{"id":1016,"date":"2014-05-04T12:50:30","date_gmt":"2014-05-04T10:50:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1016"},"modified":"2014-05-04T12:52:15","modified_gmt":"2014-05-04T10:52:15","slug":"torras-final-de-trajecte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1016","title":{"rendered":"Torras: final de trajecte"},"content":{"rendered":"

Amb la nissaga Torras va entrar el paper a les comarques gironines. Provinents de Rub\u00ed, es van establir a Sant Joan les Fonts i d’all\u00e0 la fabricaci\u00f3 de paper a m\u00e0 va irradiar per tot el territori, des d’Olot fins a Girona, passant per Banyoles. Quan va venir la revoluci\u00f3 industrial tamb\u00e9 va ser Torras qui va liderar la transformaci\u00f3 de l’artesanat a la maquin\u00e0ria i la fam\u00edlia es va dividir en diversos centres, el de Sant Joan, el de Bonmat\u00ed -despr\u00e9s Fla\u00e7\u00e0-, i el de Sarri\u00e0.<\/span>
Va ser el centre de Sarri\u00e0 el que va fer fortuna. Primer es va establir en la f\u00e0brica 1 a Sant Juli\u00e0, per\u00f2, just despr\u00e9s de la guerra es va posar en marxa la f\u00e0brica de Sarri\u00e0 en el lloc que coneixem, just al costat de Can Mitjans, on hi havia hagut tamb\u00e9 la f\u00e0brica Flores. La m\u00e0quina 2 i 3 es van construir a Girona, entre els tallers Sarassa i Alberch i s’hi va afegir una f\u00e0brica de pasta amb lleixivadores en discontinu. Compraven la fusta al Pirineu i es fabricava la pasta per a la fabricaci\u00f3 del paper. La f\u00e0brica va fer una gran troballa als anys 50 i 60 amb la introducci\u00f3 de l’eucaliptus com a fusta. Va ser la introductora d’una fusta que ara mateix \u00e9s majorit\u00e0ria en la fabricaci\u00f3 de paper al m\u00f3n. L’any 1963 van construir la m\u00e0quina 4, que va \u00e9sser comprada als Estats Units -precisament la que ara s’aturar\u00e0- i posteriorment van ampliar amb una m\u00e0quina d’estucar al seu costat. La f\u00e0brica anava ampliant la producci\u00f3, i innovava destil\u00b7lant tecnologia en el proc\u00e9s i en el desenvolupament del paper estucat. Durant els anys 70 va ser un volc\u00e0 d’idees que alhora generava un munt de beneficis. I aqu\u00ed van comen\u00e7ar els problemes.<\/span>
L’expansi\u00f3 de l’empresa es va fer comprant boscos per plantar eucaliptus, per\u00f2 tamb\u00e9 diversificant l’activitat amb la compra d’una f\u00e0brica de paper per a embalatge a Meng\u00edbar i la instal\u00b7laci\u00f3 d’una f\u00e0brica de taulers de fusta a Sils. Per aqu\u00ed mig encara hi va haver la fundaci\u00f3 del Banc dels Pirineus. Tot plegat va ser un fiasco. M\u00e9s endavant l’empresa va comprar les f\u00e0briques que l’INI es treia de sobre, la de Motril i Algesires, molt bona compra, i encara m\u00e9s endavant va comprar la seva empresa competidora, Sarri\u00f3, amb f\u00e0briques a Leiza i a Monta\u00f1ana, operaci\u00f3 que li va servir per controlar definitivament el mercat espanyol. Amb el grup Torras i amb De la Rosa, van venir les oportunitats d’invertir. Es va fer sobretot a Motril perqu\u00e8 tenia bones instal\u00b7lacions i perqu\u00e8 arribaven subvencions del 50% des d’Europa. Per\u00f2 el xeic De la Rosa volia fer una gran f\u00e0brica, la m\u00e9s moderna, i va escollir fer-lo a Les Ardennes, a B\u00e8lgica, on hi havia una bona oportunitat. La f\u00e0brica va ser tan moderna que els t\u00e8cnics no van ser capa\u00e7os de fer-la rendible, i va fer fallida al cap de poc temps.<\/span>
Durant 60 anys el moll de l’os de l’empresa Torras ha estat Sarri\u00e0: \u00e9s aqu\u00ed d’on ha sortit tot el coneixement, on s’han fet les troballes m\u00e9s transcendentals i \u00e9s aqu\u00ed on no s’ha decidit invertir. No deu ser per una q\u00fcesti\u00f3 de terrenys, perqu\u00e8 jo mateix vaig intervenir en el Pla General de Sarri\u00e0 deixant espai per posar-hi una nova m\u00e0quina de paper, i no us dic res de l’espai que es va alliberar quan va tancar la f\u00e0brica de pasta, amb tot el camp dels socs.<\/span><\/p>\n


La hist\u00f2ria recent ja la coneixem: aturada de la f\u00e0brica de pasta, completament desequilibrada, ambientalment nefasta, i aturada de la secci\u00f3 d’estucat a Sarri\u00e0. Per qu\u00e8 es decideix aturar la de Sarri\u00e0 i no pas la de Sant Joan, quan la tecnologia i les instal\u00b7lacions eren millors, quan ja hi havia una central de cogeneraci\u00f3? Una resposta possiblement rau en la pretensi\u00f3 de plusv\u00e0lues en la venda de terrenys residencials. Per\u00f2 el mal ja estava fet. Calia sobreviure fabricant papers especials en una f\u00e0brica que feia 50 anys que nom\u00e9s fabricava paper estucat, era necessari lluitar fent-la rendible. Es va quedar amb una productivitat de poc m\u00e9s de 400 tm\/home\u00b7any quan hauria d’haver arribat a 700 tm\/home\u00b7any, \u00e9s a dir que els 132 treballadors que havien quedat s’haurien d’haver redu\u00eft a 89 per fer la mateixa feina, o b\u00e9 haurien d’haver invertit per augmentar la velocitat de la m\u00e0quina fins a 1.500 m\/min, cosa que demanava uns recursos financers considerables.<\/span>
Amb tot aix\u00f2 la central de cogeneraci\u00f3 havia quedat desproporcionada, at\u00e8s que s’havia dissenyat per tota la fabricaci\u00f3 de paper estucat i a partir del mes de juliol el ministre d’ind\u00fastria decideix no fer rendibles les centrals de cogeneraci\u00f3. A m\u00e9s l’euro s’ha anat revaluant fent impossible l’exportaci\u00f3 fora de la seva zona i el consum de paper estucat ha anat disminuint per efecte d’Internet. La decisi\u00f3 del grup decideix que la f\u00e0brica a salvar seria la de Monta\u00f1ana, al costat de Saragossa, perqu\u00e8 est\u00e0 integrada amb la fabricaci\u00f3 de pasta i determina la construcci\u00f3 d’una nova m\u00e0quina que agafar\u00e0 la producci\u00f3 de la de Sarri\u00e0. Est\u00e0 previst que engegui el mes de setembre. Per tant, res a fer.<\/span>
La clau de tota la hist\u00f2ria \u00e9s per qu\u00e8 s’ha anat potenciant altres centres abans que el de Sarri\u00e0, on hi ha hagut tot el desenvolupament del coneixement. Ara demano a l’Ajuntament de Sarri\u00e0 de Ter que no caigui en el parany de convertir els terrenys en residencials i els mantingui com industrials; no fer-ho seria continuar els errors de la hist\u00f2ria i ja \u00e9s hora que els acabem d’una vegada. Amb la p\u00e8rdua de 132 llocs de treball n’acabarem perdent al voltant de 185 per l’efecte multiplicador. No vull ni pensar el que hauria pogut ser si a partir d’aquell volc\u00e0 d’idees s’hagu\u00e9s desenvolupat un vertader cl\u00faster a l’\u00e0rea de Girona, amb tallers de construcci\u00f3, impremtes, tallers d’automatitzaci\u00f3, formaci\u00f3 professional, estudis universitaris… Torras mai va tenir vocaci\u00f3 de locomotora a Sarri\u00e0. Aquest va ser el gran error de la hist\u00f2ria: els nostres dirigents no van treballar pels nostres interessos.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t