{"id":1086,"date":"2014-08-17T19:08:55","date_gmt":"2014-08-17T17:08:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1086"},"modified":"2014-09-13T19:16:04","modified_gmt":"2014-09-13T17:16:04","slug":"economia-sense-creixer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1086","title":{"rendered":"Economia sense cr\u00e9ixer"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>L’economia global est\u00e0 trencant poc a poc el sistema que havia fet fortuna fins als nostres dies. Si Nicolas Sarkozy no va poder modificar l’economia capitalista, ser\u00e0 l’economia global qui ho far\u00e0. Veiem dia rere dia com els pa\u00efsos occidentals tenen dificultats per cr\u00e9ixer i ara comencem a albirar que els pa\u00efsos emergents -que havien gaudit de creixements de dos d\u00edgits- tamb\u00e9 afluixen el seu creixement. Jo ho explico amb el s\u00edmil dels vasos comunicants: al principi la riquesa dels pa\u00efsos rics es va escolar cap els emergents per un gran tub que les lligava, fet que va provocar una frenada en les economies riques i una acceleraci\u00f3 de les pobres. Al cap d’un temps, quan els vasos s’han anat igualant, les economies emergents ja no poden cr\u00e9ixer tant perqu\u00e8 els seus clients, les economies riques, ja no poden comprar i l’efecte acaba aturant la seva economia.<\/span>
La visi\u00f3 que ara es t\u00e9 de l’economia a llarg termini \u00e9s que ens espera una etapa de baix creixement, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia de poca creaci\u00f3 de treball. Si fins ara necessit\u00e0vem cr\u00e9ixer un 3% per crear treball, a partir d’aquest moment hem de modificar el sistema perqu\u00e8 se’n pugui crear amb nom\u00e9s el 0,1%, i aix\u00f2 requerir\u00e0 molta imaginaci\u00f3.<\/span>
Sovint els economistes han triat la via del creixement per resoldre els problemes de l’economia. \u00c9s com si una fam\u00edlia augment\u00e9s les seves despeses per l’arribada de nous membres o per millorar el seu confort i la soluci\u00f3 triada sigui la d’obtenir m\u00e9s i m\u00e9s ingressos. \u00c9s evident que aquesta soluci\u00f3 no pot ser infinita: \u00e9s molt dif\u00edcil treballar m\u00e9s de 24 hores al dia o obtenir ingressos molt superiors per una feina donada. Tamb\u00e9 es pot resoldre l’equaci\u00f3 demanant cr\u00e8dit i tirant de veta i, si no es pot tornar, se’n demana m\u00e9s per poder pagar. Si la fam\u00edlia segueix aquest \u00faltim cam\u00ed any rere any, inevitablement els m\u00e9s joves pagaran el sou dels m\u00e9s vells… i aix\u00ed anar fent. En podr\u00edem dir el rumb al col\u00b7lapse, una soluci\u00f3 que un dia t\u00e9 un final escrit.<\/span><\/p>\n


No us sona aix\u00f2? \u00c9s just el que ha fet l’economia en els darrers 40 anys. Per millorar el benestar de la gent, per crear treball, per aguantar el sistema de pensions, el sistema ha anat fent trampa un dia s\u00ed, un altre tamb\u00e9, fins que el cam\u00ed no ha tingut m\u00e9s recorregut perqu\u00e8 s’ha tornat insostenible. Qu\u00e8 passa quan el cr\u00e8dit \u00e9s insostenible o quan els creditors no es creuen que es pugui tornar? Que s’acaba el finan\u00e7ament. Ah, caram, tant costa entendre aix\u00f2?<\/span>
A partir de la crisi de 1929 la macroeconomia va aprendre que les crisis no es resolen per elles mateixes, que cal un impuls d’inversions p\u00fabliques per fer sortir l’economia del pou en qu\u00e8 ha caigut. Al llarg dels anys, els economistes van aprendre a fer pol\u00edtiques antic\u00edcliques, per prevenir o minvar les crisis, per\u00f2 a la fi van agafar gust a estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga i tirar de cr\u00e8dit va ser la soluci\u00f3 a tots els mals. Qualsevol demanda de la societat es resolia fent \u00fas de m\u00e9s cr\u00e8dit, de vegades amb m\u00e9s creaci\u00f3 de moneda, que \u00e9s el mateix. Europa va tenir trenta anys gloriosos per un augment continuat de l’economia gr\u00e0cies a la millora cont\u00ednua de la productivitat, per\u00edode que es va acabar als anys 80 per substituir l’impuls productiu pel cr\u00e8dit. Cr\u00e8dit en lloc de productivitat. Fi de la q\u00fcesti\u00f3.<\/span>
Pot viure la societat amb creixement econ\u00f2mic baix? Ho haur\u00e0 de fer tornant al que hav\u00edem perdut a la fi dels anys 70, un retorn a les bases de l’economia, al creixement per m\u00e8rits propis, al creixement per augment de la productivitat i, sobretot, a l’estalvi. Aix\u00f2 pot permetre viure sense haver de cr\u00e9ixer en exc\u00e9s.<\/span>
Si tornem a la nostra fam\u00edlia, si el treball que es fa per obtenir ingressos es fa millor, amb m\u00e9s intensitat i amb m\u00e9s qualitat, per les mateixes hores treballades els ingressos podran ser superiors. Per\u00f2 si al mateix temps la fam\u00edlia apr\u00e8n a viure amb menys recursos, amb menys necessitats monet\u00e0ries, la seva riquesa, la difer\u00e8ncia entre els ingressos i les despeses, augmentar\u00e0.\u00a0<\/span>
Aix\u00f2 que \u00e9s tan senzill de dir necessita canvis profunds per fer-ho possible, sobretot pel que fa a pol\u00edtiques d’igualtat social, transvasament de rendes altes per possibilitar els treballs m\u00e9s precaris, noves relacions laborals, m\u00e9s senzilles i flexibles, pol\u00edtiques d’habitatge assequible, estrat\u00e8gies d’estalvi energ\u00e8tic, impuls al transport nodal i p\u00fablic, ensenyament adequat al treball, foment de l’excel\u00b7l\u00e8ncia, canvis en el sistema de pensions…<\/span>
Alguna d’aquestes accions ja les est\u00e0 fent l’economia -que no els pol\u00edtics-, tot i que amb una velocitat extremadament baixa, insuficient per resoldre els problemes dels aturats i el malestar social. Una pista d’aix\u00f2 \u00e9s que ara s’ha pogut crear treball amb nom\u00e9s l’1% de creixement de l’economia, quan abans es necessitava el 3%. S’ha fet alguna cosa -que no agrada al m\u00f3n laboral- per\u00f2 s’ha de realitzar m\u00e9s i diferent, canviant les relacions laborals per fer-les m\u00e9s transparents i responsables. No hi ha hagut canvis en mat\u00e8ria energ\u00e8tica, en el transport encara discutim l’eix del Mediterrani i no creem nodes de transport p\u00fablic, en ensenyament i en reforma fiscal anem en sentit contrari, en pensions ens ho pensem i en habitatge la baixada de preus va en el sentit que toca.<\/span>
Tenim un problema de velocitat i, per augmentar-la, caldr\u00e0 un canvi de conductors perqu\u00e8 les modificacions que s’han de fer s\u00f3n de tant calat que caldr\u00e0 trencar molts conceptes que amb el temps s’han fixat com a b\u00e0sics i inamovibles. Els drets adquirits, recordeu?<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t