat es pot continuar fins a Anglaterra i fins els ports d’Anvers i de Rotterdam. Cada setmana tamb\u00e9 hi ha dos trens que van fins a Li\u00f3. El tr\u00e0nsit del centre va ser de 10.000 tones l’any 2013 i esperen que sigui de 25.000 enguany, per una capacitat m\u00e0xima de 110.000 tones. Doncs b\u00e9, si aquesta via \u00e9s la que hem de fer servir per gaireb\u00e9 tota l’exportaci\u00f3, tenint en compte que el potencial exportador de la nostra empresa \u00e9s avui entre 10.000 i 20.000 tones anuals, podr\u00edem arribar a ser el primer client d’aquesta infraestructura. Saint Charles es troba a 82 km de Besal\u00fa, mentre que el port de Barcelona es troba al doble de dist\u00e0ncia.\u00a0<\/span>
L’evoluci\u00f3 de l’economia mundial va a una velocitat elevada, essent imprescindible no perdre cap oportunitat. Aix\u00f2 demana ser \u00e0gil, tenir els plans estrat\u00e8gics a punt i en modificaci\u00f3 permanent, tenir projectes preparats per llan\u00e7ar… en definitiva, tenir els equips de gesti\u00f3 en tensi\u00f3 per poder aprofitar el moment en maj\u00fascules, all\u00f2 que en economia es diu momentum.<\/span>
La can\u00e7\u00f3 diu “ara \u00e9s l’hora catalans” i jo la modificaria en aquest moment per “ara \u00e9s l’hora dels empresaris catalans”. Mario Draghi s’ha convertit en l’\u00fanic home europeu d’estat, l’\u00fanic que mira pels interessos generals d’Europa. A ell li haurem d’agrair el moment que obre a la hist\u00f2ria de les nostres empreses. Aquesta \u00e9s l’altra cara del proc\u00e9s, que ha d’anar de la m\u00e0 del pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t