L’energia de «quilòmetre zero» a les comarques de Girona ?>

L’energia de «quilòmetre zero» a les comarques de Girona

El debat sobre la implantació de parcs solars o fotovoltaics ha aparegut novament arran del seu desbloqueig legislatiu. Els dos punts més importants on el debat és punyent és a les comarques de Tarragona, on hi ha la major implantació eòlica, i a les comarques de Girona, on no n’hi ha cap. El debat és entre els Nimby (acrònim anglès que fa referència al fenomen «no al meu jardí»), contraris a aquesta mena de projectes i els Yimby, que sí que els volen. Bàsicament és un debat sobre conservadorisme, és a dir, no toquis el paisatge que estic acostumat a veure.

La transició energètica no es farà sense fer canvis notables a les nostres vides. Hem insistit aquí que caldrà consumir menys (reflexió que pren més sentit en plena setmana del Black Friday, bogeria suprema del consumisme), caldrà viure amb menys i caldrà també canviar l’origen de les energies utilitzades. Fins aquí els Nimby hi estan d’acord, però hi afegeixen que les energies han de ser de quilòmetre zero. Cert: l’horitzó que cal perseguir és el d’una economia més local, com si volguéssim sobreviure després del col·lapse, minimitzant la circulació de vehicles, retornant a la cultura de l’hort i dels intercanvis amb els veïns, amb l’electricitat generada a cada habitatge…

Tot això està bé si no necessitem res de la indústria, per exemple paper higiènic. O és que es pretén que la gent vagi a collir fulles de bleda o de col dels horts per eixugar-se? Afegim-hi ara la dificultat dels habitatges que estan en blocs de pisos. On generaran la seva electricitat? On guardaran la llenya de la seva calefacció? Això ens porta que el quilòmetre zero ha d’anar més lluny de l’habitatge, possiblement la distància hagi de ser com a mínim la del poble. I, si hem de resoldre l’alimentació energètica de la mínima indústria necessària, la distància del quilòmetre zero ha de ser la de la comarca. Però sabem que l’energia solar ens cobrirà a les comarques de Girona 1.600 hores a l’any, mentre que l’eòlica ho farà en unes 3.000 hores. En total podem cobrir amb renovables unes 4.600 hores anuals, de 8.760 que té l’any. Això ens porta a dir que també necessitem la hidràulica per cobrir part de les hores que falten. I aquest concepte ens porta a pensar que la distància del quilòmetre zero ha de ser de tot Catalunya, si no volem patir greus agravis entre comarques o províncies.

El passat dia 18, unes 13 entitats de l’Empordà van fer un manifest «exigint una ordenació racional i respectuosa amb el territori mitjançant una planificació global que optimitzi l’aprofitament de tots els recursos, l’ús de les tecnologies més adequades…». Bàsicament el model que demanen és el que fa 15 anys vaig definir com el de la casa, la placa i el molinet. És a dir, pretenen que tota l’energia es faci amb plaques als teulats i molins de vent domèstics. La seva percepció distorsionada és que l’única energia que necessitem és la de casa seva, obviant la resta de la societat, la resta d’activitats, entre les quals hi ha també les industrials.

A l’any 2017 a les comarques de Girona es van consumir 1.273 GWh en el sector domèstic, però també 1.543 GWh en el sector terciari (hotels, escoles, hospitals, residències) i 1.692 GWh al sector industrial. En total es van consumir (més tren, construcció i altres) 4.624 GWh, 3,5 vegades el consum domèstic del que els manifests com l’esmentat prèviament tenen consciència. D’aquesta electricitat consumida, les comarques de Girona només van produir 807 GWh, essent la resta importada de les comarques de Tarragona.

D’altra banda, a les comarques de Girona el 2017 també es van consumir 1.071 GWh de gas al sector domèstic, 401 GWh al sector terciari i 2.721 GWh al sector industrial. Si volem ser renovables de debò, caldrà sumar aquest consum a l’elèctric, descomptant la part que destinarem a biomassa. I encara hi hem d’afegir el consum de combustibles líquids, en forma de gasolina i gasoil, amb un consum de 14.472 GWh.

En total, les comarques de Girona consumeixen 23.288 GWh i només produeixen 807 GWh. Es creuen que podrem reduir els 23.000 GWh a 1.000? Com a molt ho reduirem a 11.000 GWh, essent molt optimistes, energia que hauria de ser produïda en bona part en el territori, basant-nos en tecnologies de biomassa, hidràulica, fotovoltaica i eòlica. La hidràulica i la biomassa tenen el potencial fix: no es pot augmentar per la limitació natural dels recursos (d’uns 1.000 GWh). Així que caldrà generar 10.000 GWh amb energia solar i eòlica, amb la instal·lació de 3.100 MW solars i de 1.670 MW eòlics. I això no es pot fer amb només plaques fotovoltaiques als teulats i petits molins. Caldrà ser més atrevits i anar a llocs on no ens agrada, com a la Jonquera, amb un parc que no afecta el paisatge, o al polígon de Vilamalla, o a llocs on ara no se’ns acut, com per exemple a Coll d’Ares, o al Coll del Portell, o a costat i costat de l’autopista… i, per què no, a dintre el mar.

El model econòmic que desenvoluparem aquesta dècada i la següent no té res de conservador, és disruptiu, trencador, per la qual cosa el millor que es pot fer és desenvolupar-lo localment abans que vingui imposat per les circumstàncies de fora i desordenat. Això demana posar parcs fotovoltaics al costat dels pobles i de les fàbriques, i molins on sembli que hi ha el menor impacte, tot això amb inversions locals. També a llocs on no ens agrada. Per tant, empresaris, alcaldes i presidents de consells comarcals, poseu-vos les piles perquè ser Nimby no protegirà de res.

La millor actitud és ser proactiu i plantejar les inversions des de dins el territori. Per exemple creant un grau de formació professional en energies renovables, o societats que agrupin diferents empresaris per actuar. Cal canviar el cant de sirena Nimby pel de Yimby, perquè el km zero no és el que no existeix, és el del territori on vius.

 

2 thoughts on “L’energia de «quilòmetre zero» a les comarques de Girona

  1. Dintre el mar, ademés d´un sistema eòlic, també es podria aprofitar la força de l´onatge per fer electricitat. Però, cada cop que sento parlar de marinitzar generadors, em poso les mans al cap; sembla que no es pari en compte que el salanc i la osmòsis fan malbé tota mena de materials, plàstic, fibra, metall, fusta, etc.

  2. L’energia de les ones encara està en fase de laboratori. Esperem que arribarà un dia. Respecte a l’agressivitat del mar, has de tenir en compte que la vida d’aquestes màquines és de 25 anys. És molt car tot, però es compensa pel fet que al mar no hi ha obstacles i el vent llisca bé. però els costos per energia generada son molt superiors als de terra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *