Economia de futurs ?>

Economia de futurs

Fa unes quantes setmanes, potser 8, que la meva preocupació principal a la feina és el seguiment de certs mercats de futurs. El desordre mundial dels preus de les matèries primeres el 2021 ens ha portat a situacions que mai hauríem imaginat abans. Va començar el mes de febrer amb pujades del preu de determinades matèries primeres, moviment que vam intentar frenar comprant més del que consumíem per fer estoc per mesos vinents, però van anar pujant i pujant cada mes fins el mes de juliol. El problema era la impossibilitat de repercutir els costos al producte final, havent de treballar amb marges negatius. La pregunta que ens fèiem era: per què els altres competidors no apugen preus? La resposta va ser que molts d’ells havien fet operacions financeres a mercats de futurs, assegurant el volum i preu de compra quan el preu era baix, i això els protegia dels augments. Mirant el mercat mundial vam descobrir el que havia passat: Xina el mes de març va comprar pasta de cel·lulosa de forma massiva, gairebé la meitat del seu consum anual, fet que va fer apujar els preus mundials de forma exagerada. A l’abril ja havia arribat al seu punt més alt i al juliol el preu ja començava a baixar com a conseqüència que ja havien comprat prou material. A Xina el mercat s’ha comportat de forma elàstica i transparent: a un augment de les compres per una especulació el va seguir una frenada de compres quan el preu va ser dalt, fet que va forçar els preus avall, de forma que, des de gener fins abril, els preus havien pujat un 67%, i des de juliol fins desembre ja s’havien reduït un 36%, en un intent de trobar els nivells de preus estables. Però això no va ser així a Europa, car els preus van pujar continuadament fins arribar dalt al mes de juliol i no s’han mogut ni un dòlar des de llavors fins avui.

Costa entendre un mercat on el preu no mou ni un dòlar, indica que és un mercat que no és prou transparent: o bé es pacten els preus, o bé hi ha tan poc moviment que no és capaç de modificar el preu. Després de molts mesos d’observar, la conclusió és que a Europa el mercat ha fet majoritàriament contractes de futurs, fent que al mercat lliure no hi hagi grans moviments ni cap pressió per fer abaixar el preu.

La mateixa cosa que hem anat veient amb el mercat de la pasta de paper l’hem vist amb els preus del gas i de l’electricitat. A partir del mes d’abril, el preu de l’electricitat va pujar de 66 €/MWh a 101 €/MWh, moviment que va continuar fins arribar a 320 €/MWh el mes de desembre. El gas també va fer un moviment semblant, passant de 24 €/MWh el mes de juliol fins a 96 €/MWh el mes de novembre. Fins almes d’octubre la situació continuava sent igual, amb els clients que no acceptaven cap puja de preus, fent que els marges de fabricació fossin cada mes més negatius, fins que en aquell mes, nosaltres i els fabricants italians ens vam plantar i vam comunicar als clients que aturàvem la producció. Si volien producte, haurien de pagar més. Des d’aquell mes, els preus dels nostres productes ja no paren de pujar, de forma que, des de gener 2021, hauran pujat durant tot l’any un 67% i per fi hem pogut recuperar els marges de fabricació perduts durant tot l’any.

En el mercat de gas i d’electricitat les coses han passat igual. Molts compradors (particulars i industrials) tenien contractes a preu fix fins que ha canviat l’any. Fins aquest moment tenien els costos a recers de les puges però, de cop, s’han trobat amb augments de preus exagerats, havent ara de transmetre aquests preus als clients. A molts el mes de gener se’ls apujarà el preu de l’electricitat 3 vegades i, evidentment, els costa entendre el que passa.

La conclusió d’aquest episodi és que els contractes de futurs o de preus fixes fan que els mercats deixin de ser elàstics i es recondueixin. Davant una pujada de preus la reacció d’un mercat ha de ser la baixada del consum proporcional a la puja, que és el que ha fet el mercat xinès. El mercat europeu, en canvi, no ha mogut ni un dòlar perquè estava assegurat, fent que el consum es mantingués igual. Quan aquests contractes a preu fix acabin la seva vigència, el mercat reaccionarà de forma brusca, disminuint el consum i fent caure els preus de forma perillosa, entrant en un cicle cada vegada amb pics i valls més intensos, justament el moviment que el mercat de futurs vol pretendre que no passi.

El resultat serà una pujada de preus de tots els productes molt elevada durant el mes de gener i mesos successius, pujada que segueix a la que ja es venia veient en l’últim trimestre de l’any passat. I la que no es veia, modificant el contingut dels productes a la baixa, un fenomen que es diu reduflació. Així, molts rotlles de paper han disminuït el seu contingut, molts productes líquids han disminuït el seu volum, fins i tot han aparegut els paquets d’ous amb 10 ous enlloc de 12.

La inflació que ens ve a sobre farà mal, perquè l’efecte immediat serà la reducció de vendes i pressions per apujar els salaris, entrant en una espiral inflacionària que recorda el que va passar en els anys 1978 a 1982. Llavors la recessió va ser molt greu, però la solució va ser consumir menys i ara no sembla que hi pugui haver una altra sortida pel fet que els bancs centrals ja no tenen més marge per introduir més diner al sistema de forma important. Tampoc apujaran gaire els interessos perquè els deutes dels estats estan fora de llera.

Sigui el que sigui el que passi, el cert és que jo he deixat de fer la meva feina habitual de mirar costos energètics i nous productes, per dedicar el meu temps als mercats de futurs. El món de la producció es veu arrossegat pel món financer, tota una al·legoria del que ens està passant: l’economia financera ens conquereix i esclafa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *