Rethink: repensar el camí climàtic ?>

Rethink: repensar el camí climàtic

Fa unes setmanes es va publicar l’últim informe del Projecte The Rethink, un think tank independent que analitza i fa prospeccions sobre la velocitat i la magnitud de la disrupció tecnològica i de les seves implicacions en la societat. En aquest informe diu una cosa tan sorprenent com que podríem resoldre el canvi climàtic a l’any 2035 sense massa esforç de la societat si es deixa que tres sectors disruptius facin la seva feina. Estudien tres escenaris, un que hauria de ser l’objectiu, un altre amb més lentitud, i un amb moltes barreres socials a superar que ens portaria definitivament a l’any 2050. Quins són els tres sectors disruptius? L’energia, el transport i els aliments. L’energia suposa al món el 56,7% de les emissions de gas hivernacle, el transport el 16,2% i els aliments el 18%. Aquests tres sectors suposen conjuntament el 90,9% de les emissions totals de gasos a eliminar. La seva anàlisi els permet concloure que podríem eliminar d’aquí al 2035 el 45% de les emissions que es deuen a l’energia, el 13,9% de les del transport, el 10,8% dels aliments i encara podríem reforestar superfícies que ja no es necessitaran per producció d’aliments, amb una reducció passiva de gasos del 21,3%. En total el 91% de la reducció necessària.

Per explicar-ho, defineixen que una tecnologia disruptora és la que és capaç d’abaixar el preu cada any durant quinze anys com ho han fet en la història recent un munt de tecnologies, com la insulina, els colorants vermells, el vídeo, les càmeres, el blat de moro o els pneumàtics dels cotxes. Tots ells han estat superats per nous productes sintètics, digitals, transgènics o radials, sense que les composicions anteriors hi puguin fer res. La substitució ha estat total.

Expliquen que la disrupció no és lineal, que és exponencial durant la seva transició, amb els següents estadis: En primer lloc, apareixen frens (comentaris negatius) que actuen per limitar el canvi i conservar el sistema existent en equilibri. En segon lloc, afloren nous productes i serveis, nous models de negoci i possibilitats. En tercer lloc, els nous productes troben un nínxol de mercat i comença l’adopció. Tot seguit, el cost i les capacitats milloren, impulsats per bucles de retroalimentació. En una cinquena etapa, la corba d’adopció té forma d’S i aquesta s’accelera. Els bucles de retroalimentació redueixen la resistència al canvi (frens) i els acceleradors reforcen el camí conduint a un cicle virtuós per als nous productes i a un cicle viciós per als vells (que cauen ràpidament), fins que s’arriba a un canvi de fase: la disrupció obre la porta a noves possibilitats, regles i relacions, cadenes de valor i incentius. No és només una substitució de la tecnologia un per un, és una onada de substitució. En aquest estadi, les onades de la disrupció es produeixen en cascada més enllà de la indústria afectada, transformant altres sectors i la societat.

Entrant en els tres sectors estrictament disruptius pel canvi climàtic mencionats anteriorment, mostren com les plaques fotovoltaiques han passat de tenir un preu de 1.400 $/kW el 2010 a esperar que siguin de 150 $/kW el 2030, cosa que comportarà una instal·lació massiva. Els aerogeneradors han passat de tenir un cost el 2010 de 1.150 $/kW a esperar que al 2030 sigui de 800 $/kW. Les bateries, que tenien un cost el 2010 de 1.000 $/kW, s’espera que al 2030 sigui de 200 $/kW.

Aquests desenvolupaments tecnològics canviaran d’arrel el sistema elèctric i el transport de persones i de mercaderies. A mesura que les bateries han anat apujant la seva fabricació des de zero a l’any 2000 fins a 300 GWh a l’any 2020, ha fet possible que el mateix any s’hagin fabricat 2 milions de cotxes elèctrics, quan al 2010 eren gairebé zero. Tot i que ja està clar que el cotxe elèctric s’imposarà al de combustió, una segona fase de la disrupció vindrà impulsada per l’economia de subministrament de vehicles elèctrics autònoms (A-EV) de transport com a servei (TaaS). A la fi dels anys 2020, els vehicles de combustió i de propietat privada seran substituïts per A-EVs a demanda, propietat de flotes TaaS, no d’individus. Com passa amb altres disrupcions, els costos i les capacitats de cadascuna d’aquestes tecnologies han estat constantment millorant durant diverses dècades i serà el principal motor de la disrupció del transport per a passatgers i vehicles de mercaderies per igual.

Una cosa semblant li comença a passar a la producció de proteïnes, on la fermentació de precisió (PF) i l’agricultura cel·lular (CA) competiran amb productes animals de tots tipus. La seva investigació va trobar que el PF produirà proteïnes cinc vegades més barates el 2030 que les proteïnes animals existents i 10 vegades més barates el 2035.

La precisió amb què seran produïdes les proteïnes i altres molècules orgàniques complexes també significa que els aliments elaborats amb elles seran de més qualitat, més segures, més consistents i disponibles en una varietat molt més àmplia que la derivada dels productes animals que substitueixen. L’impacte d’aquesta interrupció en la ramaderia industrial serà profund, necessitant 100 vegades menys terra per cultiu, 10-25 vegades menys matèria primera, 20 vegades menys temps i 10 vegades menys aigua. També produiran molts menys residus. El 2030, preveuen que el nombre de vaques haurà caigut un 50% i el sector ramader estarà pràcticament en fallida. La resta de la ramaderia de tot el món seguirà ràpidament el mateix destí, com ha passat amb la pesca comercial i l’aqüicultura. Això alliberarà molta superfície per nous boscos i activitats agrícoles destinades a l’energia.

Queda dit, la disrupció no serà només energètica i de transport, també serà pel sector primari. Compte amb les resistències al canvi i a no voler adaptar-se!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *