L’hora de la veritat de la mobilitat elèctrica ?>

L’hora de la veritat de la mobilitat elèctrica

Aquesta setmana hem incorporat un nou cotxe elèctric a la família, el tercer de tres. Aquesta aventura va començar l’any 2004, quan vaig tenir un Prius: el primer cotxe híbrid dissenyat el 1997 per Toyota. Allò va significar el descobriment de la conducció elèctrica, encara que fos amb tan sols 5 km d’autonomia. La suavitat en la conducció i el silenci a baixes velocitats, la facilitat a aparcar i, sobretot, el canvi en l’estil de la conducció, que et fa prestar més atenció al consum que en un cotxe convencional, van ser definitius. Després aniria descobrint que el baix consum venia de la mà també d’un menor cost de manteniment al taller, pel fet que el motor de combustió anava menys hores i que els frens tenien menys incidència, donat que el fre del motor ajuda molt. Amb aquell cotxe vaig fer 300.000 km fins l’any 2012. Llavors vaig comprar un cotxe elèctric endollable, tot i que continuava amb la possibilitat de funcionar amb gasolina: un Opel Ampera. Era el mateix cotxe que General Motors havia desenvolupat a Estats Units amb el nom de Volt, un cotxe que és elèctric i que té un generador de combustió que li proporciona electricitat a partir de gasolina si es queda sense bateria. L’autonomia elèctrica és de 60 km en dies normals. Dic això perquè amb un cotxe elèctric es descobreix que els cotxes tenen consums diferents si plou, si fa fred o si fa calor, també si circules a una velocitat o a una altra, i si fas anar la calefacció o l’aire condicionat de forma lleu o accelerada. Els cotxes elèctrics tenen consums de 12 a 25 kWh/100 km, mentre que un cotxe de combustió amb consum de 5 l/100 km té una despesa equivalent de 50 kWh/100 km. Aquesta diferència i la precisió en la mesura del consum fan que es percebi la disminució amb l’estil de la conducció, fet que porta el conductor a dur el cotxe de forma més suau, evitant acceleracions, aprenent a circular sense frenar, i disminuint la velocitat màxima de conducció.

A aquell primer Ampera (encara actiu, amb 262.000 km) li va seguir a la nostra familia un segon cotxe Volt i ara ha arribat un Zoe. En tots aquests anys hem après que les rodes del cotxe han d’estar idealment a una pressió de 2,8 bar per tenir el menor consum, i que a l’hivern el consum pot passar de 16 kWh/100 km a 22 kWh/100 km pel fregament de les rodes amb l’asfalt. També hem après que resulta essencial poder carregar el cotxe a casa, de nit, amb la mateixa potència que es té habitualment contractada. Això vol dir que el cotxe s’ha de poder carregar amb 16 A, uns 3,7 kW de potència. Les hores vall de la nit són de les 0 fins a les 8, per tant l’energia que el cotxe pot carregar en aquest temps és de 28 kWh. Amb el Zoe, amb un consum de 13 kWh/100 km vol dir que podrem fer 215 km elèctrics durant el dia amb aquesta càrrega de nit. Si, per contra, volem un cotxe amb moltes prestacions i pes, amb un consum de 25 kWh/100 km, només podrem recórrer 112 km o bé haurem de canviar la potència contractada de casa. Hem descobert que els carregadors poden ser portables fins a 3,5 kW o fixes, anclats a la paret, fins a 7,4 kW. Però molts cotxes ara ja incorporen una entrada amb corrent continu per poder carregar més ràpidament a 50 kW. Aquests carregadors de pagament sembla que es populitzaran a les gasolineres o en altres indrets, com en els aparcaments dels restaurants, i són vitals per resoldre l’angoixa d’un conductor que no està segur de l’autonomia que li proporciona la seva bateria. La nova llei de canvi climàtic espanyola obliga a les gasolineres a tenir-ne, però seria bo que altres empreses com hotels, centres comercials, o fins i tot des de l’ambit municipal, s’avancessin a les gasolineres.

Les noves ajudes Moves III per la compra de cotxe elèctric fan possible tenir cotxes elèctrics raonables per un cost de poc més de 25.000 euros, un preu que segurament anirà baixant els propers mesos, la qual cosa impulsarà més ràpidament el canvi. Si els fabricants els financen a 10 anys, serà la solució definitiva.

La mobilitat elèctrica és una de les dues disrupcions que permetran fer la transició energètica. El cotxe elèctric permet fer un salt dràstic en l’eficiència. Hem dit que el Zoe té un consum de 13 kWh/100 km i que un cotxe amb consum de 5 l de gasolina té un consum equivalent de 50 kWh/100 km. La diferència entre ambdós és que el cotxe de combustió consumeix un 280% més. La mateixa cosa passa amb la bomba de calor en forma de geotèrmia o aerotèrmia: el rendiment que té és de 300 a 400% sobre una caldera de gas, de gasoil o de biomassa.

Aquestes dues tecnologies, acompanyades d’accions de rehabilitació domèstica, d’allargament de la vida dels productes, d’ajustament del consum a un de més adient a les nostres necessitats, seran la clau del nou escenari energètic que haurà de ser completament renovable.

Els propers 10 o 20 anys seran convulsos perquè en els primers anys veurem com el petroli puja de preu per manca d’inversions en nous jaciments, i ja veiem com el preu de l’electricitat puja perquè el preu del CO2 està pujant. Tot plegat començarà a pressionar els nostres hàbits de consum, des de tenir més en compte els horaris d’ús d’electricitat fins a menjar de forma diferent (amb menys carn), a fer un ús més intensiu d’anar a peu o en bicicleta, o a pensar en generar més l’energia que necessitem en forma d’autoconsum amb bateria. Tot això passarà en aquests anys que venen. També podem veure que no anirem a viatges llunyans amb avió i que pot passar que alguns productes que venen de fora s’encareixin pel transport o per una taxa a la frontera. Per totes aquestes raons, a casa hem considerat adient tenir tota la mobilitat elèctrica.

2 thoughts on “L’hora de la veritat de la mobilitat elèctrica

  1. I si no tenim aparcament o garatge a casa, què hem de fer?
    Quant temps es mantindrà la legislació actual? Preus, subvencions, ajudes..?
    Em sembla que els cotxes híbrids són massa complicats. No és millor solució la de l’Ampera que teniu: motor elèctric amb generador?
    Gràcies per l’atenció i els articles.

  2. Sense aparcament a casa, aparcant al carrer serà difícil, tot i que he vist a Amsterdam carregadors que sortien de les faroles. Pel que fa als preus i les ajudes, aniran baixant fins fer-los assequibles, a menys que no apareixin problemes de matèries primeres. En tot cas, la solució passa en finançar-los a 10 anys. Les aportacions massives del BCE podrien anar dirigides cap aquí. I pel que fa al meu Ampera, per això es va deixar de fabricar, és una bona solució però massa cara, hi ha massa de tot, massa bateria, massa motor de combustió. Un cotxe amb un rag elèctric de més de 300 km és suficient si hi ha la infraestructura de càrrega pertinent. Estem avançant en aquesta via, una mica lents

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.