Canvi cultural en el consum ?>

Canvi cultural en el consum

La setmana passada vaig sentir dir uns alts càrrecs de Medi Ambient que les bosses de plàstic eren més sostenibles que les de paper. Vaig quedar sense saber què dir perquè no m’esperava una afirmació d’aquest estil d’un dirigent de Medi Ambient. Em vaig proposar estudiar-ho amb calma. A veure, quin és l’impacte d’una bossa de plàstic i el d’una de paper? El primer és la seva destrucció. El paper sabem recollir-lo en percentatges més alts del 75%, però el 25% restant queda a l’exterior, a les deixalles o a les depuradores. El plàstic no se sap reciclar més enllà del 30%, la qual cosa vol dir que la resta queda a l’exterior. El plàstic necessita per la seva degradació uns 500 anys mentre que el paper només necessita minuts, dies o setmanes, depenent de quin tipus és. Si analitzem el seu impacte en energia, sabem fabricar el paper per a bosses amb zero CO2, mentre que el plàstic és tot ell petroli. Les fibres del paper emetran la meitat del seu pes en forma de CO2 quan es descomponguin, i el plàstic emetrà 6 vegades el seu pes en forma de CO2. Per una bossa igual de 35 x 40 cm, la de plàstic emetrà (si es crema) 43,3 g de CO2, mentre que la de paper desprendrà (tant si es crema com si es degrada) 11,2 g de CO2. Estic tan estorat que no entenc com es pugui qüestionar la bossa de paper enfront de la de plàstic.
En tot cas, el que cal dir és que la millor manera de substituir una bossa de plàstic és la bossa que no existeix. És a dir, cal retornar als usos d’abans quan tothom anava a comprar amb el cabàs o amb la bossa de teixit, sense utilitzar cap bossa d’un sol ús.
Aquesta mateixa reflexió la podem fer en relació amb la mobilitat. Tothom creu que la transició la farem canviant el cotxe de combustió per un altre d’elèctric. Això no serà així. Aquesta setmana els focs de Califòrnia han suposat un greu problema per als cotxes elèctrics. La gran quantitat de Tesla que hi ha en aquell territori s’han quedat sense alimentació elèctrica a causa dels focs. Com que molts californians viuen lluny de qualsevol ciutat, necessiten fer 80 km per anar a comprar i, amb les bateries sense carregar, es veuen severament limitats. Està clar que no tenir electricitat és avui un accident, però el que realment està fora de lloc és viure tan lluny dels centres urbans i necessitar fer tants quilòmetres per a qualsevol cosa. El model americà te aquí el principal escull a resoldre per fer la transició. No es tracta de si el vehicle ha de ser de combustió o elèctric, el problema és viure tan lluny de les teves necessitats. El futur és poder-les satisfer sense ús del cotxe.
Seguint amb el cotxe elèctric, fa setmanes em van deixar provar un Audi e-Tron. Vaig quedar impressionat per la tecnologia que incorpora i de l’ajuda a la conducció. És un cotxe que no ha escatimat a cap element, essent com és un cotxe d’alta gamma. Però vaig quedar també impressionat pel seu consum de 25 kWh/100 km. A priori és un consum baix si el comparem amb el consum d’un germà seu, el Q8, que és de 75 kWh/100 km: em direu que és només d’una tercera part. Però el cotxe elèctric s’ha de carregar cada dia i una bateria de 95 kWh en un endoll domèstic en una casa amb connexió elèctrica de 5 kW permet una càrrega a 16 A. Per la qual cosa fan falta 23 hores per carregar el 100% de la bateria, cosa que permet fer 320 km. Els cotxes elèctrics estan limitats pel seu pes pel fet que la bateria és un component pesat, en aquest cas, 715 kg. Si el cotxe pesa 2.565 kg, vol dir que sense la bateria pesa 1.854 kg. Tot plegat porta a necessitar unes rodes amples que són les que porten a un consum elevat. Aquí novament el futur no està en substituir un cotxe Q8 per un e-Tron elèctric, sinó a pensar diferent, en com dissenyar un cotxe amb menys pes i amb rodes més primes, com el BMW i3, que sembla que el constructor deixa de fabricar per haver resultat massa disruptor. Serà obligat fer-ho així perquè no disposarem de tanta capacitat elèctrica a les xarxes ni en les centrals per satisfer només un canvi tal qual. En aquest cas potser la millor solució transitòria és substituir el cotxe de combustió per un d’híbrid endollable amb un rang elèctric de 60 o 80 km, el que cobreix el 99% del recorregut regular del cotxe. Aquí també cal tenir en compte el pes, no sent fàcil perquè hi ha el motor de combustió i l’alternador de més. L’i3 té un motor de 2 cilindres per sortir del pas com si fos una roda de recanvi, una solució que té futur.
El món que ve necessita canvis disruptors en el consum. Caldrà fer les coses de forma diferent a com ho fem avui, cosa que implicarà problemes profunds en l’economia, un retorn a hàbits dels anys 70, a les coses de proximitat amb incidència al km 0 i a veure segons quines coses com un luxe excessiu.
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau ha proposat limitar els vols que es troben dins un rang del tren d’alta velocitat. És una proposta que va en aquest camí de fer les coses diferents. El conseller de Medi Ambient Damià Calvet diu que el que cal és abaixar les emissions dels avions, tecnologia que no té data ni es sap si serà amb combustibles renovables o amb avions híbrids.
Definitivament hem d’explicar a les conselleries que no és suficient passar d’una tecnologia a una altra de més sostenible sinó que cal canviar la manera de fer i veure les coses, consumir de forma diferent, cosa que obliga a replantejar hàbits molt arrelats. La classe política haurà de resultar exemplar en aquests canvis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *