El confort que frena el canvi ?>

El confort que frena el canvi

La mobilització que van començar els francesos el cap de setmana passat ha durat tota aquesta setmana. La seva resistència a admetre una pujada del gasoil i de la gasolina, accions prèvies a l’aplicació de l’ecotaxa que es farà al gener, ha agafat per sorpresa el govern Macron. Els francesos tenen una manera de fer amb tot el que és públic molt racional, partint sempre que l’objectiu és el bé públic, fugint sovint de demagògies. Això sí, a la mínima protesta solen aturar l’acció per revisar el camí o per tancar-lo definitivament.
Apujar 7 cèntims el gasoil no és gaire: pot significar un augment de 0,4 euros per 100 km, però, en un moment en què el preu del gasoil frega 1,6 €/l, és la gota que fa vessar el got. Tots els francesos estan d’acord en que cal frenar el canvi climàtic i que cal prendre accions en aquest sentit. Però una cosa és entendre-ho, i una altra que et toqui a tu, que t’obligui a fer les coses diferents. He escoltat dir: «És que jo no tinc prou ingressos per comprar-me un cotxe híbrid o elèctric»; o també: «He de fer molts quilòmetres per anar a treballar i això em penalitza molt». Reduir el CO2 implica escurçar els desplaçaments en cotxe, cercar feina a la vora d’on vius, anar a treballar a peu, en bicicleta o en transport públic. La mobilització de les jaquetes grogues té una vessant reaccionària si no fos perquè posa de relleu un greu problema en el camí de la transició energètica: tal com tots els països la plantegen implica un augment de la pressió fiscal que la ciutadania possiblement no pot resistir. I França és el país amb més pressió fiscal. Un dels punts importants en l’aplicació d’una ecotaxa és que la fiscalitat ha de ser neutre, és a dir, que el que es recapti s’ha de deduir d’altres impostos. La fiscalitat verda ha de servir per canviar hàbits, no pas per augmentar els ingressos fiscals. Aquí els polítics hi veuen una oportunitat per tenir més ingressos per a les seves polítiques i es resisteixen a ser neutres.
Fer canvis profunds en la societat topa amb la resistència de la gent que no vol canviar d’hàbits, el ciutadà vol continuar amb la seva rutina. És més fàcil fer aquests canvis en moments de crisi econòmica, política, o després d’una guerra, que no pas quan tot va de forma rodada, amb les inèrcies de la rutina.
Un d’aquests canvis s’ha fet a Besalú durant el mes d’octubre, implantant la recollida porta a porta. El projecte ha madurat durant dos anys, fent pedagogia amb la ciutadania i atorgant a les llars els petits contenidors (a prova de gats) per fer la separació a casa. Cada dia es recull una cosa diferent: dilluns, orgànica; dimarts, paper i cartró; dimecres, envasos; dijous, orgànica; divendres, vidre i resta; i dissabte, orgànica un altre cop. El resultat és espectacular. En el primer mes d’actuació s’han reduït els residus que van a l’abocador des de 65.000 kg a 18.000 kg, una disminució del 72%. Només per aquesta xifra el projecte s’hauria d’estendre per tots els municipis. On han anat els residus? A la fracció orgànica, augmentant del 13,6% al 47%; al paper i cartró, que ha pujat del 3,8% al 7,6%; als envasos, que han evolucionat del 5,1% al 5,8%; i al vidre, que ha anat del 3,4% al 6%. Cal afegir que Besalú és un poble amb molts horts i 80 de les llars de les 1.200 que té el poble practiquen compostatge a casa.
La primera setmana devia costar gestionar les deixalles així però, ara, vist el resultat, els besaluencs estan orgullosos del camí que han fet, d’haver-se modernitzat sense haver fet massa esforç. Ara s’adonen de la quantitat d’envasos amb què compren els productes i que són superflus, arribant a la conclusió que cal comprar amb menys plàstic per no haver de gestionar tants residus. Hi haurà un retorn als productes a granel?
L’exemple de les jaquetes grogues i el de Besalú ens mostren clarament el camí a fer. La reducció del consum superflu, del que es pot disminuir fent les coses diferents, és una obligació de futur, és el camí cap a la nova societat que esmento sovint: la societat de l’abundància frugal.
La humanitat, des de fa 30.000 anys, ha anat construint el benestar fent un ús sense mesura de recursos, fent servir la millora del coneixement per extreure més i més fons sense mirar si era convenient o no, si tenia un efecte sobre el futur o no. El primer resultat va ser la desaparició dels animals salvatges que va necessitar el desenvolupament del neolític per tenir l’agricultura i la ramaderia. El segon ha estat l’esgotament de minerals, rius, llacs i de territori. El tercer, fruit de la revolució industrial i del domini sobre els combustibles fòssils, és l’efecte hivernacle i el canvi climàtic associat.
Però, ara, amb el domini de la intel·ligència que tenim, cal que aquest ús sigui el just. És en aquest sentit que no cal que fem més quilòmetres dels que toca per viure i treballar, ni generem més residus que no sabem on posar. El zero serà un número que poc a poc anirà agafant un lloc en la nova societat: quilòmetre zero, residu zero, lliure de carboni…
La importància de l’experiència de Besalú és que es pot trencar el confort de la rutina amb les coses ben fetes i amb la pedagogia adient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *