{"id":1057,"date":"2014-06-15T19:04:30","date_gmt":"2014-06-15T17:04:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1057"},"modified":"2014-06-15T19:05:48","modified_gmt":"2014-06-15T17:05:48","slug":"la-construccio-locomotora-o-bombolla-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1057","title":{"rendered":"La construcci\u00f3: locomotora o bombolla? (1)"},"content":{"rendered":"

Des que tinc \u00fas de ra\u00f3 econ\u00f2mica -segurament des que treballo- he escoltat sovint dir que la construcci\u00f3 \u00e9s la locomotora de l’economia. Jo, que soc enginyer i no pas arquitecte, sempre m’he mirat aquest argument amb escepticisme. Per a mi, cap sector de l’economia pot ser \u00fanic en ser locomotora, tots s\u00f3n complementaris. La construcci\u00f3 ha de satisfer la demanda de nous habitatges, de nous espais professionals i de nous serveis p\u00fablics, per\u00f2 mai al rev\u00e9s: l’economia no ha de cr\u00e9ixer nom\u00e9s per satisfer el que fa la construcci\u00f3. El mateix principi el podr\u00edem aplicar a la ind\u00fastria i a qualsevol servei. L’economia \u00e9s un equilibri entre demanda i oferta que s’espatlla quan es trenca, entrant a una bombolla i\/o a una crisi.<\/span>
Explico sovint les meves converses amb directors de bancs durant els anys 80, quan volia invertir en una m\u00e0quina de paper a Besal\u00fa i no m’escoltaven. Quan els preguntava per qu\u00e8 donaven cr\u00e8dits als hotels i no a les f\u00e0briques, la resposta era que ells sabrien qu\u00e8 fer de l’immoble de l’hotel i no tenien ni idea del que calia fer amb la m\u00e0quina en cas que no fos possible retornar el cr\u00e8dit. Des d’aquell moment fins avui he tingut clar que tota la cadena de l’economia, des d’un conserge fins el ministre passant pels directors de bancs, metges, enginyers, mestres… tothom ent\u00e9n que si es compra un terreny r\u00fastic i es requalifica com a urb\u00e0 es genera una plusv\u00e0lua maj\u00fascula. Tothom havia interioritzat que els preus immobiliaris eren constants a l’al\u00e7a, mai baixant, en tot cas de forma temporal, de forma que una inversi\u00f3 immobili\u00e0ria mantenia el seu preu a l’al\u00e7a a llarg termini, a rec\u00e9s de les crisis econ\u00f2miques. La construcci\u00f3 formava part de l’ADN del pa\u00eds, essent una activitat priorit\u00e0ria que pressionava als altres sectors traient-los recursos financers directament o a trav\u00e9s d’impostos. \u00c9s a dir, els bancs dedicaven tot el seu flux de cr\u00e8dits a aquest sector en detriment d’altres sectors de l’economia i el sector p\u00fablic necessitava recursos ingents per a les seves infraestructures havent de pressionar amb impostos. La conseq\u00fc\u00e8ncia va ser que els sectors de la ind\u00fastria, l’agricultura i la ramaderia i els serveis van tenir dificultats per finan\u00e7ar els seus projectes, perdent competitivitat. A tot aix\u00f2 encara hi hem d’afegir una cosa pitjor, conseq\u00fc\u00e8ncia de la bombolla que es va organitzar: la inflaci\u00f3 va augmentar i els salaris van comen\u00e7ar una carrera a l’al\u00e7a empesos per les facilitats laborals de la construcci\u00f3.<\/span><\/p>\n


Veient la hist\u00f2ria econ\u00f2mica dels darrers 40 anys podem dir que la construcci\u00f3 ha llastat excessivament l’economia, impedint que aquesta es desenvolupi adientment cap a millorar la competitivitat del pa\u00eds i cap a l’exportaci\u00f3.<\/span>
