{"id":1048,"date":"2014-06-01T07:13:58","date_gmt":"2014-06-01T05:13:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1048"},"modified":"2014-06-01T07:13:58","modified_gmt":"2014-06-01T05:13:58","slug":"thomas-piketty","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1048","title":{"rendered":"Thomas Piketty"},"content":{"rendered":"

Thomas Piketty \u00e9s un economista franc\u00e8s de 43 anys que s\u2019ha fet fam\u00f3s arran de publicar l\u2019any passat el llibre \u201cEl capital al segle XXI\u201d. De fet, la fama li ha arribat quan el llibre s\u2019ha publicat a Estats Units en una edici\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda de 700 pagines (contra les 950 de l\u2019edici\u00f3 francesa). Diuen que tardar\u00e0 un any en ser editat al castell\u00e0.<\/p>\n

La publicaci\u00f3 del llibre a Estats Units ha coincidit amb el debat que hi ha all\u00e0 sobre la desigualtat que provoca l\u2019economia d\u2019ara i sobre si s\u2019ha d\u2019actuar o no.<\/p>\n

Piketty va fer el doctorat a Fran\u00e7a i despr\u00e9s va anar a Estats Units. M\u00e9s endavant va tornar a Europa al no estar d\u2019acord amb les teories econ\u00f2miques del moment que predominaven a Estats Units. Des de l\u2019any 1998 fins el 2013 va treballar amb un equip d\u2019investigadors en economia arreu del m\u00f3n que li va permetre captar una quantitat enorme de dades de la hist\u00f2ria de l\u2019economia des de finals del segle XVIII fins avui.
\nPiketty estudia la relaci\u00f3 entre el capital \u2013ent\u00e8s com la meitat immobiliari i la meitat financer- i les rendes del treball. Explica que aquesta relaci\u00f3 tenia valors del 600% -\u00e9s a dir, els ingressos del capital eren 6 vegades a l\u2019any els de les rendes- entre els anys 1870 i 1910. A partir de la primera guerra mundial, de la revoluci\u00f3 russa i de la segona guerra mundial aquesta relaci\u00f3 va caure fins a valors de prop del 300% i, a partir de l\u2019any 1970 torna a pujar. La seva predicci\u00f3 \u00e9s que la din\u00e0mica de l\u2019economia actual porta al retorn de valors del 600% o m\u00e9s, cosa que ja es pot veure en pa\u00efsos com It\u00e0lia, Jap\u00f3 o Canad\u00e0. La reflexi\u00f3 que s\u2019extreu de la seva an\u00e0lisi \u00e9s que hi ha el perill novament que les desigualtats acabin provocant conflictes i desestabilitzant les societats, cosa que ja comencem a veure en els nostres dies.<\/p>\n

\"renda-Piketty\"<\/a>
\nLa relaci\u00f3 del capital sobre la renda de treball la defineix amb l\u2019expressi\u00f3 \u03b2 =K\/Y, on K \u00e9s el capital i Y el treball. Explica que aquesta relaci\u00f3 \u03b2 \u00e9s igual al rendiment que t\u00e9 el capital (dels lloguers, accions, interessos…) dividit entre la taxa de creixement de l\u2019economia, de forma que \u00a0\u03b2 =s\/g, on s \u00e9s el creixement del capital i g la taxa de creixement de l\u2019economia. Aix\u00ed, si \u00a0s=10% i el creixement de l\u2019economia g \u00e9s del 3%, la relaci\u00f3 \u03b2 ser\u00e0 del 300%, per\u00f2 si s=6% i l\u2019economia creix a llarg termini nom\u00e9s un 1%, g=1%, llavors la relaci\u00f3 \u03b2 ser\u00e0 del 600%. Doncs b\u00e9, Piketty ensenya que a partir de l\u2019any 1970 el creixement del capital\u00a0 es situa en els pa\u00efsos industrialitzats entre el 7% (Regne Unit) i el 15% (It\u00e0lia), mentre que el creixement de l\u2019economia es troba entre el 1,5% (It\u00e0lia) i el 3,2% (Austr\u00e0lia). La relaci\u00f3 capital\/renda dels pa\u00efsos occidentals ha passat des de valors de 300%-400% a l\u2019any 1970 fins a 600%-900% a l\u2019any 2010.<\/p>\n

Alguns economistes d\u2019Estats Units i d\u2019Anglaterra s\u2019han afanyat a trobar errors en l\u2019an\u00e0lisi del treball de Piketty, uns mostrant petits errors en les taules de c\u00e0lcul, altres dient que la s\u00e8rie de 1970-2010 \u00e9s massa curta per treure conclusions\u00a0 o dient que el c\u00e0lcul del valor immobiliari no \u00e9s correcte… per\u00f2 el cert \u00e9s que el treball de Piketty arriba en un moment on cal reconduir la direcci\u00f3 de l\u2019economia fruit de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de la repartici\u00f3 de les riqueses de la humanitat, diu Piketty, \u00e9s una hist\u00f2ria profundament pol\u00edtica, ca\u00f2tica i imprevisible; posa en joc els representants col\u00b7lectius, les identitats nacionals i retrocessos dram\u00e0tics. Ning\u00fa pot prevenir el futur on els equilibris olig\u00e0rquics s\u00f3n inestables. Al principi del segle XX Karl Marx va dir que si el creixement de l\u2019economia era g=0, llavors \u03b2 =s\/g tendia a l\u2019infinit, cosa que comportava guerres i revolucions. Piketty diu que amb un creixement positiu, per\u00f2 feble, g > 0, es pot trobar almenys un estat estacionari, per\u00f2 aquest estat pot portar a una concentraci\u00f3 excessiva de capital que estranguli l\u2019economia.<\/p>\n

La soluci\u00f3 que proposa \u00e9s un impost mundial sobre el patrimoni que limiti el creixement del capital sobre la base d\u2019un sistema d\u2019intercanvi autom\u00e0tic d\u2019informaci\u00f3 banc\u00e0ria. Faltar\u00e0 veure si la pol\u00edtica podr\u00e0 fer-li cas o quanta pressi\u00f3 popular es necessitar\u00e0 perqu\u00e8 sigui una realitat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t