{"id":1090,"date":"2014-08-31T19:11:32","date_gmt":"2014-08-31T17:11:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1090"},"modified":"2014-09-13T19:15:35","modified_gmt":"2014-09-13T17:15:35","slug":"franca-hora-zero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1090","title":{"rendered":"Fran\u00e7a, hora zero"},"content":{"rendered":"

Aquesta setmana he rebut la visita del nostre millor client franc\u00e8s. Es tracta d’una ind\u00fastria que t\u00e9 nou centres distribu\u00efts per tot el territori ve\u00ed, amb capital en mans de descendents espanyols i amb una xarxa comercial de 250 persones especialitzades a aconsellar els seus clients en temes d’higiene. El seu principal mercat \u00e9s la sanitat francesa i la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria. Per a nosaltres \u00e9s un client especial perqu\u00e8 encaixa amb la nostra manera de fer, el nostre afany de crear productes m\u00e9s barats, de qualitat i m\u00e9s sostenibles. Aquest \u00e9s, de fet, l’\u00fanic client regular del nostre producte estrella: el paper tiss\u00fa d’una sola capa.<\/span>
La seva visita ha coincidit amb el canvi de govern a Par\u00eds. Sempre parlo amb els clients francesos de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de Fran\u00e7a, d’Espanya i d’Europa. Aquests em van dir directament que el pa\u00eds no t\u00e9 pol\u00edtics valents per prendre decisions, que la pol\u00edtica es fa nom\u00e9s a curt termini, mirant les properes eleccions. Es van interessar per l’IVA que hi havia a Espanya, conscients que ells tamb\u00e9 l’hauran d’apujar. Un altre client, la seva compet\u00e8ncia, molt m\u00e9s xovinista, sempre em retreu que li digui que Fran\u00e7a haur\u00e0 de fer els deures. \u00c9s dels francesos orgullosos, patriotes, que pensen que les seves finances s’arreglaran soles, per art de m\u00e0gia. \u00c9s ell el que ens proposa que anem a fer una f\u00e0brica al costat de la seva empresa, tot un sacrilegi per a qui coneix els costos de fabricaci\u00f3 a Fran\u00e7a. “Et faig la f\u00e0brica a Besal\u00fa i munto un sistema log\u00edstic per enviar-te la producci\u00f3, \u00e9s molt m\u00e9s senzill que fabricar a Fran\u00e7a”, li dic.<\/span><\/p>\n


El pa\u00eds ve\u00ed ha arribat al l\u00edmit del seu model, amb un pes del sector p\u00fablic del 57%. Fran\u00e7a havia dissenyat un patr\u00f3 que el feia menys vulnerable als vaivens de l’economia mundial, amb un sector p\u00fablic molt fort i eficient, independent del que passa a fora. Aix\u00ed, quan l’economia estirava fort, el creixement era moderat, per\u00f2 quan les coses anaven malament, el descens tamb\u00e9 era suau. Es pot dir que tenien una economia modulada, amb corbes suaus, molt sofisticada, que senzillament ha mort d’\u00e8xit.<\/span>
El problema de Fran\u00e7a \u00e9s que el pes enorme del sector p\u00fablic ha propiciat que l’esquema sindical sigui tamb\u00e9 funcionarial, tenint com a conseq\u00fc\u00e8ncia salaris molt m\u00e9s alts que els alemanys i a dist\u00e0ncia astron\u00f2mica dels d’Espanya i d’It\u00e0lia. A aix\u00f2 cal afegir el tema de les 35 hores, una mesura que va implantar Martine Aubry el febrer del 2000 amb la hip\u00f2tesi de repartir el poc treball que hi havia. L’acci\u00f3 podia ser raonable en una economia tancada, per\u00f2 va ser fatal en una economia que es va mundialitzar completament i ara ha de competir amb l’exterior. El resultat de tot plegat \u00e9s que Fran\u00e7a no \u00e9s competitiva en gaireb\u00e9 cap sector, nom\u00e9s en l’aeron\u00e0utic. El saldo exterior franc\u00e8s \u00e9s negatiu respecte a gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos i els pocs que tenien un saldo comercial positiu amb el pa\u00eds ve\u00ed, com Espanya, han deixat de tenir-lo a partir de la crisi del 2009. El cas espanyol \u00e9s punyent perqu\u00e8 hist\u00f2ricament el saldo entre ambd\u00f3s pa\u00efsos sempre era favorable a Fran\u00e7a. La inversi\u00f3 del saldo els fa molt mal, perqu\u00e8 ha servit per evidenciar que ells s\u00f3n el millor client d’Espanya no nom\u00e9s en productes agroalimentaris, sin\u00f3 tamb\u00e9 en productes industrials i en serveis.<\/span>
Per tant el nou govern est\u00e0 abocat a haver de canviar de model, no t\u00e9 cap marge de maniobra que no sigui copiar les mesures d’austeritat que han pres abans Espanya, Portugal, Irlanda i Gr\u00e8cia. Haur\u00e0 de fer la devaluaci\u00f3 interna que han fet tots aquests pa\u00efsos, congelant salaris, trencant l’esquema de les 35 hores, retardant l’edat de jubilaci\u00f3 -que Hollande ha retornat als 60 anys-, incrementant l’IVA\u00c9 mesures que porten a una contracci\u00f3 de la demanda interna, l’\u00fanic impuls al creixement franc\u00e8s, i per tant a una frenada en sec de l’economia.<\/span>
El moment que viu Fran\u00e7a no \u00e9s igual que l’Espanya dels anys 2010 i 2012. El moment actual t\u00e9 les espatlles guardades per Mario Draghi quan va dir que faria el necessari perqu\u00e8 l’euro no s’enfonsi. Per tant, la prima de risc francesa no patir\u00e0 com ho va fer l’espanyola, i no hi haur\u00e0 m\u00e9s pressi\u00f3 sobre el govern. Per altra part, gaudir\u00e0 de la pol\u00edtica expansiva que engegar\u00e0 el Banc Central Europeu per dinamitzar l’economia europea. Fran\u00e7a gaudir\u00e0 d’un programa d’inversions europees, cosa que disminuir\u00e0 la patacada econ\u00f2mica, fent m\u00e9s lleu l’aterratge. Malgrat tot, la pol\u00e8mica est\u00e0 servida, amb uns sindicats acostumats a guanyar sempre amb mobilitzacions al carrer, amb una poblaci\u00f3 acostumada a rebre assist\u00e8ncia, amb uns drets adquirits molt forts i amb un orgull tocat pel declivi recent. Els francesos han deixat de creure en ells i han perdut pes al m\u00f3n en tots els \u00e0mbits, cultural, pol\u00edtic i econ\u00f2mic, per\u00f2 se’n sortiran perqu\u00e8 el debat el fan b\u00e9, l’an\u00e0lisi \u00e9s el correcte i les mesures d’impuls les tenen clares. En aquest aspecte ho fan millor que Espanya, on l’an\u00e0lisi encara no \u00e9s el que hauria de ser, on encara no hi ha les mesures per fer cr\u00e9ixer l’economia a no ser el cl\u00e0ssic retorn a l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria.<\/span>
Fran\u00e7a sap que ha d’atrapar la p\u00e8rdua de competitivitat. Ho far\u00e0 amb la congelaci\u00f3 salarial, amb el trencament de les 35 hores i amb la baixada en les cotitzacions socials a les empreses, un cost de 30.000 milions que el Govern ja ha assumit. El seu problema nom\u00e9s \u00e9s l’enfrontament al carrer. Aquest ser\u00e0 el focus dels pr\u00f2xims mesos.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t