Oportunitats ?>

Oportunitats

La crisi de la covid-19 ens ha enfonsat l’economia com ja havíem previst fa setmanes. El que no havíem pensat és que el govern que tenim a 700 km quedaria bloquejat mentalment sense saber què fer i que el que tenim a 100 km no tindria recursos ni lideratge per dirigir correctament l’envit. Així que ens toca a la societat civil treballar per sortir del pou en el qual hem caigut. Toca als empresaris i treballadors agafar forces i posar imaginació per resoldre la gravetat del moment.
Que tanqui tot el sector de la restauració durant la major part de la temporada turística no és una situació fàcil de resoldre. Que hagi tancat el petit comerç durant tres mesos en els quals les vendes online han continuat, exigeix un esforç d’adaptació als nous temps.
La primera premissa que hem d’admetre és que ens hem empobrit tots de cop i que aquesta pèrdua de riquesa no la recuperarem ben de pressa. No podrem apujar preus als productes ni podrem augmentar la producció, amb la qual cosa els marges quedaran petits, si és que n’hi ha. A partir d’aquí cal veure que només queda el camí d’abaixar costos, i quan penso en això penso sobretot en els lloguers de moltes botigues, bars, restaurants, hotels… i habitatges. Cal un clam per fer abaixar els valors dels lloguers, alhora que cal una política decidida que aporti al parc d’habitatges lloguers inferiors a 400 euros. Juntament amb això cal també una política per mantenir el preu de l’electricitat majorista en valors entre 30 i 40 €/MWh. Avui el preu de l’electricitat i el de la gasolina ja estan en valors històricament baixos, però això durarà el temps que es recuperi el consum.
La pandèmia ens ha demostrat que es poden fer coses de forma diferent. Una d’elles són les videoconferències, que possibiliten no haver de fer un viatge per cada reunió. Una altra és la venda per Internet. Al Pallars s’han organitzat diferents productors per vendre «del parc al plat» cistelles de productes de carn, embotits, formatges, iogurts, galetes, infusions, herbes, vi o cerveses. Fan cistelles que venen a un preu definit, des de 45 € a 109 € i les porten a casa. A Ribes de Freser les botigues es van organitzar per Internet de forma que, si un client necessitava una cosa d’una botiga tancada, una clau del 8 de la ferreteria, per exemple, li portaven a una botiga oberta, la fleca o la botiga de queviures. Aquests dos exemples mostren que el sector primari s’està organitzant per fer la venda directa, saltant la cadena d’intermediaris fins al consumidor, un exemple ben clar de disminució de costos per obtenir més marge.
La crisi és també una oportunitat per reindustrialitzar el país després d’anys (des de 1990) sense fer res per evitar la caiguda de la indústria. La desglobalització significa el retorn d’activitats que van marxar, la primera d’elles el tèxtil, però n’hi ha moltes més en el món del plàstic i de la metal·lúrgia. Hem de recordar que el nostre pal de paller és la indústria agroalimentària, que té un factor multiplicador de 5. La fabricació d’embotits, de formatges i derivats, de plats precuinats, de vi, d’aigua envasada… ha de continuar essent el primer sector de l’economia i en el qual cal posar l’excel·lència. El sector sanitari arran de la pandèmia ha mostrat el potencial que té per fabricar consumibles com bates, gorres, mascaretes, respiradors i un munt d’estris que es fabriquen fora del territori. Aquí hi ha una oportunitat important per desenvolupar indústria. La majoria d’aquestes noves activitats d’e-comerç demanaran més logística, sector on encara queda molt per innovar, per exemple, definint àrees conjuntes d’entrega de productes enlloc de fer-ho directament a cada casa. La mateixa presència a Internet, la programació de noves apps és una activitat que tindrà més importància, car la presència a Internet, la facilitat a què et trobin els clients, és la garantia de l’èxit.
I això ens porta a una altra qualitat que caldrà potenciar: la diferenciació. El territori de les comarques de Girona ho té fàcil per diferenciar-se en base a la sostenibilitat, valor que pot ser la base de la marca. Al costat d’això s’obren els camins de productes ecològics i de quilòmetre zero. El turisme de les nostres comarques ho té fàcil per insistir en aquest aspecte de turisme de Natura que ja existia. Però ara ha d’esdevenir el punt principal, aprofitant la xarxa de camps de golf, de camins pedestres i ciclables, anant de la muntanya al mar.
Catalunya té un eix de PIB Industrial que va de la Garrotxa fins la Conca de Barberà, paral·lel a la costa. Aquest eix s’eixampla pel Ripollès o el Pla de l’Estany al nord, i per la Segarra i l’Urgell a ponent i per l’Alt Penedès i l’Alt Camp per llevant. Aquest eix s’ha desenvolupat per tenir millor disponibilitat de terreny a preu raonable que a la costa, també per trobar personal. Qualsevol pla de reindustrialització ha d’intentar eixamplar aquest eix cap a mar i cap a ponent. Per exemple, a la Garrotxa, que ja té problemes per trobar espai i persones, li convé mirar cap a l’Alt Empordà –un exemple és el projecte Logis Empordà, a Vilamalla. I a l’Alt Empordà li convé invertir en formació professional amb currículums moderns.
La crisi ens ha enfonsat l’economia, però obre un ventall d’oportunitats que hem de saber agafar per sortir-ne reforçats. No és res nou. Ho hem fet durant altres crisis: la societat civil a casa nostra té la capacitat per fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *