Divendres hi va haver arreu del món una manifestació massiva per reclamar mesures contra el canvi climàtic. Aquesta era una més de les vagues pel canvi climàtic de cada divendres que els joves han incorporat a la seva vida aquest any. Aquest divendres l’acció era especialment punyent perquè dilluns comença a Nova York la Cimera per l’Acció Climàtica de les Nacions Unides. Fer la transició energètica no és una tasca senzilla. No es tracta de canviar una tecnologia per una…
Es evident que la situació entre Catalunya i Espanya ha entrat en un camí sense sortida que cansa, decep i angoixa. Amb molts líders polítics a la presó i a l’exili es fa difícil fer reunions i trobar consensos per refer camins polítics. Davant això, el relat de l’Espanya uniforme es va intensificant: tant la narració de Borrell, a l’exterior, com mitjançant les declaracions i comentaris de la política interior. Aquest relat diu que Catalunya no té dret a demanar…
Dijous va morir el meu pare, en Francesc Vila. En Francisco o Paquito com li deien a Sarrià (alguns fins i tot li deien Titus) va néixer al cafè Xargay el 1925 i va viure al costat de la rectoria de Sarrià durant molts anys. Els dos llocs són a prop del Pont de l’Aigua. La seva vida va transcórrer sobretot en la postguerra, període d’escassetat que el va forjar en l’habilitat de trobar solució a les dificultats del moment….
Arran de la crisi de 2009 vaig escriure aquí, i al llibre La crisi des de la trinxera, que la crisi de les subprime i les immobiliàries era deguda a l’arribada estrepitosa de l’economia xinesa al món. La meva hipòtesi era que l’economia xinesa havia arribat al món global sense cap fre ni control, resultant una transferència de riquesa d’occident cap a orient. Avui, deu anys més tard d’aquella anàlisi, em reafirmo en la idea. El món occidental ha perdut…
Vagi per endavant que, poques hores abans d’escriure l’article, divendres al vespre, vaig anar a sopar i vaig menjar un filet de vedella. Quan s’estudia el model que necessitarà la societat per resoldre el canvi climàtic s’arriba a la conclusió que cal modificar uns quants components: la mobilitat, l’aïllament dels habitatges, la generació d’energia, el disseny industrial i el menjar. Associat a tot això hi ha la necessitat de captar més CO2, per tant, d’augmentar el doble la massa d’arbres…
El pes de la manufactura de cotxes a Catalunya és del 10,5% del PIB, una xifra molt important per a l’economia i el manteniment de llocs de treball. La setmana passada vam dir que l’economia mundial entrava en un període de recessió global i que els bancs centrals haurien de fer ús de la imaginació per fomentar el consum dels ciutadans a base de portar els interessos a valors negatius o posar en pràctica mesures com la metàfora de l’helicòpter…
No és pas la meva intenció aixafar-vos les vacances però, a aquestes alçades de l’any, hauríem de començar a pensar que s’està configurant davant nostre una crisi de gran magnitud, tal vegada l’inici d’un canvi de model econòmic. Els símptomes són evidents a tots els països amb economies industrials, des de la Xina a Estats Units passant per tota Europa, Espanya inclosa. Els inicis de la crisi poden ser deguts al fre a la globalització empresa per Donald Trump, al…
El plàstic ha estat al llarg de les darreres dècades un producte difícil de substituir per les seves propietats: és transparent, pesa menys que les seves alternatives, és més flexible, ocupa menys volum, és impermeable, es pot soldar i enganxar… propietats que el fan molt desitjable en el món de l’embalatge. Les fàbriques de paper que produïen paper per embalatge han anat tancant o s’han transformat per fabricar altres productes. Avui, 40 anys després d’aquell declivi, vivim el retorn del…
Aquesta setmana, enmig de la calor que patíem, tot observant com pujaven les temperatures a França, he recordat l’episodi de neu de l’any 1986. Va ser el dia 30 de gener i va nevar des de la costa fins dalt la carena pirinenca. Com sempre passa, a Besalú no va nevar, fruit d’un microclima que hi ha a recés de la muntanya del Mont. Amb la meva germana érem a Sarrià i el nostre pare a Besalú, per la qual…
A la vida en societat estem sotmesos a unes regles que ens permeten conviure en pau sense que haguem de patir violència cada vegada que sortim de casa, i això també comporta riscos. Per exemple, quan conduïm un cotxe hem de fer ús de la responsabilitat que això implica, havent de posar la màxima concentració en el que fem. Si, tot i conduir amb atenció, una persona passa de sobte per davant el cotxe i l’atropellem, malgrat els esforços per…