Costos externs, Govern acabat ?>

Costos externs, Govern acabat

Amb el desplegament de les energies renovables torna a ser de consideració el concepte de costos externs. Per exemple, en la generació elèctrica amb carbó, a més dels costos de l’operació com la compra del carbó, l’amortització de la maquinària, els salaris dels treballadors i altres components, cal tenir en compte els efectes del sofre dels fums que corrouen tot el que troben (vegetals, animals, béns físics) i també els efectes hivernacle dels gasos. Normalment l’economia no afegeix els costos externs als costos interns ni als preus, que no els tenen en compte. La tendència és cada vegada més a introduir-los en l’economia, per exemple amb la taxa de CO2.
Qui té més experiència en això és l’ACA. Si prens aigua del riu o d’un pou cal pagar un cànon i tornar l’aigua al riu amb una mínima qualitat. Per tot el que passi d’aquesta qualitat l’agència cobra el que costaria deixar-la com cal, aplica el cost que caldria per netejar l’aigua amb un recàrrec. També s’aplica una política semblant amb els residus sòlids, pagant el cost de la seva eliminació. Amb els gasos hi ha un control semblant però només a les grans instal·lacions.
El concepte de costos externs pretén resoldre la injustícia que una acció d’un individu perjudiqui a un tercer. Per exemple, si contamines el riu i desapareixen els peixos, el perjudicat pot ser el pescador al qual caldria compensar. No és fàcil establir les compensacions, perquè no hi ha només un pescador, hi ha la biodiversitat fluvial, pobles i empreses riu avall que necessiten l’aigua per beure o per la seva activitat professional i també es veuen perjudicades.
En la generació elèctrica fa molts anys que es fa el debat i hi ha un munt de bibliografia que explica el cost de cada tecnologia, essent les més afavorides la hidràulica, l’eòlica, la fotovoltaica i la nuclear, encara que en aquesta no s’avalua el cost de l’eliminació dels residus radioactius durant centenars d’anys. Una part important del concepte és el del bé comú. És a dir, la proporcionalitat entre el perjudici que es fa a pocs individus i el guany que hi ha per a la comunitat. Un exemple clar és el dels pantans, sovint criticats. Un pantà nega una part de territori, una vall on hi ha cases, conreus i vida. Sovint hi ha gent que critica el pantà de Sau perquè va inundar el poble. Els perjudicats van ser compensats amb altres propietats equivalents, menys emocionals això sí, però el guany és que 4 milions de persones poden beure aigua. I el mal al riu és brutal, extraient 8 m3/s d’aigua i deixant-ne sovint menys de 1 m3/s per les necessitats de la conca fins al mar. Un dia vaig calcular que això suposa la pèrdua de valor afegit potencial de 0,8 milions cada hora, uns 7.000 milions a l’any que la metròpoli de Barcelona no compensa a les comarques del Ter. No cal dir que, amb la pell fina d’avui dia, seria impensable que es pugués executar una infraestructura com el pantà de Sau.
Els costos externs també s’han d’avaluar a l’hora d’estudiar la implantació de parcs solars i eòlics. Sobre l’eòlic, els alemanys van arribar a la conclusió que la pèrdua de valor dels béns a una distància inferior a 2 km del parc hauria de ser del 7% a contrapesar. Això hauria de resoldre qualsevol discussió de compensació. Sobre els parcs solars no hi ha la mateixa pauta pel fet que l’impacte visual no és tan extens. El criteri que se segueix a Catalunya és el lloguer del terreny per 25 o 40 anys. Però ara han aparegut pel mig multitud de patrons diferents dels costos externs, com és si el terreny és idoni per activitat agrícola o no, i altres criteris purament arbitraris que difereixen segons cada cas. Per exemple, hem vist com en les raons per negar un parc eòlic s’arriba a dir que el parc no està dintre l’espai de Natura 2000… però que està a prop d’ell, a 200 m, o que la rasa de la línia soterrada d’evacuació passa pel bosc. Es tomben gairebé tots els projectes de parcs solars perquè ocupen superfícies agràries, argumentant que la sobirania alimentària és més important que la sobirania energètica.
Algú ha de posar seny a aquest desgavell. No és cert que tots els camps conreats serveixin per a aliment humà. Des de Girona fins a Molló tots els camps es dediquen a menjar animal, una ineficàcia alimentària descomunal. I no parlem de les superfícies de secà on normalment no s’hi produeix res. Impedir el desplegament renovable amb aquests arguments, quan prèviament ja hi ha la prohibició (no sé per què) de posar-ho en espais Natura 2000 o en PEINs, fa pudor de batalletes entre la conselleria d’Agricultura amb la de Medi Ambient, o simplement que els funcionaris i els polítics que han de prendre aquestes decisions no tenen el concepte de relativitat i proporcionalitat adients, que només miren el seu negociat sense contemplar el bé comú. De 15 parcs fotovoltaics a Catalunya se n’han tombat 9 fins ara, fent veure clarament que no serà possible assolir els 10.000 MW fotovoltaics que caldria tenir el 2030. En aquest moment ja puc sentenciar que el desplegament renovable a Catalunya serà un fracàs. Govern de la Generalitat: deixeu de fixar objectius fins que no resolgueu la maquinària gripada de la vostra administració. Llegeixo el Pla de Reactivació Econòmica i protecció social i no tinc clar si riure o plorar. No ho havia dit mai amb tanta claredat: la mediocritat d’algunes persones que prenen decisions a la Generalitat és extraordinària. Marxeu i deixeu que entrin recanvis amb l’esperança que es pugui reconduir el país.

One thought on “Costos externs, Govern acabat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *