{"id":1060,"date":"2014-06-23T10:28:10","date_gmt":"2014-06-23T08:28:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1060"},"modified":"2014-06-23T10:28:10","modified_gmt":"2014-06-23T08:28:10","slug":"la-construccio-locomotora-o-bombolla-i-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1060","title":{"rendered":"La construcci\u00f3: locomotora o bombolla? (i 2)"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1063\" src=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar.jpg\" alt=\"Distribuci\u00f3-del-consum-familiar\" width=\"1028\" height=\"659\" srcset=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar.jpg 1028w, https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar-300x192.jpg 300w, https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar-1024x656.jpg 1024w, https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Distribuci\u00f3-del-consum-familiar-695x445.jpg 695w\" sizes=\"auto, (max-width: 1028px) 100vw, 1028px\" \/><\/a><span style=\"color: #555555;\">Diumenge passat explicava que la construcci\u00f3 ha d&#8217;estar al servei de l&#8217;economia i no pas al rev\u00e9s, com sovint ha passat. Aix\u00ed, la construcci\u00f3 ha esdevingut l&#8217;objectiu de la meitat del capital mundial, un lloc on la gent ha pensat que els seus estalvis i el seu capital estaven segurs. A Espanya, despr\u00e9s de cada una de les crisis econ\u00f2miques que hem viscut, el valor de la construcci\u00f3 mai arribava a caure de forma permanent. Aquest comportament era conegut i aportava encara m\u00e9s seguretat als inversors immobiliaris.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">El problema \u00e9s que tot t\u00e9 un l\u00edmit i aquest es va sobrepassar exageradament amb la darrera bombolla immobili\u00e0ria. Qualsevol b\u00e9 t\u00e9 un llindar de preu m\u00e0xim a partir del qual entra la compet\u00e8ncia o un altre producte substitutiu. Si no el t\u00e9, el m\u00e9s segur ser\u00e0 que esdevindr\u00e0 un producte de luxe i nom\u00e9s el podran comprar uns pocs. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar amb el valor dels habitatges: es va arribar a un preu en l&#8217;escalada que a la fi no va estar a l&#8217;abast dels compradors. \u00c9s m\u00e9s, el valor de l&#8217;habitatge va arribar a pesar tant en la cistella de la compra que va frenar el consum de forma important, i va esdevenir un llast per a l&#8217;economia.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Per tant, si mirem el pes d&#8217;aquest sector en el repartiment del consum de les fam\u00edlies, arribarem a la conclusi\u00f3 que el que cal \u00e9s fer baixar el preu dels habitatges per permetre que el consum pugui continuar. Per fixar el valor, es mira la relaci\u00f3 entre el preu de l&#8217;habitatge i els ingressos de les fam\u00edlies i la seva s\u00e8rie hist\u00f2rica. Els preus estan per sobre de la s\u00e8rie hist\u00f2rica a pa\u00efsos com Austr\u00e0lia, B\u00e8lgica, Canad\u00e0, Regne Unit, Noruega, Su\u00e8cia&#8230; amb valors de m\u00e9s del 30%. Altres pa\u00efsos com Jap\u00f3, Corea del Sud, Alemanya, EUA, Su\u00efssa&#8230; tenen valors inferiors a la mitjana hist\u00f2rica de fins el 40% (Jap\u00f3). A Espanya els preus dels habitatges a l&#8217;any passat encara eren per sobre un 8% de la r\u00e0tio sobre salari de la s\u00e8rie hist\u00f2rica i el valor que l&#8217;habitatge t\u00e9 sobre el consum \u00e9s del 37,3%.<\/span><\/p>\n<p><!--more--><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Per tant, dos conceptes: el primer \u00e9s que cal abaixar el pes del cost de l&#8217;habitatge sobre la cistella de la compra i el segon, que no \u00e9s bo emmagatzemar capital en forma d&#8217;immobiliari -nom\u00e9s per inversi\u00f3- perqu\u00e8 aquest capital es detreu del capital productiu que crea treball. Per evitar caure en aquests errors, seria bo actuar per fer abaixar el preu del s\u00f2l i modificar la fiscalitat per impedir l&#8217;acumulaci\u00f3 d&#8217;immobles en forma de capital.