\u00c9s cert: la construcci\u00f3 ha abaixat el seu pes a l’economia. Des de l’any 2007 l’activitat constructora ha baixat un 47% (un 54% si \u00e9s residencial), essent una activitat equivalent a la que es feia a l’any 1994. El pes de la construcci\u00f3 al PIB durant els anys 1976-2000 (pre-bombolla) va ser del 9,5%, que es pot considerar com a mitja normal a llarg termini. Durant la crisi dels anys 80, els anys 1983-84, la construcci\u00f3 va baixar fins el 8% del PIB. A l’any 1991, acabant les obres dels Jocs Ol\u00edmpics i de la Expo, la participaci\u00f3 va ser del 11,2%, per\u00f2 des de l’any 2000 fins l’any 2007 la construcci\u00f3 va augmentar vertiginosament fins arribar a un pes del 14,2% del PIB. Avui el seu pes \u00e9s del 8,1%. Si s’analitza l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica es pot concloure que la construcci\u00f3 ja ha tocat fons i que ara ha de comen\u00e7ar a augmentar fins assolir el seu valor de creuer hist\u00f2ric del 9,5%. Pot ser, per\u00f2 cal saber que, a mesura que una economia creix i es modernitza, baixa el seu pes de la construcci\u00f3. A la Uni\u00f3 Europea durant els anys 2003-2012 el pes de la construcci\u00f3 ha estat del 6,4%, molt lluny del pes actual del 8,1%. En aquests anys el pes de la construcci\u00f3 a It\u00e0lia va ser del 6,1% del PIB, a Fran\u00e7a del 6%, a Irlanda i a Anglaterra -pa\u00efsos que van patir la bombolla immobili\u00e0ria- la participaci\u00f3 va ser del 6,3% i del 6,6% respectivament, i a Alemanya, pa\u00eds industrial per excel\u00b7l\u00e8ncia, el pes de la construcci\u00f3 va ser del 4,4%. Si mirem els pa\u00efsos m\u00e9s pobres tampoc en sortim ben parats. A Pol\u00f2nia el pes de la construcci\u00f3 en la seva economia va ser del 7,2%, a Portugal del 6,9%, a Bulg\u00e0ria i a Gr\u00e8cia del 5,7% i a Hongria del 4,8%. Nom\u00e9s Romania \u00e9s equiparable amb Espanya, amb un 9,4%.\u00a0<\/span>
Des de la perspectiva de la comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos europeus la impressi\u00f3 \u00e9s que el llindar hist\u00f2ric de creuer del 9,5% \u00e9s un llindar desfasat no congruent amb un pa\u00eds amb un PIB per habitant modern que ha de lluitar en el comer\u00e7 d’un m\u00f3n global i cal pensar que aquest pes encara ha de baixar fins el 7% sobre el PIB, cosa que significa que segurament la construcci\u00f3 actual es mantindr\u00e0 tot i que l’economia creixer\u00e0 lleugerament.<\/span>
Mala pe\u00e7a al teler tenim doncs, perqu\u00e8 la construcci\u00f3 \u00e9s l’oportunitat per donar treball a dos milions de treballadors que no s\u00f3n aptes per a fer gaireb\u00e9 res m\u00e9s que no siguin feines estrictament manuals. El drama \u00e9s que l’economia cada vegada crea menys llocs de treball d’aquest estil, deixant l’artesania per la ind\u00fastria per q\u00fcestions de costos. Aqu\u00ed cal veure que la futura construcci\u00f3 ser\u00e0 industrial o no ser\u00e0, havent de fer una reconversi\u00f3 en els modes de construir parets, escales, interiors… Alguna cosa s’ha fet amb l’entrada de pladur i de les finestres d’alumini i PVC, per\u00f2 la construcci\u00f3 encara posa un ma\u00f3 sobre l’altre, talment com el treball d’un cisteller o d’un boter… i aix\u00f2 l’economia no ho pot suportar. Queda molta feina a fer pel retorn de la construcci\u00f3 a trobar la nova normalitat.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t