Aquest any de pandèmia és una lliçó d’humilitat, una baixada a la realitat immensa. Deixeu-me ser provocador: ni tenim la millor sanitat del món, ni Messi és el millor jugador del món, ni els catalans som els millors d’Espanya. La realitat és molt més complexa i cal que ens adaptem per sortir endavant. Tenim un mal encaix a Espanya i per extensió a Europa, estem en una crisi sanitària i econòmica majúscula, enfilem la transició energètica… són molts fronts oberts…
A mesura que la pandèmia va avançant anem veient que la fi de la crisi queda cada vegada més lluny. Parlem de vacunes a final d’any, de represa de la normalitat abans de l’estiu vinent, i de retorn a la normalitat aèria cap a l’any 2025. Com més veiem, més ens adonem que l’economia del retorn no serà igual que era abans. I com més reflexionem, més veiem que el que està passant és que s’està aprofundint una crisi que…
Tot estudiant l’impacte de l’economia al món es percep que, a partir dels anys 70, el creixement s’ha produït en gran mesura a base de malmetre la natura. Hi ha un indicador anomenat Global Progress Indicator (GPI) que mesura el PIB dels països descomptant els costos de descontaminació de l’economia. Si es mira l’evolució d’aquest índex en comparació amb el PIB es percep que a partir dels anys 1978-79 va passar alguna cosa: el GPI mundial roman constant mentre que…
L’aigua esdevé un dels límits de l’economia i de la humanitat. En nombrosos països, siguin industrialitzats o en vies de desenvolupament, la utilització de l’aigua no es gestiona de forma sostenible i per això cada vegada n’hi ha menys. Un dels exemples més punyents el tenim en la desaparició del mar d’Aral a l’ex-URSS per l’explotació del reg dels camps de cotó que han fet disminuir l’aigua del mar en un 80% i augmentat la salinitat des de 10 g/l…
Demà la Ponència per les energies renovables aprovarà els nous criteris de terrenys aptes per a la col·locació de parcs fotovoltaics. En els últims mesos ha crescut el pànic entre el món de l’agricultura per la invasió de projectes de parcs fotovoltaics havent vist com les propostes de nous parcs han crescut com bolets. Com tot el que passa en una bombolla, la implantació de parcs fotovoltaics a Catalunya després d’11 anys de prohibicions ha crescut en un número fora…
Aquesta setmana una notícia ha despertat el meu interès: una campanya arqueològica al Roc de les Orenetes a Queralbs ha descobert un cementiri de nens de l’edat de ferro fa 3.000 anys. En paral·lel s’ha treballat en un altre jaciment, la Bauma dels Fadrins, on fa 9.000 anys hi van viure els últims caçadors recol·lectors de Catalunya. No sabia que 9.000 anys enrere hi hagués població més o menys estable al Pirineu Oriental. Això enllaça amb una cosa que vull…
Amb el desplegament de les energies renovables torna a ser de consideració el concepte de costos externs. Per exemple, en la generació elèctrica amb carbó, a més dels costos de l’operació com la compra del carbó, l’amortització de la maquinària, els salaris dels treballadors i altres components, cal tenir en compte els efectes del sofre dels fums que corrouen tot el que troben (vegetals, animals, béns físics) i també els efectes hivernacle dels gasos. Normalment l’economia no afegeix els costos…
Aquests dies he acabat de llegir el llibre Els límits del creixement editat en francès el 2012, una traducció del llibre original en anglès del 2004. Aquest llibre és la tercera actualització del treball de 3 investigadors del MIT des del 1972 passant per 1992. S’hi explica el seu model matemàtic World3 per fer veure que el món no té solució si continua amb el creixement de població i d’ús de matèries primeres com ho fa ara. Per explicar el…
Cada dimarts surt el preu dels mercats mundials de cel·lulosa. Hi ha tres mercats: el xinès, l’europeu i l’americà. L’experiència ens diu que el que mana és el mercat xinès (gran importador de cel·lulosa i gran exportador de paper), i que fins i tot va lleugerament més avançat. Si el mercat xinès es mou, al cap de poques setmanes els altres mercats també el segueixen. La seva observació m’indica l’estat de l’economia, també en aquest moment incert i de difícil…
Des que va començar la pandèmia del coronavirus va quedar clar que ens esperava una crisi econòmica al seu darrere. En el meu article de 20 de març apuntava a una aturada de l’economia de 40 dies, i la setmana següent citava una possible solució basada en l’Helicòpter Money que hauria d’haver posat en pràctica el BCE. Tot ha quedat superat. No hi ha hagut resposta ràpida per refer l’economia i el període d’aturada ha estat de 90 dies sense…