Les propostes de la convenció ciutadana pel canvi climàtic ?>

Les propostes de la convenció ciutadana pel canvi climàtic

Diumenge passat va acabar la convenció ciutadana pel canvi climàtic que es va fer a París. La convenció va començar el 4 d’octubre de 2019 amb 150 persones elegides a l’atzar de forma que representessin amb precisió la pluralitat de la societat francesa. Aquesta era la resposta del president de França, Emmanuel Macron, a la crisi dels gillets jaunes arran de la protesta per l’augment de la taxa de carboni que apujava el preu dels combustibles. Durant 7 caps de setmana repartits en tots aquests mesos, afectats finalment per la pandèmia, els 150 membres de la convenció han debatut i treballat les mesures per reduir l’efecte hivernacle de la societat. En les seves trobades han sigut assistits per tècnics i especialistes en diferents matèries. Hi van participar des de Nicolas Hulot fins al mateix president, el qual es va comprometre a adoptar les conclusions de la convenció.
La importància que la convenció té per a nosaltres és evident, car la societat espanyola copia sovint els desenvolupaments socials de França. Però el fet que aquesta convenció tingui conclusions que parteixen del malestar dels ciutadans que no volen pagar més impostos és una experiència que miraran en detall tots els governs. En definitiva, la convenció proposa un nou model de canvi en profunditat de la societat per respondre a la crisi climàtica. Exposaré les principals conclusions votades pels 150 participants.
A proposta de Nicolas Hulot la convenció ha suggerit modificar el preàmbul de la constitució francesa per precisar que «la conciliació de drets, llibertats i principis no pot comprometre la preservació del medi ambient, patrimoni comú de la humanitat». A més, volen afegir a l’article primer que «la República garanteix la preservació de la biodiversitat, del medi ambient i lluita contra la desregulació climàtica». Proposen la creació d’un Defensor del Medi ambient.
Després d’un debat intens van aprovar reduir la velocitat de les autopistes de 130 a 110 km/h per reduir les emissions un 20% així com augmentar el fons pel finançament de pistes ciclables de 50 a 200 milions d’euros anuals. Així mateix proposen prohibir a partir del 2025 la comercialització de vehicles nous amb emissions superiors a 110 g CO2/km, instaurar crèdits a zero interès per la compra d’un cotxe net, augmentar les bonificacions pels vehicles poc contaminants així com penalitzar molt intensament els que contaminen. També proposen limitar desplaçaments de treballadors i funcionaris, instaurant un dia de teletreball a la setmana. Desitgen augmentar l’ús del tren abaixant l’IVA dels bitllets del 10% al 5,5%, o bé invertint massivament en les infraestructures i reduint la circulació de camions, permetent un increment del tren i, finalment, desitgen limitar els «efectes nefastos» del transport aeri, eliminant de forma progressiva des d’ara fins al 2025 els vols interiors, on hi hagi una alternativa baixa de carboni satisfactòria en preu i en temps, en trajectes de menys de 4 hores. Volen prohibir la construcció de nous aeroports i l’extensió dels existents i reforçar la taxa quilomètrica sobre els avions creada el 2019 jutjada massa feble per tenir un efecte dissuasiu.
Pel que fa als habitatges, van votar la obligació de la renovació energètica total dels habitatges des d’ara fins al 2040 per assolir nivells de rendiment energètic A o B proposant el canvi de les calderes de gasoil i carbó abans de 2030, desplegar una xarxa de finestretes úniques pels permisos, formar a professionals de la rehabilitació i posar a disposició un sistema d’ajudes a la renovació (crèdits i subvencions) amb càrregues properes a zero pels més desfavorits. En l’àmbit públic proposen prohibir escalfar les terrasses, l’enllumenat dels magatzems a la nit i modular l’enllumenat públic. Inciten a no sobrepassar una temperatura de 19º en edificis privats i públics i a renunciar la climatització per sota de 30ºC.
Pel que fa a la transformació total de l’a­parell de producció proposen augmentar la vida dels productes i fomentar l’ecoconcepció de forma que abans del 2023 tots els productes fabricats a França hauran de poder ser reparats, el reciclatge de tots els objectes en plàstic serà obligatori i els plàstics d’un sol ús seran suprimits el 2023. Pro­posen orientar les inversions en direcció als objectes verds innovadors. Les empreses que reparteixin més de 10 milions d’euros en dividends estaran obligades a contribuir amb el 4% dels dividends a la transició ecològica. Pel que fa a les energies renovables es fomenta la participació dels ciutadans, empreses i col·lectivitats locals a tenir projectes d’energia renovable, així com el desenvolupament de l’autoconsum.
Per tal de consumir menys i millor els ciutadans proposen crear la obligació de visualitzar l’impacte carboni en els productes i serveis, limitar el sobreembalatge i el plàstic d’un sol ús desenvolupant la venda a granel, arribant al 50% el 2030 a les grans superfícies. Finalment proposen la generalització de l’educació ambiental i del desenvolupament sostenible en l’escola i la modificació de la restauració col·lectiva, instaurant pràctiques virtuoses com dos menjars vegetarians a la setmana a partir del 2025 i la reducció del malbaratament de menjar col·lectiu, així com instaurar un 20% menys de carn i productes de llet al plat abans de 2030.
Amb les 150 propostes fetes han passat de llarg sobre la taxa de carboni que era el motiu de la convenció. És de suposar que no s’ha concretat la taxa per la dificultat d’entendre el mecanisme. Haurem de seguir la reacció del govern francès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *