{"id":1088,"date":"2014-08-24T19:10:25","date_gmt":"2014-08-24T17:10:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1088"},"modified":"2014-09-13T19:15:49","modified_gmt":"2014-09-13T17:15:49","slug":"disrupcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1088","title":{"rendered":"Disrupci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>En els darrers anys en el m\u00f3n empresarial s’ha fet famosa la paraula disrupci\u00f3. La disrupci\u00f3 \u00e9s l’acci\u00f3 de fer un trencament, una ruptura. La majoria d’exemples sobre disrupci\u00f3 en el m\u00f3n econ\u00f2mic provenen de les noves tecnologies. Per exemple Steve Jobs va ser un gran disruptor quan va desenvolupar l’ordinador personal, quan va comercialitzar el ratol\u00ed i les icones de l’escriptori o quan va popularitzar l’\u00fas del dit com a punter per les pantalles dels tel\u00e8fons intel\u00b7ligents. Va ser tan trencador que va canviar la cultura i l’economia mundial.<\/span>
El president de Finl\u00e0ndia va dir fa poques setmanes que aquest senyor havia destrossat tota l’economia de Finl\u00e0ndia: primer amb la crisi de la premsa de paper i dels llibres, i despr\u00e9s amb el l’iPhone. La crisi de la premsa escrita va fer tancar bona part de la ind\u00fastria paperera finlandesa, un dels principals sectors de la seva economia, i l’iPhone va enfonsar Nokia, fins llavors l’empresa tecnol\u00f2gica finlandesa per excel\u00b7l\u00e8ncia. Quan explicava aix\u00f2 al meu fill em va respondre, “i d’aqu\u00ed poc ho dir\u00e0 el president de Su\u00efssa”, donant per fet que el nou rellotge intel\u00b7ligent que Apple presentar\u00e0 aquesta tardor enfonsar\u00e0 el mercat del rellotge tradicional i amb ell tota la ind\u00fastria rellotgera su\u00efssa.<\/span>
De personatges trencadors en el m\u00f3n digital n’est\u00e0 ple. Podr\u00edem afegir els exemples de Google, de Facebook, d’Instagram, de WhatsApp, de Twitter, d’Amazon, d’Ebay… tots ells han estat trencadors en la seva proposta. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem trobar exemples que pertanyen a l’economia tradicional, com Ryanair, i en podem trobar molt a prop, com el curat de l’embotit una vegada ha estat tallat, desenvolupat per Metalquimia, Casademont i l’IRTA, o la mateixa proposta de paper tiss\u00fa d’una sola capa que estem introduint des de la nostra f\u00e0brica de Besal\u00fa.<\/span><\/p>\n


La disrupci\u00f3 \u00e9s fonamental per sobreviure en la revoluci\u00f3 que est\u00e0 fent l’economia global. Per seguir essent competitius no n’hi ha prou amb tenir bones instal\u00b7lacions, bons equips humans, una bona dimensi\u00f3 que aporta economia d’escala… fa falta, a m\u00e9s, fer les coses de forma diferent: innovar en productes i serveis, ser \u00e0gil, flexible i proposar coses que no s’havien fet fins ara; en definitiva, ser disruptor.<\/span>
\u00c9s evident que els joves s\u00f3n millors que les persones de la meva edat aplicant aquesta actitud, per\u00f2 en el fons es tracta de tenir predisposici\u00f3. \u00c9s una manera d’entendre la vida i el treball, no pas una q\u00fcesti\u00f3 generacional. Els joves ho tenen m\u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 no tenen idees preconcebudes, posseeixen menys tab\u00fas i per tant s\u00f3n m\u00e9s \u00e0gils adaptant-se als canvis. Tamb\u00e9 per la seva curiositat inherent. Per\u00f2 tothom pot esdevenir disruptor, nom\u00e9s fa falta veure la necessitat, la import\u00e0ncia que t\u00e9 pel futur i llan\u00e7ar-se a la piscina poc a poc, descobrint que es poden fer les coses de forma diferent.<\/span>
Han de ser nom\u00e9s les empreses les que han de ser trencadores? Evidentment no, aix\u00f2 val per a tota la societat. Si la disrupci\u00f3 \u00e9s una actitud, caldr\u00e0 introduir-la en la formaci\u00f3 dels joves. Ara es fa \u00e8mfasi a ensenyar economia i emprenedoria als instituts, per\u00f2 s’ha d’anar molt m\u00e9s lluny i caldr\u00e0 formar els joves en flexibilitat mental, en trencar esquemes tradicionals (per exemple, que a la vida no tenim drets adquirits pel sol fet d’haver nascut), en incidir que \u00e9s segur que tindran moltes feines diferents durant la seva vida laboral, que possiblement hauran de canviar de lloc per q\u00fcesti\u00f3 de treball i que tot \u00e9s m\u00e9s m\u00f2bil i flexible. L\u00edquid, com va dir el fil\u00f2sof.<\/span>
La mateixa mentalitat caldr\u00e0 aplicar al sector p\u00fablic, el m\u00e9s dif\u00edcil de canviar. Si vol sobreviure a la pen\u00faria de pressupostos haur\u00e0 d’adoptar la mateixa actitud que l’empresa privada, introduint m\u00e9s mobilitat i flexibilitat, canvis profunds en la manera d’entendre una administraci\u00f3 que encara t\u00e9 tics d’anar amb maneguetes i visera.\u00a0<\/span>
Qu\u00e8 us he de dir dels pol\u00edtics. Durant l’inici de la democr\u00e0cia, a meitat dels anys 70, el debat important era sobre si hi havia d’haver ruptura o transici\u00f3. Possiblement el cam\u00ed triat fou l’\u00fanic possible, per\u00f2 ara veiem les conseq\u00fc\u00e8ncies de no haver posat en pr\u00e0ctica la ruptura: el r\u00e8gim autoritari va quedar en bona part de l’ADN pol\u00edtic espanyol i ha tornat a emergir quan ha pogut.<\/span>
Ara torna a haver-hi una oportunitat amb el proc\u00e9s catal\u00e0. No puc anticipar quina ser\u00e0 la soluci\u00f3 final perqu\u00e8 ara, com llavors, la soluci\u00f3 ser\u00e0 la que sigui possible. Per\u00f2 sigui quina sigui la que finalment arribi ha de comportar un trencament, una ruptura, una aut\u00e8ntica disrupci\u00f3 en la manera de fer a Catalunya i en les relacions amb Espanya.<\/span>
L’economia global imposa la innovaci\u00f3, la flexibilitat, la mobilitat… accions impossibles en una Espanya que mira en exc\u00e9s el subsidi, l’escaqueig, el “qui dies passa anys empeny”, els drets adquirits encara que siguin de cuixa…<\/span>
Sovint explico que veig amb simpatia els moviments com la CUP i Podem, tot i que percebo els seus programes electorals com impossibles d’aplicar sense portar el pa\u00eds a la ru\u00efna. La meva simpatia prov\u00e9 de veure que poden ser ells els que facin canviar el mapa pol\u00edtic espanyol i catal\u00e0, un fenomen que tamb\u00e9 passa a It\u00e0lia amb Beppe Grillo i a Fran\u00e7a amb Marine Le Pen.<\/span>
Si el pa\u00eds \u00e9s intel\u00b7ligent far\u00e0 canvis abans d’anar a pitjor. Si no els fa, si no hi ha disrupci\u00f3, el trencament ser\u00e0 de m\u00e9s calat, pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t