Diumenge va venir a caminar amb nosaltres un jove arquitecte que treballa a Londres. La seva feina \u00e9s el c\u00e0lcul d’estructures i la seva empresa t\u00e9 oficines arreu del m\u00f3n, compensant la manca de treball a Espanya. Em va explicar que s\u00f3n molt competitius en comparaci\u00f3 amb els t\u00e8cnics d’Anglaterra, que tenen molta feina i que el futur en el m\u00f3n internacional est\u00e0 assegurat, perqu\u00e8 la seva empresa no para d’obrir noves oficines a diversos pa\u00efsos. Dimecres, una amiga em va dir que el meu llibre l’havia fet arribar a la seva filla, arquitecta, que viu a Par\u00eds.
\nDimarts vaig tornar d’un viatge de treball a Lucca. A l’avi\u00f3 de Ryanair que em tornava de Pisa vaig seure al costat d’un jove que vaig veure que coneixia la tripulaci\u00f3 de l’avi\u00f3. Al cap d’una estona li vaig preguntar si era pilot. Em va explicar que no, que era mec\u00e0nic i que treballava com a aut\u00f2nom per a Ryanair.
\nLa seva hist\u00f2ria em va interessar perqu\u00e8 en Jordi -aix\u00ed \u00e9s com es diu- \u00e9s de Berga i va estudiar formaci\u00f3 professional a Vilanova i la Geltr\u00fa, on hi ha un m\u00f2dul de mec\u00e0nica d’avions. Despr\u00e9s del m\u00f2dul va haver d’estudiar dos anys m\u00e9s d’especialitzaci\u00f3 i va comen\u00e7ar a treballar a diferents companyies com Binter, Spanair i Ryanair. La feina l’apassiona: em va explicar la redund\u00e0ncia dels circuits de l’avi\u00f3, com gai?reb\u00e9 cada dia hi ha un incident, com pot canviar la majoria de peces d’un aparell a excepci\u00f3 d’algunes d’avi\u00f2nica (la instrumentaci\u00f3 de l’avi\u00f3).
\nEl seu treball \u00e9s dur. Consisteix en jornades de 12 hores, sovint de nit, quan els aparells estan estacionats. Els avions enregistren les incid\u00e8ncies que tenen, posen en marxa els equips alternatius i es deixa per a la nit la reparaci\u00f3 dels problemes. Els circuits hidr\u00e0ulics estan doblats i triplicats, de manera que, quan hi ha problemes, \u00e9s com si hi hagu\u00e9s una passa o epid\u00e8mia. Li vaig suggerir que potser \u00e9s perqu\u00e8 en aquells dies hi ha una bossa d’aire fred en altura que afecta la viscositat dels equips hidr\u00e0ulics. Treballa amb aquest ritme durant cinc dies seguits i despr\u00e9s en fa cinc de vacances. El m\u00e9s estressant, segons em va explicar, \u00e9s la responsabilitat de la feina quan treballa sol; de vegades es desperta perqu\u00e8 dubta si ha fet alguna de les tasques o no. Ara el seu lloc de treball \u00e9s itinerant: recorre diverses bases de Ryanair. Les peces estan en estoc a Standsted i les hi fan arribar amb certa rapidesa, cosa que ve facilitada perqu\u00e8 tots els models de la companyia s\u00f3n iguals.
\nEn Jordi est\u00e0 casat amb una hostessa de la companyia d’origen polon\u00e8s, tenen dos fills i viuen a Cervi\u00e0 de Ter. \u00c9s feli\u00e7 amb la seva feina i est\u00e0 orgull\u00f3s d’haver encertat l’elecci\u00f3 de formaci\u00f3 professional en mec\u00e0nic d’aviaci\u00f3. Sap que la vida familiar \u00e9s complexa, ell amb deu dies al mes fora de casa i amb la seva dona pujant i ?baixant dels avions, per\u00f2 ent\u00e9n que aquesta complexitat \u00e9s la del temps que ens toca viure, que la conciliaci\u00f3 feina-fam\u00edlia demana imaginaci\u00f3 i que no s’assembla en res a la de qualsevol funcionari que plega a les tres cada dia feiner. I quan est\u00e0s sol i hi ha una avaria greu de dia, quan tu est\u00e0s dormint? Li vaig preguntar. “Llavors sona el tel\u00e8fon i has d’anar-hi”, em va dir.
\nLes noves formes laborals s\u00f3n dures i, sobretot, internacionals. Al llarg de la meva vida professional sempre he vist joves su\u00efssos, holandesos, finlandesos, anglesos, alemanys… que corren per aquest m\u00f3n fent muntatges de m\u00e0quines. Quan arriben a l’edat de formar una fam\u00edlia deixen de viatjar tant. Ara els nostres joves fan el mateix cam\u00ed, el de la internacionalitzaci\u00f3. Tenen bona preparaci\u00f3 i estan prou capacitats per ser competitius en aquest m\u00f3n global.
\nL’economia de la globalitzaci\u00f3 vol veure tot el m\u00f3n com a espai de mercat. Per tant, \u00e9s b\u00e0sic considerar que hem de vendre m\u00e0quines a l’altre costat del m\u00f3n i que hi haurem d’anar a fer el muntatge i resoldre els problemes post-venda. Ens cal entendre que haurem de vendre els serveis d’enginyeria, d’arquitectura i de manteniment arreu del m\u00f3n com fan aquests joves que us he presentat. I no cal que ens flagel\u00b7lem perqu\u00e8 treballin fora de casa: la geografia s’ha fet m\u00e9s petita des que la vam estudiar. Abans, de Girona a Barcelona tard\u00e0vem dues hores, ara mitja hora. Per anar de Londres o de Pisa a Girona hi havies de destinar un dia, entre canvis d’avions, ara vas i v\u00e9ns el mateix dia. El m\u00f3n s’ha fet petit i \u00e9s m\u00e9s a l’abast, per la qual cosa cal canviar la manera de fer, intensificar la formaci\u00f3, fomentar el coneixement de lleng\u00fces estrangeres al mateix nivell que el catal\u00e0 i el castell\u00e0 i conscienciar-nos que all\u00e0 fora hi ha molta feina per fer.
\nLa internacionalitzaci\u00f3 dels nostres joves \u00e9s la internacionalitzaci\u00f3 de les nostres empreses, just el costat oposat al frac\u00e0s escolar.
\nSi voleu entendre aix\u00f2, aneu un dia a l’estaci\u00f3 de tren de Girona i observeu el tracte que els treballadors de les guixetes tenen amb els estrangers que hi van a comprar un bitllet. Certament fa vergonya aliena la manera com rebem els forasters, trepitjats per uns treballadors impotents que intenten fer-se entendre. No ho ?arreglarem formant de nou aquests treballadors -tasca in\u00fatil-, ho arreglarem a ?l’escola de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.
\nMentrestant, els nostres joves m\u00e9s ben formats es busquen la vida i se’n surten.<\/p>\n