La pèrdua de diversitat econòmica ?>

La pèrdua de diversitat econòmica

Tots hem sentit a parlar de la pèrdua de diversitat biològica, un procés que va començar en el mateix neolític quan es va deixar de ser caçador recol·lector i va començar l’agricultura i la ramaderia. Com en tot el que ha passat en la història de la humanitat, la pèrdua de diversitat té una forma exponencial, essent molt més acusada després de la Revolució Industrial i molt més encara després de la globalització de l’economia.
De les 8 milions d’espècies que es calcula que hi ha al món, 1 milió està en risc de desaparició. Nombrosos científics expliquen que la pèrdua de diversitat pot estar darrere de les pandèmies que cada vegada més afecten la humanitat. La desaparició d’espècies altera el funcionament de l’ecosistema influint en la transmissió de patògens de forma que les espècies que sobreviuen tenen major predisposició a allotjar i transmetre malalties infeccioses. A més, hi ha un efecte de dilució perquè hi ha més espècies potencials de ser contagiades o per un efecte tallafocs que provoca una alta diversitat genètica. D’altra banda, la desforestació, un desastre que avui es troba a l’Amazones, al Congo o a Indonèsia, facilita el contacte d’animals portadors de patògens amb les comunitats humanes. Almenys el 71% dels patògens que han afectat els humans en l’última dècada provenen de malalties animals.
La pèrdua de diversitat natural afecta la nostra salut. Afegim-hi ara la pèrdua urbanística, amb la desaparició constant del món rural i la concentració en grans ciutats, amb l’augment del perill d’incendis i de plagues a més de la reducció en la seguretat de subministrament d’aliments. I finalment la pèrdua de diversitat econòmica, la desaparició de petites unitats de producció per la concentració en grans centres de producció. Tot plegat està lligat, car la concentració econòmica va lligada a la desaparició de petites unitats i a una pèrdua de diversitat natural.
Si la Revolució Industrial va ser un canvi en la tendència de la història humana, la globalització n’és un altre, que accentua encara més el pendent de la corba exponencial de tots els fenòmens. La globalització, l’obertura de l’intercanvi comercial al món, és una acció beneficiosa pel fet que porta a una millor especialització de cada territori. Així, si una comunitat té més coneixement de metal·lúrgia, pel fet que té un clúster molt avançat (per exemple, Índia), és lògic que altres parts del món comprem allà. Durant la història sempre ha passat, només cal recordar quan els catalans anaven a copiar la tecnologia d’indianes a Holanda, o com es van desenvolupar els motors de combustió alternatius i les turbines a l’àrea de Winterthur a Suïssa. Però la globalització ha accelerat aquestes dinàmiques que, afegides a les noves tecnologies digitals, han portat a concentracions empresarials de caire monopolista. Qui no dubta que Google o Amazon són dos monopolis als quals els reguladors europeus no gosen aplicar les lleis anti-trust perquè són excessivament influents…
Però no cal que només mirem les grans companyies tecnològiques, mirem també el que ha passat amb el material sanitari que ha mancat en aquesta crisi. El fet que tot el material non-woven utilitzat per fabricar mascaretes, bates, llençols, tovalloles, provingui de Xina, des de la mateixa fabricació de les fibres artificials i sintètiques, passant per la fabricació del teixit fins a la mateixa confecció, és una concentració monopolista que afecta el preu en moments d’escassetat i provoca pèrdua de seguretat en episodis com el que hem passat.
Una de les lliçons d’aquesta crisi serà, sense cap dubte, que no es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Un important client nostre de Gran Bretanya comprava la seva matèria primera a Indonèsia i s’ha trobat de cop sense subministrament. Lliçó apresa: cal tenir com a mínim dos proveïdors, encara que el segon sigui més car que el principal. Això mateix ha passat al sector tèxtil i al dels aparells d’ús mèdic.
Però la pèrdua de diversitat va molt més lluny de l’afectació industrial. La crisi ha fet evident una altra tendència que ja venia produint-se: la pèrdua del petit comerç. La venda per internet és un fet i té com a conseqüència l’enfonsament del comerç local si aquest no s’ajusta a la nova situació. La solució és l’agrupament del comerç local en plataformes de venda per internet. No té sentit portar un fuet via internet fins a casa, però sí que en té si el que es compra són uns quants fuets, uns quants formatges, unes ampolles d’aigua i de vi, fruita, uns talls de carn, un llibre i uns pantalons d’anar a muntanya talla 46… tot això en una mateixa cistella de la setmana que et pot arribar a casa o en un lloc proper a casa.
Ja hi ha algun moviment a Catalunya en aquesta direcció, com www.elmercatonline.cat o la web de la Generalitat de promoció, www.prodeca.cat/aliments-de-prop-web. O també projectes més avançats com el del País Basc, www.ekhilur.eus.
Si no volem desaparèixer com a humans cal frenar la pèrdua de diversitat biològica, però si no volem desaparèixer econòmicament cal frenar la desaparició del comerç i la manufactura local, impulsant més que mai el producte km 0, tot i conviure amb el comerç global. I això demana creure-s’ho i actuar potenciant el que sabem fer en els nostres clústers locals. On hi ha millor embotit que el de les nostres comarques?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *