Economia de mascareta ?>

Economia de mascareta

Des que va començar la pandèmia del coronavirus va quedar clar que ens esperava una crisi econòmica al seu darrere. En el meu article de 20 de març apuntava a una aturada de l’economia de 40 dies, i la setmana següent citava una possible solució basada en l’Helicòpter Money que hauria d’haver posat en pràctica el BCE. Tot ha quedat superat. No hi ha hagut resposta ràpida per refer l’economia i el període d’aturada ha estat de 90 dies sense aixecar encara el cap. Per tant, l’impacte de la crisi serà molt més alt del que es podia pensar al principi, de tal manera que no podem preveure quan serà la fi.
La crisi econòmica no és només un problema que afecta el mercat local de Catalunya o Espanya. També afecta els mercats d’exportació, siguin els del nord d’Àfrica, Nord i Sud-amèrica o Europa. El món continua sense arrencar amb el risc que els mals per manca d’oxigen a l’economia provoquin danys irreversibles en la seva estructura.
Tots els països veuen això, per la qual cosa el que tothom pretén és recuperar la normalitat convivint amb el virus. Alguns països ho han fet des del principi, com Suècia, que va decidir no confinar la gent i apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania. El resultat és una afectació de 3.540 casos per cada milió d’habitants amb 423 morts per cada milió. Un altre país que ha dubtat ha estat el Regne Unit, que va tardar a prendre mesures contundents. El resultat és el de 3.966 casos per milió i 558 morts per milió. Estats Units va desconfinar molt ràpidament per evitar més efectes sobre l’economia amb una afectació de 5.346 casos per milió i 312 morts per milió. Brasil també es va resistir a fer els deures de forma estricta amb el resultat fins ara de 758 infectats per milió i 46,5 morts per milió. Si ara mirem els països que han fet un confinament estricte, veurem que a Espanya l’índex de contagiats és de 6.096 per milió i 580 morts per milió. A Itàlia els índexs són de 3.832 persones per milió i 548 morts per milió, mentre que a França els índexs són de 2.854 afectats per milió i de 439 morts per milió.
Observant aquests números podem veure que el país més mal parat és Espanya, amb més contaminats i morts que a Itàlia o que a Gran Bretanya, amb la qual cosa cal concloure que no s’han fet les coses prou bé, amb la manera de fer de sempre del país: una improvisació contínua, prenent decisions que després s’han de corregir i així anar avançant. Tinc memoritzada la conversa amb un president d’una gran empresa sueca arran de la inversió de 300 milions en una fàbrica als voltants de Madrid el 2006: aquí no hi ha la planificació que tenen els projectes suecs. Aquella fàbrica va ser tancada el 2016.
Que no arrenquin el turisme i els serveis en aquest moment és un greu problema per al país. Recordo una xifra que he escrit en articles anteriors: el turisme té un pes del 12,3% a Catalunya amb un factor multiplicador d’1,8 a 2,5, la qual cosa vol dir que pot ser que el pes real sigui del 34% sobre l’economia. Per cada treballador que deixa de treballar a turisme n’hi ha 2,5 que ho fan en la distribució de begudes, en la preparació d’aliments, en les bugaderies, en la fabricació de consumibles… Espanya venia reduint l’atur des que va tocar sostre el febrer de 2013, quan va arribar als 5 milions d’aturats, que es van anar reduint fins a tocar terra el mes de juliol amb 3 milions. Hem entrat a la pandèmia amb 3,2 milions i aquesta setmana hem arribat a 3,8 milions, però amb 3,4 milions de treballadors afectats per ERTO, la qual cosa vol dir que és molt probable que a final d’any una part d’aquests quedin definitivament a l’atur i aquest arribi a 5,5 milions d’aturats, que sobrepassarien el sostre de 2013.
Si el 2013 l’atur va començar a baixar va ser perquè el saldo comercial de béns i serveis entre Espanya i l’exterior va ser positiu de 26.000 milions cada any des de l’any 2014 fins al 2019. Com que el saldo de béns és sempre negatiu degut a la importació de combustibles, van ser el turisme i els serveis el que va possibilitar aquest flux positiu cap a Espanya, amb una aportació de 42.000 milions d’euros anuals. L’impacte sobre l’economia espanyola sembla prou evident.
Així que les actuacions dels nostres governants han estat centrades en com sortir de la pandèmia del coronavirus prioritzant la salut dels ciutadans. La salut econòmica no es pot restaurar fins que les persones estiguin segures fent les seves activitats diàries. Cal veure, però, que els riscos per a la salut i per a l’economia van de forma conjunta, car en calcular els riscos de tenir l’economia oberta hem de comprendre també els costos de continuar tancats, que en algun moment es convertiran en més del que el país pot suportar.
És urgent engegar l’economia amb la seva totalitat prenent totes les precaucions que ens diuen: mascaretes, distància social i rentat de mans. Però ho ha de fer tothom, els funcionaris i treballadors de grans empreses que estan confinats també. És urgent que tothom retorni al seu lloc de treball i engegui el consum. Un concessionari m’ha dit aquesta setmana que dues persones que cobren de l’Estat volen comprar dos cotxes però que s’esperen. Em preguntava, a què esperen? El col·lectiu de gent que cobra de l’Estat és el que per responsabilitat social ha de consumir i engegar la màquina de l’economia. Si no es fa pot arribar un dia que tampoc cobrin. Cal una acció de control de la pandèmia, així com un moviment cívic que obligui els que no fan deures a fer-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *