Eleccions a Andalusia o a Catalunya? ?>

Eleccions a Andalusia o a Catalunya?

Avui se celebren eleccions a Andalusia. Per la campanya que han fet semblava que el que se celebrés fossin les eleccions a Catalunya, car nosaltres hem anat sortint contínuament a la campanya electoral.
És normal que durant una campanya electoral es facin comparacions amb altres països, per exemple aquí ens comparem sovint amb Dinamarca, com un objectiu a aconseguir en atur, economia o en desenvolupament democràtic. També ens comparem sovint amb Alemanya quan parlem de registres econòmics. Però no, en la campanya dels últims quinze dies s’ha anat citant Catalunya per fotre canya, per repartir retrets i donar lliçons als catalans. És amor o odi?
Els andalusos tenen raó de fer la campanya sobre Catalunya perquè és el territori que més els afecta després de Madrid. Catalunya, amb el seu dèficit fiscal estructural, és la culpable que Andalusia pugui viure com viu, i això les elits ho saben i la gent del carrer ho sospita o ho intueix. Per què canten «a por ellos?», perquè res canviï de com està.
Catalunya tenia un PIB per càpita l’any 1995 de 14.100 euros davant dels 8.600 € que tenia Andalusia. La diferència entre ambdós territoris era de 5.500 €. L’any 2017 aquests valors han estat de 29.936 € per al PIB per càpita de Catalunya i de 18.470 € per a Andalusia, amb una diferència de 11.466 €. És a dir, en 22 anys s’ha multiplicat la diferència per 2,1, i creixent.
El problema del creixement de l’economia andalusa és estructural. Una economia que va arribar a tenir el 2016 un pes dels funcionaris sobre els assalariats del 23,3% i un atur del 28,3% vol dir que un 51,6% viu del que genera el 48,4% restant. Si bé és cert que l’atur ha disminuït fins al 22,9% el 2018, l’estructura de l’economia andalusa s’ha basat en els últims 30 anys en el subsidi, en una inversió massiva del Govern central en infraestructures que pretenien modernitzar la regió i en la creació d’ajudes al treball agrari, que el que fan és perpetuar la manca de treball, la no industrialització i l’establiment de la cultura de la supervivència.
Ara farà un any que l’ABC va publicar un estudi del Consejo General de Economistas sobre el balanç de l’economia en el cas que es permeti a Catalunya tenir un finançament basat en un concert econòmic amb un «cupo» com el del País Basc. L’estudi, demolidor perquè acaba acceptant l’espoli de Catalunya, diu que Catalunya passaria de tenir un saldo actual de finançament de -9.892 milions d’euros a +10.427 milions, és a dir, un augment de finançament de 20.319 milions d’euros. A tots els que es manifesten aquests dies reclamant més pressupostos socials, no els diu res això? Però parlem d’Andalusia. Aquest concert econòmic suposaria per a Andalusia passar d’un finançament de 7.689 milions d’euros a 5.274 milions, amb una pèrdua de 2.415 milions. Si ara ho transformem en llocs de treball, mentre a Catalunya es guanyarien 201.863 llocs de treball, posant l’atur definitivament a zero, a Andalusia l’atur creixeria en 35.134 persones. I això només fa referència a les transferències de rendes a través dels pressupostos. Si Catalunya marxa d’Espanya això afecta un altre pressupost molt més important: el de la seguretat social, amb un saldo favorable a Catalunya permanent des que es va inventar.
Així és clar que a la campanya andalusa Catalunya ha de tenir un lloc important. L’economia andalusa viu repenjada a la catalana i, alhora, per culpa d’això, no sap deslligar-se del subsidi i crear teixit emprenedor.
Faríem bé d’establir un diàleg amb ciutadans d’Andalusia per fer-los veure que aquesta actitud de supervivència perjudica la seva gent alhora que estrangula la nostra economia, que cal fer canvis substancials en el seu model productiu. Per exemple, han d’acabar amb els latifundis i crear un moviment de potenciació de la productivitat agrària, encara que això faci perdre momentàniament llocs de treball; han d’impulsar la formació professional industrial i crear embrions de pimes que acabin desenvolupant teixit industrial. Res d’start-ups! Calen pimes lligades a la activitat agroalimentària, el millor sector per crear treball. Andalusia té un potencial enorme en el turisme: junt amb Canàries, Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya són cinc de les 10 primeres regions turístiques d’Europa. Catalunya va rebre el 2017 uns 18,2 milions mentre que Andalusia va rebre 11,0 milions, als quals cal afegir els 7,3 milions de visitants espanyols.
Andalusia avui votarà no fer res, continuar com està, sotmesa a unes elits que tenallen la població amb un clientelisme electoral que no els deixa veure la revolució que els cal fer. La clau la tenen posada a Catalunya i serem nosaltres, resolent el nostre problema fiscal, els que més incidirem en el seu futur. Amor o odi? Ni una cosa ni l’altra: cal intel·ligència.

One thought on “Eleccions a Andalusia o a Catalunya?

  1. dius: “acabar amb els latifundis”, l’has encertada!. Però qui canvia l’estructura de la propietat? …. em sembla que tal com estem … ningú.
    Llegint en Fontana s’enten que la estructura de la propietat agraria a Cat del segle XVIII va sigut històricament el principal factor per l’acumulació de capital que poc després va portar a la industrialització. Saps perquè a Guardamar s’acaba (o s’acabava fa 30 anys) el parlar en català i a Torrevieja (Torrevella, pels de Guardamar) començava el castellà? donsc molt fàcil, mira’t el parcel·lari, el cadastre ruraql, a partir de Torrevieja comença el latifundisme. Poca broma amb l’estructura de la propietat!!! Salut, Pep.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *