L’equilibri del cotxe híbrid ?>

L’equilibri del cotxe híbrid

La transició energètica, necessària per frenar el canvi climàtic, exigeix que Catalunya redueixi un 40% les emissions de CO2 el 2030, passant de 45 Mt CO2 fins a 27 Mt CO2. En el càlcul de model de reducció d’emissions que he confeccionat als darrers mesos no veig factible baixar de 31 Mt CO2 en tan poc temps. I tot i això, per fer-ho, caldrien accions radicals, sovint disruptives. Així, podem baixar 5,6 Mt CO2 a la indústria, 1,8 Mt CO2 a l’habitatge, 1,8 Mt CO2 al sector primari, però n’augmentarem 1,8 Mt CO2 en la producció d’energia (pel tancament de les nuclears) i podrem reduir 6 Mt CO2 en el transport canviant 1,2 milions de cotxes de combustió per cotxes elèctrics, una qüestió clau.
La Unió Europea aplica a partir d’aquest mes un pla molt estricte (95 g CO2) per forçar als fabricants de cotxes europeus a abaixar la mitjana d’emissions dels seus vehicles, valor que anirà disminuint cada any. És una acció que genera enormes dificultats a moltes marques de cotxes. Així és que totes han dissenyat un pla per electrificar els seus cotxes, total o parcialment, de forma híbrida. El més fàcil per algunes marques és incorporar una bateria i un motor elèctric a un model que ja tenien. Aquest és un mal camí perquè l’única cosa que fan és augmentar el costos del cotxe i complicar-lo més. I, a sobre, es porta a l’usuari a no entendre bé els avantatges de l’electrificació. Per altra banda, els pocs punts de càrrega que encara hi ha pel territori dificulten que els usuaris puguin decidir comprar un vehicle 100% elèctric davant la por a no poder carregar quan sigui imprescindible.
El primer cotxe híbrid va ser el Toyota Prius, que va sortir al mercat el 1997. La segona versió va sortir el 2004, any que en vaig comprar un i amb el que vaig recórrer 300.000 km. Recordo com el president de Renault, el famós Carlos Ghosn, feia mofa del concepte híbrid, així com tot el sector automobilístic feia broma del cotxe elèctric. La veritat és que, encara que sembli inversemblant, els fabricants de cotxes no entenien els avantatges del cotxe elèctric perquè estaven (i, en gran mesura, encara estan) contaminats per la seva història de gasolina.
El concepte del Prius és que, per posar en marxa el cotxe de zero a 50 km/h, no fa falta tenir un canvi de marxes per anar donant revolucions al motor i així tenir la força necessària. Els motors de combustió tenen un parell petit (força a l’eix) a baixes revolucions, per la qual cosa necessiten el canvi de marxes per anar donant revolucions al motor quan el cotxe va poc a poc. En canvi un motor elèctric té el parell igual a totes les revolucions. Per això el que fa el Prius és suplir el canvi de marxes per l’acció d’un motor elèctric. Aquest concepte s’ha de universalitzar a tots els cotxes, híbrids i elèctrics, per suposat. L’altre principi és el de la recuperació de l’energia d’inèrcia de la baixada de velocitat o de frenada, energia que en un cotxe de combustió es perd en forma de calor als frens. Per fer tot això el Prius porta una petita bateria que permet un recorregut limitat en forma elèctrica, car no és el seu objectiu anar elèctric, només és estalviar gasolina.
En els propers cinc anys el millor cotxe per la majoria d’usos serà un híbrid endollable, amb una bateria que permeti recórrer uns quants quilòmetres. La primera pregunta que cadascú s’haurà de fer és quants quilòmetres hem de recórrer en forma elèctrica. La resposta hauria de ser el recorregut que fem habitualment per anar a treballar. Jo faig 36 km per anar i 36 per tornar i puc recarregar a la feina, tasca que s’ha d’estendre arreu. El cotxe elèctric ha d’estar sempre endollat quan no circula. La bateria és cara i pesa, per la qual cosa se n’ha de limitar la seva capacitat. Una bateria de 15 kWh pesa 84 kg i té un rang de 98 km, mentre que una de 95 kWh pesa 530 kg amb un rang de 250 km, cosa que demanarà unes rodes més amples, i alhora consumirà molt més. Des del punt de vista pes/rang, la millor opció és la bateria de 35-40 kWh.
Un altre axioma que cal tenir clar és que hem de poder carregar el cotxe a casa sense convertir-la en una central elèctrica. Així, amb una càrrega de 16 A, és a dir, amb una potència de 3,5 kW, disponible en una casa amb una potència contractada de 5 kW, podríem carregar un cotxe de 30 kWh en les 8 hores vall de la nit. Un cotxe amb una bateria de 95 kWh, en canvi, necessitarà 27 hores: és inviable, per tant haurà d’anar a carregar en un punt de càrrega ràpida.
Un disseny equivocat és el del SUV elèctric. El cotxe elèctric és un element basat en l’estalvi, que obliga sempre a estar pendent de l’autonomia. Per tant el consum és bàsic, per això cal idear un cotxe amb rodes no massa amples, amb un pes raonable i amb un bon coeficient Cx de penetració a l’aire. I això no ho fan els 0scotxes SUV.
Atenent a les raons anteriors, al meu parer el millor equilibri actualment el trobaríem en un híbrid endollable amb una bateria de 15 a 40 kWh, que genera rangs de 98 km a 167 km a l’estiu i de 82 km i 140 km a l’hivern, respectivament. El motor podria ser només d’emergència, com tenia el i3 de BMW: un petit bicilíndric turboalimentat de 700 cc i 46 kW de velocitat fixe que acciona un alternador. Aquest concepte de cotxe pot ser relativament barat, assolint costos d’entorn de 23.000 € amb bateria de 15 kWh i de 32.000 € amb bateria de 40 kWh. Addicionalment, serà important disposar de programes que calculin la despesa energètica del recorregut que vol fer el conductor i anar decidint com descarrega la bateria i com acciona el motor de combustió de forma dinàmica, depenent de les rampes que vagi trobant en el recorregut.
En els propers cinc anys aquest concepte hauria de ser el que hauria de prevaldre i fer la transició cap el cotxe elèctric pur quan els punts de càrrega fossin completament desenvolupats. En caldran uns 780.000 a Catalunya.

One thought on “L’equilibri del cotxe híbrid

  1. Ho hauria de llegir tohom que condueix.
    El desconeixement d´aquestes dades fa que la gent es retingui a canviar de vehicle….
    Un cotxe per el recorregut habitual, i tant, Per els esporàdics, s´en lloga un, (com ja fem amb els motor-homes).

    Per cert, et torno a llegir al blog, perque amb articles com el d´abans d´ahir d´en Sostres, sembla que el diari vol tornar a ser Los Sitios….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *