Enginyer industrial i empresari. Vila, col\u00b7laborador habitual de Diari de Girona, acaba de publicar “La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris” (Curbet Edicions), on exposa la seva visi\u00f3 de la crisi i reivindica el paper de la ind\u00fastria com a motor econ\u00f2mic<\/p>\n
ORIOL PUIG GIRONA<\/p>\n
Joan Vila publica des de l’any 2005 un article setmanal a Diari de Girona. Algunes de les q\u00fcestions que m\u00e9s l’interessen, com l’an\u00e0lisi de la crisi, el canvi de paradigma que ha suposat l’acceleraci\u00f3 del proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3, o l’energia i l’esgotament de les mat\u00e8ries primeres, s\u00f3n tractades, entre altres, en el llibre que presenta avui a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala Miquel Mart\u00ed i Pol de la Fundaci\u00f3 Valvi.<\/p>\n
El llibre \u00e9s un intent d’acostar conceptes macroecon\u00f2mics al petit empresari?<\/strong><\/p>\n Molts empresaris no entenen per qu\u00e8 passen les coses. Intento fer possible que un empresari entengui per qu\u00e8 puja el d\u00f2lar, per qu\u00e8 no generem ocupaci\u00f3, per qu\u00e8 s\u00f3n necess\u00e0ries les pol\u00edtiques d’austeritat, per qu\u00e8 no hi ha cr\u00e8dit, etc.<\/p>\n I tamb\u00e9 \u00e9s una reivindicaci\u00f3 de la ind\u00fastria…<\/strong><\/p>\n Efectivament. Una societat moderna sense ind\u00fastria no pot funcionar. \u00c9s el sector que aporta les millores, la modernitzaci\u00f3 d’una societat. I aqu\u00ed hem fet el burro durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada.<\/p>\n A qui es refereix?<\/strong><\/p>\n A tothom. A les administracions, i als mateixos industrials, i tamb\u00e9 als empresaris tur\u00edstics. Durant una \u00e8poca els empresaris de tots els sectors es van dedicar a invertir en el sector immobiliari, i aix\u00f2 va ensorrar l’economia. Hi va haver una borratxera col\u00b7lectiva en la qual ens vam embriagar dels resultats a curt termini i que pagarem encara durant una colla d’anys<\/p>\n La globalitzaci\u00f3 s’ha accelerat. Qu\u00e8 \u00e9s la teoria dels vasos comunicants?<\/strong><\/p>\n Hi ha dos blocs de nacions que estan connectats per un gran tub i la requisa dels pa\u00efsos desenvolupats s’escola cap els pa\u00efsos emergents. Avui estem veient com la Xina comen\u00e7a a cr\u00e9ixer menys i ho fa perqu\u00e8 els seus compradors, que som nosaltres, som m\u00e9s pobres. L’efecte dels vasos comunicants va provocar una p\u00e8rdua de competitivitat d’economies com la nostra, o la dels EUA, que es van refugiar en el sector immobiliari. La crisi immobili\u00e0ria \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s del proc\u00e9s de globalitzaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta teoria serveix tamb\u00e9 per explicar per qu\u00e8 hem perdut poder adquisitiu?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Perqu\u00e8 hem perdut llocs de treball que hem exportat a la Xina i a altres economies emergents, cosa que ens ha suposat una p\u00e8rdua de riquesa. Fa temps que ens hem empobrit, el que passa \u00e9s que durant un temps ho vam solucionar endeutant-nos. Vam viure per sobre el que realment \u00e9rem.<\/p>\n Quina relaci\u00f3 t\u00e9 el nostre poder adquisitiu amb la manca de mat\u00e8ries primeres?<\/strong><\/p>\n De l’any 2000 al 2025, al m\u00f3n hi haur\u00e0 2.400 milions de nous consumidors. Les mat\u00e8ries primeres no donaran a l’abast per abastir tanta gent, fet que en pressionar\u00e0 els preus a l’al\u00e7a. Si aix\u00f2 ho combinem amb el manteniment dels salaris baixos, que ser\u00e0 inevitable per la necessitat de competir amb els pa\u00efsos emergents, far\u00e0 que el poder adquisitiu baixi.<\/p>\n I com hem d’afrontar aquesta situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Ens hem de preparar per viure amb menys del que tenim ara. Els que fabriquem hem de tendir a productes de menor cost a l’abast del consumidor final, els sistemes constructius tamb\u00e9 s’hauran d’abaratir. No pot ser que el lloguer d’un habitatge sigui de 800 euros al mes. \u00c9s possible construir habitatges de 85.000 euros i lloguers mensuals d’entre 300 i 400 euros, que \u00e9s el que toca. Aix\u00f2 vol dir que hem d’acceptar que som pobres i que ho continuarem sent.<\/p>\n S’ha mostrat cr\u00edtic amb el sistema educatiu.<\/strong><\/p>\n Catalunya t\u00e9 una bona base per competir en la nova economia, per\u00f2 falla la formaci\u00f3 b\u00e0sica. Fallem a nivell d’ESO, de formaci\u00f3 professional … i d’universitat. Cal enfocar la investigaci\u00f3 universit\u00e0ria al m\u00f3n de la producci\u00f3.<\/p>\n Les reformes que s’han fet a Espanya van en la bona direcci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Van en la l\u00ednia que l’ortod\u00f2xia esperava. Avui tothom veu la part negativa de l’austeritat, per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 parts positives. L’austeritat ens fa ser m\u00e9s competitius. Si ho fem b\u00e9, podem tornar a generar llocs de treball. Al discurs de l’austeritat li ha fallat el relat. Cal anar pas a pas, abans de crear llocs de treball cal ser competitius i cal inversi\u00f3.<\/p>\n I l’administraci\u00f3 fa els seus deures?<\/strong><\/p>\n No. A Catalunya, fer els deures significaria tancar els consells comarcals i alleugerir bona part de l’administraci\u00f3. Fins i tot, i sabent-me molt de greu, ens haur\u00edem de repensar TV3, o l’Institut Cartogr\u00e0fic. No pot ser que passin per davant del servei sanitari.<\/p>\n