Flexitarians ?>

Flexitarians

Vagi per endavant que, poques hores abans d’escriure l’article, divendres al vespre, vaig anar a sopar i vaig menjar un filet de vedella.
Quan s’estudia el model que necessitarà la societat per resoldre el canvi climàtic s’arriba a la conclusió que cal modificar uns quants components: la mobilitat, l’aïllament dels habitatges, la generació d’energia, el disseny industrial i el menjar. Associat a tot això hi ha la necessitat de captar més CO2, per tant, d’augmentar el doble la massa d’arbres de la que hi ha ara.
El canvi en el mix d’alimentació ens implica a tots, sobretot la disminució en el consum de vedella i derivats làctics. Per què cal renunciar a menjar carn de vedella o de bou? Perquè és l’animal que emet més CO2 de tots, tant per la seva funció rumiant, productora de CO2 en la fermentació, com per la gran quantitat de menjar que necessita. Si ho comparem per a 1 kg de proteïna, el boví emet 7,8 kg de CO2, el xai 4,2, el peix de piscifactoria 2 kg, el porc 1,9 kg, el pollastre 1,2 kg, el formatge 0,8 kg, els ous 0,3 kg, el tofu 0,05 kg, les mongetes, els pèsols i les nous zero – sense emissions. Es calcula que el CO2 emès per una petita hamburguesa de 75 g que es mengi 5 vegades a la setmana (o l’equivalent en carn de vedella) durant tot l’any, equival al CO2 emès per un cotxe durant 6.600 km. Resulta evident, doncs, que atès que necessitem menjar proteïna per l’equilibri del nostre cos, se substitueixi progressivament el consum de carn bovina per un altre menjar que aporti una quantitat equivalent de proteïnes amb major eficiència. De fet, aquesta és una de les diverses raons que expliquen la tendència de molts joves de ser vegetarians o vegans.
El consum de carn està baixant des de fa 50 anys a Europa, mentre que està apujant a la resta del món. Si bé el consum de carn ha baixat a casa nostra un 12% en els darrers 10 anys, encara consumim 135 g per dia i persona, amb més de 10 menjars a la setmana que inclouen vedella, pollastre o ànec. Per tant, és un hàbit molt introduït en la nostra cultura i els canvis que es fan no van tampoc en la bona direcció. Si bé es consumeix menys carn, també es consumeix menys fruita, llegums, pa i cereals. En canvi, es consumeixen més plats preparats i productes ensucrats. El consum de carn es dona en les classes socials més modestes, mentre que els més rics consumeixen el 12% més de fruites i llegums que els més modestos.
Al món es consumeixen 323 milions de tones de carn, essent Àsia la primera àrea amb un 47% del consum global (del que un 27% prové de la Xina), Europa amb un 19%, Amèrica del nord amb un 13%, Amèrica del sud amb un 15% i Àfrica amb un 6%. De tota la carn que es menja al món la més consumida és la de porc i la de pollastre amb 113 i 112 milions de tones cada una, mentre que el boví té un consum de 70 milions de tones i les altres carns es troben per sota de 10 milions de tones.
El canvi en el model de consum alimentari ja ha començat, de forma que és favorable a les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH). Aquest canvi hauria de continuar i accelerar-se, amb polítiques de pedagogia d’alimentació i salut i amb accions en la restauració col·lectiva pública i privada, així com una reducció del malbaratament d’aliments i el consum d’aliments de proximitat. En aquest moviment de canvi alimentari ha nascut el terme Flexitarià per referir-se a les persones que són vegetarianes però de forma flexible, permetent el menjar de carn, peix o derivats de tant en tant. La dieta flexitariana és més completa des del punt de vista nutricional que la vegetariana o la vegana i, de fet, és la dieta que feien els nostres pares i avis abans dels anys 80. Per tot plegat s’estima que a l’any 2050 el consum de cereals augmentarà en un 27%, el de fruita i llegums baixarà un 12%, el de carn baixarà un 37% i el de productes làctics disminuirà un 22%. Si bé avui els flexitarians representen una poca porció de la societat, s’estima que a l’any 2050 suposaran el 70% de la població.
Avui no és fàcil ser vegetarià, flexitarià o vegà. Els menús que trobem arreu no faciliten aquesta dieta; encara predominen els menús amb carn o peix. Divendres, mirant la carta que tenia al davant vaig arribar a la conclusió que, si volia provar la dieta flexible hauria d’haver menjat dues amanides: una de primer i una altra de segon, cosa que no va ser.
Ara miro que la cadena de supermercats Veritas proposa el següent menú: per dinar, amanida de raïm, formatge i alvocat amb brots d’alfals de primer, i paella de quinoa amb musclos de segon. Per sopar, crema de porro i patata al curri de primer i hamburguesa de tofu, miso i cereals de segon. Així cada dia, combinant plats vegetarians amb petites introduccions d’elements animals.
El que ens ve a sobre és una revolució econòmica i cultural, amb canvis en la ramaderia intensiva a favor de l’extensiva, amb menys agricultura per alimentar els animals, amb més extensió i aprofitament forestal, amb més cura de la dieta, dividint a la meitat les emissions derivades de l’alimentació. Qui sap quant temps farà falta perquè a qualsevol restaurant es pugui seguir una dieta flexitariana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *