{"id":1071,"date":"2014-08-03T16:02:02","date_gmt":"2014-08-03T14:02:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1071"},"modified":"2014-08-09T16:08:36","modified_gmt":"2014-08-09T14:08:36","slug":"el-3-de-pujol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1071","title":{"rendered":"El 3% de Pujol"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>Primer de tot he de dir que mai vaig votar a Pujol: les pol\u00edtiques que va practicar em semblaven sempre de cara a la galeria fins al punt que vaig arribar a definir la Generalitat com la gran repartidora, nom ben escaient als afers d’avui. Mai vaig estar a favor de la construcci\u00f3 d’una Catalunya amb la mateixa mala organitzaci\u00f3 que tenia Espanya i, tant va ser aix\u00ed, que em va caure aquella idea que els catalans \u00e9rem gent m\u00e9s moderna que els espanyols. Aquest concepte encara el tinc ara mateix i la hist\u00f2ria nom\u00e9s m’ho confirma: hem fet els mateixos errors immobiliaris, financers i pol\u00edtics que la resta d’Espanya. Dit aix\u00f2, sempre vaig tenir un gran respecte pel president Jordi Pujol, el seu discurs planer arribava f\u00e0cilment a tots els racons socials, el seu viatjar incansable durant els caps de setmana el feia present a tot el territori i el seu tarann\u00e0 humil el feia proper a qualsevol, fos pag\u00e8s, fuster, industrial, artes\u00e0, metge, financer… La primera pregunta que feia a un industrial era “…vost\u00e8 quant exporta?”<\/p>\n

Malgrat no estar d’acord amb les seves pol\u00edtiques acceptava el seu lideratge, sobretot moral i de valors, sempre impulsant el treball continuat i en equip.<\/p>\n

Quan divendres de la passada setmana vaig con\u00e8ixer la seva confessi\u00f3 vaig tenir dues sensacions, una de decepci\u00f3 per la caiguda d’un l\u00edder referent i una altra de dej\u00e0 vu, com si no em vingu\u00e9s pas de nou. Des del principi de la democr\u00e0cia hem vist gaireb\u00e9 tots els partits que han estat al Govern de Madrid o de Catalunya involucrats en afers de finan\u00e7ament irregular que sovint han derivat en accions d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit d’alguns dels seus actors. Va passar amb el PSOE i en Sala, amb el PP i en B\u00e1rcenas, amb Uni\u00f3 i en Pallerols i ara passa amb Converg\u00e8ncia i en Millet i en Pujol.<\/p>\n

Recordo el primer dia que es va destapar el cas Millet com Oriol Pujol va exclamar “…aquest no!”, volent dir, \u00e9s dels nostres, no li feu mal. Aquell moment vaig entendre que la via Millet era un canal de finan\u00e7ament de Converg\u00e8ncia, cosa que posteriorment s’ha demostrat amb les donacions que feia a la fundaci\u00f3 del partit. Tots aquests antecedents em porten a veure que la confessi\u00f3 de Pujol, al costat dels foscos afers empresarials del seu fill gran, poden formar part de la trama de finan\u00e7ament del partit, d’aquella famosa trama del 3% que Pascual Maragall va etzibar a Artur Mas un dia al parlament. Com en el cas B\u00e1rcenas i el cas Millet, una part dels diners obtinguts en destinaci\u00f3 al partit eren desviats a t\u00edtol particular com a pagament dels serveis efectuats. Treballar amb molts diners sense cap control condueix f\u00e0cilment a la desviaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita a altres comptes.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs la meva reacci\u00f3 sobre la confessi\u00f3 de Pujol no va ser pas d’esverament, m\u00e9s aviat de gran preocupaci\u00f3 perqu\u00e8, si aquest afer \u00e9s finalment la trama de finan\u00e7ament de Converg\u00e8ncia, esquitxar\u00e0 encaram\u00e9s gent del partit, i en far\u00e0 la continu\u00eftat dif\u00edcil, sin\u00f3 impossible.
\nDurant les anteriors eleccions a la Generalitat en Jordi Pujol va venir a visitar la f\u00e0brica junt amb en Santi Vila i en Llu\u00eds Guin\u00f3. A la seva pregunta qu\u00e8 \u00e9s el que demanaria als pol\u00edtics li vaig respondre que marxin, que deixin pas als joves, que facilitin la regeneraci\u00f3. Aquest pensament ara \u00e9s m\u00e9s v\u00e0lid que mai. Els partits que han estat governant el pa\u00eds estan contaminats per gent que ha fet accions irregulars, quan no indecents, amb modus poc democr\u00e0tics, sempre amagats sota una capa opaca que feia dif\u00edcil la transpar\u00e8ncia. Ara tota aquesta manera de fer ja no val en un m\u00f3n global amb tanta informaci\u00f3 instant\u00e0nia, avui nom\u00e9s preval la transpar\u00e8ncia i la democr\u00e0cia, i queden lluny les amenaces i les coaccions per aconseguir una cosa.<\/p>\n

Per aquest fet \u00e9s necess\u00e0ria una refundaci\u00f3 del pa\u00eds i dels partits, cal apartar tota una generaci\u00f3 que s’ha vist esquitxada per maneres de fer no adients amb els temps que vivim, toca jubilar els pol\u00edtics de m\u00e9s de 50 anys i deixar pas als joves, que aportin frescor i ingenu\u00eftat al moviment pol\u00edtic, tal i com vam fer els de la nostra generaci\u00f3 entre els anys 1977 i 1985.<\/p>\n

El perill d’un proc\u00e9s com aquest \u00e9s que el pa\u00eds entri en un cam\u00ed dif\u00edcilment governable, amb majories inestables, amb l\u00edders de focs artificials, amb gent sense coneixement en gesti\u00f3… que tingui com a conseq\u00fc\u00e8ncia un per\u00edode de regressi\u00f3 econ\u00f2mica i social, amb p\u00e8rdua notable de riquesa global. A It\u00e0lia van haver de passar per molts anys de Berlusconi i l’augment de Beppe Grillo perqu\u00e8 finalment sort\u00eds l’actual primer ministre Matteo Renzi, un home centrat en l’espai itali\u00e0.<\/p>\n

Si Catalunya ha de ser l’avan\u00e7ada de la resta d’Espanya \u00e9s urgent que Converg\u00e8ncia es renovi en profunditat i es tregui de sobre a tots els que van tenir a veure amb comportaments il\u00b7l\u00edcits, tant per acci\u00f3 com per omissi\u00f3, i promogui la m\u00e0xima transpar\u00e8ncia. Si no ho fa, l’explosi\u00f3 del partit est\u00e0 garantida i haurem d’esperar la formaci\u00f3 d’un nou partit de centre a partir de les restes de Converg\u00e8ncia i del PSC, la restosocioverg\u00e8ncia, per retornar a l’estabilitat. ERC t\u00e9 una capa electoral per sota dels 40 anys i alg\u00fa s’ha d’ocupar de la que va de 40 a 80 anys, avui orfes del seu l\u00edder natural, Jordi Pujol. Fins que aix\u00f2 no estigui clar, no cal que posem dates al proc\u00e9s, perqu\u00e8 el perdrem.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t