{"id":1025,"date":"2014-05-10T09:19:24","date_gmt":"2014-05-10T07:19:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1025"},"modified":"2014-05-10T09:20:10","modified_gmt":"2014-05-10T07:20:10","slug":"article-de-ramon-aymerich-a-la-vanguardia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1025","title":{"rendered":"Article de Ramon Aymerich a La Vanguardia"},"content":{"rendered":"

L\u2019her\u00e8ncia dels 70<\/strong><\/p>\n

\u00a0Ramon Aymerich<\/em><\/p>\n

A comen\u00e7ament dels anys setanta, molts adolescents californians volien fer-se hippies i comen\u00e7aven a fumar herba. Per\u00f2 els que estudiaven veien constantment la televisi\u00f3, demanaven pizzes per sopar i vivien en cases adossades. Despr\u00e9s, en sortir de l\u2019institut quedaven al garatge d\u2019algun d\u2019ells i comen\u00e7aven a soldar xips i a imaginar-se com serien els ordinadors del futur.<\/p>\n

Aqu\u00ed, en aquells mateixos anys, el percentatge de joves desencaminats era for\u00e7a m\u00e9s alt. Alguns van tocar el dos a Formentera i molts m\u00e9s es van fer maos. Per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi havia que estudiaven. Les pizzes a domicili no havien arribat, la televisi\u00f3 era avorrid\u00edssima, amb nom\u00e9s dos canals, i no hi havia cap garatge per reunir-se (Sant Quirze del Vall\u00e8s encara era un poble, no hi havia adossades). Els d\u2019aqu\u00ed anaven molt d\u2019excursi\u00f3 i eren molt menys rics que els seus hom\u00f2legs californians, que no sentien cap mena d\u2019aversi\u00f3 pels negocis. Aix\u00f2 els va portar als ordinadors i, finalment, a internet.<\/p>\n

Els techies locals estaven molt m\u00e9s ideologitzats i, per coses de l\u2019entorn, posats en la missi\u00f3 de canviar el m\u00f3n. Per aix\u00f2 van optar per l\u2019energia. Van participar en manifestacions antinuclears, van muntar cooperatives i van editar revistes amb nom de farratge. La seva opci\u00f3 tecnol\u00f2gica va acabar sent les energies renovables (aleshores batejades com a alternatives).<\/p>\n

Els setanta s\u00f3n encara una d\u00e8cada poc valorada. Per\u00f2 del seu caliu va sorgir el Silicon Valley que avui enlluerna el m\u00f3n amb les seves icones i un capitalisme que, segons com, sembla molt m\u00e9s ferotge del que es prometia. Els setanta tamb\u00e9 habiten entre nosaltres. D\u2019una altra manera. El primer que ho va fer notar va ser Joan Vila, empresari de Girona, enginyer centrat en l\u2019energia, per qui molts dels problemes actuals es poden resoldre \u201camb idees dels setanta\u201d. Vila va dir all\u00f2 que \u201cals anys setanta \u00e9rem feli\u00e7os perqu\u00e8 admet\u00edem que \u00e9rem pobres\u201d i defensa les pol\u00edtiques d\u2019austeritat com una manera de tornar a un passat que va ser millor.<\/p>\n

En aix\u00f2 connecta amb un altre tipus sorgit del m\u00e9s profund d\u2019aquells anys, Ermen Llobet, que va formar part del nucli dur dels techies locals. Llobet va voler canviar moltes coses. Va fundar la cooperativa Ecot\u00e8cnia juntament amb una desena llarga d\u2019enginyers. I quan les renovables van fer eclosi\u00f3, no van tenir altre remei que vendre-la a Alstom. Van fer diners i aix\u00f2 va permetre a Llobet entrar en molts projectes. Ara s\u2019ha mig instal\u00b7lat al Mas Vinyoles, a Sant Pere de Torell\u00f3, en una finca immensa, entossudit a acollir iniciatives d\u2019emprenedors. Hi ha qui pensa que se\u2019n va lluny. En realitat, per ell, deu ser com estar al centre de\u00a0la terra.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t