Una altra vida és possible. Un altre estat del benestar ?>

Una altra vida és possible. Un altre estat del benestar

Fa una setmana Manuel Castells, sociòleg de la Universitat de Berkeley i de la Universitat Oberta de Catalunya, va publicar un article a La Vanguardia titulat “Otra vida és posible”. En ell explicava un treball que es fa a la UOC sobre les possibilitats d’una economia alternativa, lluny del capitalisme. El treball es concentra en un vídeo penjat a Internet (www.homenatgeacatalunyaii.org) i en una enquesta que ha realitzat el grup: “Investiguem noves cultures econòmiques, noves formes de viure i d’entendre l’economia”.
Sempre que trobo un article de Manuel Castells el llegeixo per la importància dels seus raonaments i la profunditat dels seus arguments. Però aquest article em va semblar especialment punyent per les dades que hi posava. Explica que la crisi actual és menys greu perquè a la societat hi ha una xarxa de seguretat basada en la família i perquè una part de la gent no segueix pràctiques econòmiques del mercat capitalista, dient que hi ha altres formes de mercat. Explica que hi ha milers de persones que s’organitzen sota principis de convivència que no accepten el model de matar-se a treballar en coses que no els interessa només pel fet de tenir diners per gastar-los sense sentit. Que per anar traient tot el dia la llengua fora de la boca, sobrevivint enlloc de viure, no val la pena.
La importància de l’article rau en les dades que exposa. Explica que el 59% de la població de Barcelona declara que estaria disposada a cobrar menys a canvi de treballar menys, que la gent passaria el temps lliure a estar més en companyia de la família i els amics (45%), en treballar en alguna cosa que li agradi (33%) i en incrementar l’activisme social (10%). Les dades s’estenen dient que el 23,3% dels barcelonins cultiva tomates i verdures (deu ser en els balcons), que un 18,5% recull aliments en els mercats o estris que troben pel carrer, un 41,3% confecciona o arregla la seva roba, un 64,1% repara, pinta o fa obres a casa seva, un 24% repara el seu cotxe, moto o bicicleta, un 36% repara els seus electrodomèstics,… en fi, semblaria que l’economia s’ha desmonetaritzat per passar a relacions de bescanvi i ús compartit.
Les dades són tan contundents que no me les crec. Per exemple, no es pot dir que el 23,3% dels barcelonins cultiven verdures quan no hi ha horts per fer-ho. Tenir un test amb una tomatera no pot ser traduït a cultivar verdures, reparar la pintura de casa o del cotxe no pot ser traduït que es reparen i canviar les piles del comandament a distància tampoc pot ser traslladat a que es reparen els electrodomèstics. Sí que és significant el 18,5% que recullen coses pel carrer, signe evident de la pobresa on hem arribat.
El debat sobre aquestes dades és important, ja que és cert que hi ha un moviment que propugna un altre estil de vida, fugint de la moneda econòmica. És evident que la desesperació de moltes persones sense feina condueix directament cap a pensar que hi pot haver una altra mena de fer en la societat que no pas la nostra, que n’hi pot haver una que sigui menys injusta.
Però cada vegada que veig arguments d’aquests em demano en quin estat del benestar pensen que és possible. Vull dir que em fa la sensació que tothom diu que podrem viure sense treballar tant, passejant més pels parcs, que podrem viure canviant gallines per peus de porc, que podrem canviar el nostre treball d’electricista per un altre de modista,… pensant que la sanitat i l’ensenyament continuaran essent gratis per a tothom.
A l’Alta Garrotxa hi ha moltes comunitats de joves alternatius que viuen amb molt poc, gairebé amb res. Cada any en trobem uns quants en el camí de les nostres excursions i ens sorprèn la frugalitat amb què viuen, ratllant sovint la gana. Però fa anys vam haver de rescatar una noia a Monars. Quan va arribar l’helicòpter per traslladar-la a l’hospital va dir, “sort que amb els nostres impostos podem tenir el sistema sanitari que ens rescata”, quan ella mai havia contribuït amb cap impost.
Tinc la percepció que tothom es creu que això de l’estat del benestar surt del fons de la terra, com un brollador d’aigua, que és una cosa que es cull de la terra, gratuïta i infinita. I no. L’estat del benestar és fruit de la contribució econòmica de la societat, sobretot dels que hi treballem. Per aquest mateix fet el treball no només és un dret, és també un deure, responsabilitat aquesta que molta gent oblida del tot. Alguna vegada he escoltat algú dir, m’han posat a l’atur, en penso gaudir (?) i ara em toca a mi. M’esfereeix escoltar com es pot pensar en gaudir de l’atur, quan hauria de ser una forta angoixa sabent que la prestació d’atur és temporal. La mateixa cosa passa amb l’absentisme, una lacra del treball que arriba a ser de més del 10% a l’administració pública. Ningú té dret a absentar-se sense justificació vàlida, fent un mal favor a la societat.
Per tot plegat penso que ja és hora que expliquem que el treball, a més de ser un dret, també és un deure. Que és amb ell que fem possible que l’estat del benestar pugui avançar, que és gràcies a ell que ?podrem atendre a les persones discapacitades, que gràcies a ell podrem construir un estat modern d’atenció a la gent gran, que gràcies a ell és possible aconseguir una societat més igualada en oportunitats, que gràcies a ell, en definitiva, és possible tenir una sanitat que atengui ?tothom.
L’alternativa existeix. Segurament és la societat que hi havia abans dels anys 60 amb molta més desigualtat social, sense classes mitjanes i deu ser la societat que encara hi ha en molts països en desenvolupament. Algú ha vist els alternatius instal·lar-se en aquests països? El treball és un deure per construir la societat del benestar. La societat no industrial la vam deixar enrere fa anys.

One thought on “Una altra vida és possible. Un altre estat del benestar

  1. Totalment d’acord. Els valors a defensar son la solidaritat i l’igualtat d’oportunitats. També es veritat que si ens alliberem de consumisme mes compulsiu aniriem menys ofegats i les bases de la societat es mantindrien.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *