La hist\u00f2ria econ\u00f2mica del m\u00f3n ens mostra com n\u2019\u00e9s de repetitiva. Per molts aven\u00e7os que la societat hagi fet, sovint vivim situacions que ja s\u2019havien produ\u00eft en anys anteriors, \u00e9s all\u00f2 del dej\u00e0 vu. L\u2019estudi de la hist\u00f2ria justament ha de servir per evitar cometre els errors del passat, tal com hem vist amb la comparaci\u00f3 de la crisi del 2009 amb la de 1929: els bancs centrals han mirat d\u2019actuar traient lli\u00e7ons de la crisi del segle passat.
\nExpliquen que l\u2019augment desmesurat de poblaci\u00f3 de Fran\u00e7a (que va passar de 20 milions el 1700 fins a 30 milions el 1780) va ser una de les causes que van portar a la revoluci\u00f3 francesa el 1789. L\u2019exc\u00e9s de m\u00e0 d\u2019obra que va suposar aquest augment de poblaci\u00f3 va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia el manteniment de salaris agr\u00edcoles constants, amb m\u00e9s consum, cosa que va permetre als propietaris agr\u00edcoles augments notables de rendes. El desequilibri va portar a la revoluci\u00f3.
\nL\u2019economista David Ricardo el 1817 va estudiar aquest fenomen i en va extreure el seu \u201cprincipi de raresa\u201d, segons el qual a partir del moment que el creixement de poblaci\u00f3 i de la producci\u00f3 es prolonguen de forma duradora, la terra tendeix a ser cada vegada m\u00e9s rara en relaci\u00f3 als altres b\u00e9ns. La llei de l\u2019oferta i la demanda conduiria a una al\u00e7a continuada dels preus de la terra i dels lloguers als propietaris dels terrenys. Si ho apliquem al moment actual, canviant la paraula \u201cterra\u201d per \u201cimmoble\u201d o per \u201cpetroli\u201d, ambdues satisfan el mateix principi de raresa. La llei de l\u2019oferta i la demanda pot actuar per resoldre els problemes derivats de la raresa, per exemple for\u00e7ant que part de la poblaci\u00f3 vagi a viure fora de les grans ciutats, o anant a treballar amb bicicleta \u2013cosa que far\u00edem b\u00e9 de comen\u00e7ar a preparar- per\u00f2 aix\u00f2 demana un temps que pot tardar decennis d\u2019anys, temps en el qual la desigualtat ja seria punyent.<\/p>\n
Arran de la revoluci\u00f3 industrial, molts artesans van quedar sense feina per la maquinitzaci\u00f3 de la producci\u00f3, fet que va produir un \u00e8xode del m\u00f3n rural cap a les ciutats. El resultat va ser el mateix: gran oferta de m\u00e0 d\u2019obra que impedia als salaris pujar, alhora que els propietaris de les f\u00e0briques amassaven fortunes. Per entendre el que va passar cal saber que els salaris a Anglaterra el 1860 eren iguals o inferiors als d\u2019un segle abans. Karl Marx el 1867 parteix del model de Ricardo del preu del capital i del principi de raresa i va m\u00e9s lluny en el seu an\u00e0lisi, considerant que un m\u00f3n on el capital \u00e9s sobretot industrial (m\u00e0quines, equipaments…) i no pas terreny permet ser acumulat potencialment sense l\u00edmit, un fenomen que podem definir com el \u201cprincipi d\u2019acumulaci\u00f3 infinita\u201d.
\nLes teories d\u2019ambd\u00f3s economistes no es van complir fil per randa perqu\u00e8 a partir dels anys 1950 els salaris per fi van pujar. Marx no va tenir en compte la possibilitat d\u2019un progr\u00e9s t\u00e8cnic continuat i d\u2019un creixement sostingut de la productivitat, vector que permet equilibrar parcialment el proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 i de concentraci\u00f3 creixent del capital privat.
\nEl que va passar, per\u00f2, va ser el naixement de la ideologia comunista \u2013plasmada a R\u00fassia- i de les vies socialdem\u00f2crates als pa\u00efsos europeus m\u00e9s avan\u00e7ats. El descontentament va ser caldo de cultiu per les dues guerres mundials, la primera de 1914 a 1918 i la segona de 1940 a 1945. \u00c9s en aquest per\u00edode quan es disminueix de forma important la desigualtat entre salaris i rendes de capital.
\nAvui la globalitzaci\u00f3 reprodueix el mateix fenomen de finals del segle XVIII i del segle XIX: aporta quantitats enormes de massa salarial de pa\u00efsos emergents que limita el creixement de salaris als treballadors d\u2019occident. Mentre aix\u00f2 passa, molts b\u00e9ns s\u00f3n cada vegada m\u00e9s escassos (ja sigui el petroli, el coure, l\u2019alumini, l\u2019acer…) i els propietaris de terres o ind\u00fastries estan essent substitu\u00efts per executius de grans empreses que amassen fortunes perqu\u00e8 els seus accionistes no s\u00f3n capa\u00e7os de frenar les seves remuneracions, encara que no hi hagi una correlaci\u00f3 clara amb la seva productivitat individual.
\nPer tant, la situaci\u00f3 \u00e9s la mateixa que va portar a grans cat\u00e0strofes un segle enrere, i seria bo que an\u00e9ssim desenvolupant els mecanismes ideol\u00f2gics i t\u00e8cnics per equilibrar el creixement salarial amb el del rendiment de capital. Encara hi som a temps.<\/p>\n