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Fa temps que es discuteix quina \u00e9s la manera d&#8217;aconseguir que el valor del s\u00f2l disminueixi. Evidentment, en una gran ciutat com Barcelona o Girona ser\u00e0 dif\u00edcil crear prou oferta per abaixar el preu. Aqu\u00ed l&#8217;oferta \u00e9s sempre inferior a la demanda, cosa que impedeix abaixar els preus. Per\u00f2 en els l\u00edmits de les ciutats, on hi ha terres agr\u00edcoles, no urbanes, s\u00ed \u00e9s possible actuar de forma important. Vaig llegir fa anys en una discussi\u00f3 semblant que, si una administraci\u00f3 expropia terreny r\u00fastic i el requalifica a urb\u00e0 per fer-hi habitatges per vendre, est\u00e0 realitzant una operaci\u00f3 inconstitucional. D&#8217;acord, per\u00f2 aquesta \u00e9s l&#8217;\u00fanica via per resoldre el problema. Per tant, o b\u00e9 modifiquem la constituci\u00f3 per permetre-ho, o b\u00e9 inventem una altra via, com pot ser la cessi\u00f3 de terreny. La cessi\u00f3 de terreny per construir habitatges \u00e9s un fet com\u00fa a Anglaterra des de la reina Vict\u00f2ria al segle XIX, en plena revoluci\u00f3 industrial. La cessi\u00f3 de terrenys amb valors propers a zero durant 70 o 90 anys permet construir habitatges de qualitat per nom\u00e9s 85.000 euros, cosa que deixa lloguers de menys de 300 euros, o el que \u00e9s el mateix, un 40% respecte al valor de molts dels lloguers actuals. La generaci\u00f3 de prou s\u00f2l a preu zero permetria pressionar tot el mercat immobiliari a la baixa.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">Una acci\u00f3 semblant s&#8217;hauria de dur a terme amb els immobles no \u00fatils, que nom\u00e9s serveixen per fer cartera immobili\u00e0ria. Tal i com s&#8217;ha comen\u00e7at a fer fa poc, es pot posar un impost sobre els habitatges no utilitzats per pressionar cap a la seva venda i impedir que siguin objecte d&#8217;acumulaci\u00f3 de capital.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">L&#8217;economia comen\u00e7a a aixecar el vol: durant el primer trimestre a Catalunya ja creix un 0,9% en el c\u00f2mput anual, amb un pes de la construcci\u00f3 negatiu. Molta gent afirma que \u00e9s hora de tornar a construir i fer pujar novament els preus. No crec que passi, en primer lloc, perqu\u00e8 no sabem a qui vendre l&#8217;estoc de pisos buits amb preus inabastables i, sobretot, perqu\u00e8 els bancs no voldran saber mai m\u00e9s res sobre el mercat immobiliari despr\u00e9s del que els ha passat. El seu ADN ha quedat modificat en aquest sentit per sempre m\u00e9s.<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">La meva impressi\u00f3 \u00e9s que l&#8217;economia mundial s&#8217;ha vist superada per l&#8217;especulaci\u00f3 i aix\u00f2 ha detret recursos financers de la producci\u00f3. El que cal fer ara \u00e9s recorrer el cam\u00ed invers, atacar l&#8217;especulaci\u00f3 per afavorir la producci\u00f3, actuant en les transaccions internacionals com amb la llei Tobin, que ha de gravar les compres i vendes massives, i actuant sobre el capital immobiliari, posant s\u00f2l barat a la venda i pressi\u00f3 fiscal.\u00a0<\/span><br style=\"color: #555555;\" \/><span style=\"color: #555555;\">A vegades cal fer un canvi de rumb i seguir la direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la que sempre s&#8217;ha anat sobretot quan s&#8217;ha vist que el cam\u00ed que segu\u00edem era erroni. \u00c9s imprescindible construir per satisfer els interessos de la gent, per\u00f2 cal combatre la construcci\u00f3 que nom\u00e9s t\u00e9 per objectiu emmagatzemar capital, perqu\u00e8 a la fi \u00e9s contr\u00e0ria a crear llocs de treball.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1060\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Diumenge passat explicava que la construcci\u00f3 ha d&#8217;estar al servei de l&#8217;economia i no pas al rev\u00e9s, com sovint ha passat. Aix\u00ed, la construcci\u00f3 ha esdevingut l&#8217;objectiu de la meitat del capital mundial, un lloc on la gent ha pensat que els seus estalvis i el seu capital estaven segurs. A Espanya, despr\u00e9s de cada una de les crisis econ\u00f2miques que hem viscut, el valor de la construcci\u00f3 mai arribava a caure de forma permanent. Aquest comportament era conegut i&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1060\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1060","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1060"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1065,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1060\/revisions\/1065"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}