{"id":1046,"date":"2014-05-25T15:22:42","date_gmt":"2014-05-25T13:22:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1046"},"modified":"2014-05-25T15:22:42","modified_gmt":"2014-05-25T13:22:42","slug":"cap-a-la-unio-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1046","title":{"rendered":"Cap a la uni\u00f3 d\u00b4Europa?"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>Europa \u00e9s un espai a mig fer. Geogr\u00e0ficament no se sap on limita a l’Est amb R\u00fassia ni tampoc al sud-Est amb Turquia. Pol\u00edticament est\u00e0 a mig cam\u00ed de construcci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea, amb 28 pa\u00efsos que engloben una poblaci\u00f3 de 507.890.191 habitants. D’aquests 28 pa\u00efsos, la majoria (23) formen part del tractat fronterer de Schengen juntament amb 3 pa\u00efsos m\u00e9s que no s\u00f3n a la Uni\u00f3 Europea (Liechtenstein, Noruega i Su\u00efssa), per\u00f2 Irlanda i Gran Bretanya no en formen part. De tots els pa\u00efsos de la UE, un altre grup de 18 pa\u00efsos (que representen un total de 334 milions d’habitants) tenen en com\u00fa l’euro com a moneda \u00fanica, constituint aix\u00ed el nucli fort d’Europa amb la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria: Alemanya, \u00c0ustria, B\u00e8lgica, Eslov\u00e0quia, Eslov\u00e8nia, Espanya, Est\u00f2nia, Finl\u00e0ndia, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia, Holanda, Irlanda, It\u00e0lia, Let\u00f2nia, Luxemburg, Malta, Portugal i Xipre. Sorpr\u00e8n que cap dels grups sigui homogeni: per exemple a la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria hi ha Irlanda, que alhora no \u00e9s a l’espai Shengen.
\nEl problema d’Europa \u00e9s que es troba a mig fer i amb moltes dificultats per tirar endavant i poder acabar el projecte. L’objectiu d’una Europa unida econ\u00f2micament, pol\u00edticament i socialment \u00e9s irrenunciable si es vol sobreviure en aquest context d’economia global. El model social europeu \u00e9s el millor del m\u00f3n, per la qual cosa tenim tota la ra\u00f3 de voler defensar-lo, millorar-lo i promoure’l. El total del patrimoni europeu (actius immobiliaris i financers nets de deutes) \u00e9s el m\u00e9s gran del m\u00f3n, lluny del dels Estats Units i del Jap\u00f3, i molt lluny del de la Xina. Llavors, per qu\u00e8 amb tots aquests avantatges socials, econ\u00f2mics i financers no arribem a superar la crisi? Perqu\u00e8 continuem dividint-nos en detalls, acontentant-nos a continuar essent nans pol\u00edtics i un colador d’impostos. Estem governats per pa\u00efsos petits que es troben en forta compet\u00e8ncia els uns contra els altres i per institucions comunes totalment inadaptades i no funcionals.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn i del xoc que va suposar la unificaci\u00f3 d’Alemanya, els dirigents europeus van decidir en pocs mesos la creaci\u00f3 de la moneda \u00fanica. Sis anys despr\u00e9s de l’inici de la crisi econ\u00f2mica m\u00e9s greu des dels anys 1930, encara esperem un coratge equivalent. Una moneda \u00fanica amb 18 deutes p\u00fablics diferents i amb 28 pol\u00edtiques fiscals que busquen xuclar els impostos dels ve\u00efns, no pot funcionar de cap manera. Per tant, si es volen unificar els deutes p\u00fablics i posar en marxa una uni\u00f3 pressupost\u00e0ria i fiscal, cal revisar fonamentalment l’arquitectura pol\u00edtica d’Europa. Els pa\u00efsos de la zona euro van triar repartir la sobirania monet\u00e0ria, renunciant a l’arma de la devaluaci\u00f3 unilateral, sense procurar-se nous instruments econ\u00f2mics, socials, fiscals i pressupostaris comuns. El cam\u00ed a mig fer \u00e9s el pitjor de tots.<\/p>\n

La reglamentaci\u00f3 europea es capfica massa sovint en petits detalls en els quals els petits estats s\u00f3n eficients -com a voler fixar l’IVA de les perruqueries- i en canvi deixa passar les decisions de fort calat, com els paradisos fiscals i la regulaci\u00f3 financera. La primera cosa que ha de fer la UE \u00e9s determinar el mateix impost sobre els beneficis de les empreses. Anant sols, els pa\u00efsos es veuen enganyats per les multinacionals de tots els pa\u00efsos, que juguen sobre les difer\u00e8ncies nacionals per no pagar cap impost enlloc. Encara abans-d’ahir vaig parlar amb una empresa de Barcelona que havia anat a Bilbao per pagar menys impostos. Un manifest europeu proposa un impost de societats m\u00ednim del 20% per als estats m\u00e9s un 10% per al pressupost comunitari, cosa que significaria un augment del 0,5% del PIB del pressupost europeu, amb possibilitats de rellan\u00e7ament econ\u00f2mic i d’inversions en mat\u00e8ria de medi ambient, en infraestructures i en formaci\u00f3.<\/p>\n

Un segon punt important perqu\u00e8 Europa surti definitivament de la crisi \u00e9s posar en com\u00fa els deutes dels pa\u00efsos de la zona euro. Sense aix\u00f2 es tornar\u00e0 a caure en l’especulaci\u00f3 dels tipus d’inter\u00e8s sobre els estats m\u00e9s febles. \u00c9s l’\u00fanica manera que t\u00e9 el BCE per portar una pol\u00edtica monet\u00e0ria efica\u00e7 i reactiva, com la de la FED americana. Aquest cam\u00ed ja ha comen\u00e7at a fer-se amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, la Uni\u00f3 Banc\u00e0ria, o les injeccions del BCE, que impliquen d’una forma o altra a tots els contribuents de la zona euro. Una idea proposada fa poc consisteix a posar en com\u00fa tots els deutes de m\u00e9s del 60% dels estats, decidint de forma conjunta i democr\u00e0tica el ritme en el qual es posar\u00e0 l’excedent a zero. \u00c9s una soluci\u00f3 a mig cam\u00ed entre la quita i no fer res, una decisi\u00f3 que potser convenceria Alemanya sobre la necessitat d’augmentar la inflaci\u00f3 per laminar parcialment el deute.<\/p>\n

Un tercer punt pel qual Europa ha de treballar \u00e9s per defensar la producci\u00f3 interna. Per fer aix\u00f2 no cal que tanqui fronteres, cal que no deixi revaluar l’euro respecte a les pol\u00edtiques americanes, japoneses o xineses que volen exportar a costa d’Europa. Cal tamb\u00e9 que sigui m\u00e9s exigent en el compliment dels reglaments dels productes i en la defensa de la pol\u00edtica contra el canvi clim\u00e0tic amb la imposici\u00f3 de la taxa de CO2 que penalitza els productes que es fabriquen sense tenir en compte el consum energ\u00e8tic.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 fa falta m\u00e9s legitimitat democr\u00e0tica, donar m\u00e9s poder al parlament europeu i treure’l als interessos individuals dels estats. Aquesta campanya electoral, aquests pol\u00edtics, no ajuden pas a fer el cam\u00ed. Ens falta un gran l\u00edder europeu amb llenguatge global.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t