L’encariment elèctric ?>

L’encariment elèctric

Des de la primavera el preu de l´electricitat no ha parat de pujar. És el resultat d´un model de generació de preus basat en un mercat marginal: el sistema encaixa oferta i demanda i assigna el preu per a tothom a partir del cost de l´últim element que s´ha incorporat a la xarxa.
El preu de l´electricitat es basa en la relació d´oferta i demanda del mercat i, en funció d´això, el pes de les tecnologies amb menor o major cost configuren el preu final. La generació nuclear té un cost pla, la generació hidràulica depèn de la pluviometria, l´eòlica de si fa vent (a l´hivern), la solar de si fa sol (a l´estiu) i la de gas i carbó depenen del preu del combustible del mercat. A partir de la meitat de l´any s´hi ha afegit un altre element que és el preu del CO2 emès. Aquest mercat, fruit del protocol de Kyoto, tenia un valor de prop de 5,7 €/t CO2. La UE ha decidit encarir aquest mercat fent saber que a l´any 2019 retallarà els drets d´emissió, fent que el mercat hagi reaccionat immediatament apujant el preu del CO2 fins a 21 €/t. Els mercats de futurs albiren un preu de 35 €/t CO2 per a l´any 2019.
La repercussió sobre el preu de l´electricitat és immediata, car la generació amb carbó té una emissió de 0,95 t CO2/MWh que, a 21 €/t CO2, implica un sobrecost de 19,95 €/MWh elèctric. La generació amb gas té una emissió de 0,395 t CO2/MWh, la qual cosa significa un encariment de 8,29 €/MWh.
A més, el carbó i el gas s´han apujat notablement a l´any 2018. Per tant, tota la generació elèctrica amb combustibles fòssils s´ha encarit en valors que sobrepassen el 45%. A això cal afegir un hivern sec a la conca del Duero, principal riu hidràulic, i una baixa generació eòlica a l´hivern.
Amb aquesta tendència arribem a l´estiu. El mes de juliol és un mes difícil perquè coincideixen les altes temperatures, que disparen els aires condicionats, amb les fàbriques que treballen. Aquesta coincidència desapareix duran el mes d´agost quan les fàbriques entren en vacances, alleugerint el sistema que pot abaixar el preu. L´efecte és molt més important a França a causa de la rigidesa del seu sistema nuclear, fet que repercuteix en preus baixos. En un any normal seria la connexió amb França la que faria abaixar el preu marginal del mercat espanyol, però aquest any no ha estat així, perquè la sequera ha afectat el cabal dels rius, fent abaixar la producció nuclear i de cicles tèrmics, apujant el preu de molts mercats europeus.
Es pot fer alguna cosa per millorar el preu elèctric?
Segur que sí. El primer és qüestionar el mercat marginal. Si el preu es veu afectat per la tecnologia més cara, el que cal és introduir tecnologies més barates, amb ­preus marginals baixos, que excloguin les més cares. L´energia fotovoltaica té preu marginal zero. Si ara hi ha prop de 3.000 MW fotovoltaics al sistema, un 8% del sistema en hora solar, caldria apuntar a més de 10.000 MW en un període curt de 2 anys i de 20.000 MW en un període de 5 anys. La dificultat d´això és el canvi de funcionament del sistema, havent de ser molt més flexible i havent d´emmagatzemar molta electricitat en les hores punta, camí que necessita temps.
Una altra solució és la de treure certa tecnologia del mercat elèctric. Si se separen l´energia nuclear i la hidràulica del mercat i es retribueixen a preu fix, el sistema podrà gaudir de tecnologies a costos millors tot i els desavantatges que aporten a la societat en forma de risc o d´afectació fluvial. Són tecnologies que no actuen a mercat lliure perquè ningú pot instal·lar una gran presa hidràulica ni una nuclear sense concessió. Per tant, falsegen la transparència del mercat.
Finalment queda l´efecte impositiu. La generació elèctrica està sotmesa a un import del 7%. A més sobre la factura hi ha un impost del 5,112% i un impost local de l´1,5%. A això s´ha d´afegir l´IVA del 21% suposant en total una pressió fiscal del 24%.
Dins de la factura, però, hi ha molts components que es poden desviar als pressupostos de l´estat. Per exemple la insularitat, el bo social, o el pagament del dèficit anterior, fruit d´una mala gestió del sistema (25.000 milions). Aquests conceptes, uns igualitaris i altres de mala gestió, no tenen per què ser pagats a la factura elèctrica, sabent que la fiscalitat de la factura és molt gran. O es baixa la fiscalitat o es treuen conceptes de la factura, aquesta seria la conclusió.
L´augment del preu elèctric del mercat des d´una mitjana dels últims 7 anys de 46,53 €/MWh fins a 64 €/MWh (i més segons mercat de futurs) significa un augment de recaptació per impostos de més de 1.358 milions d´euros.
Cal dir que l´augment del preu del CO2 significa 1.225 milions d´euros més que haurien d´anar íntegrament a disminuir el dèficit anterior o destinar-los a extreure algun component de la factura.
Per tant, hi ha marge fiscal per netejar la factura d´inputs aliens al sistema elèctric, per modificar-lo, o per avançar fiscalment amb dos tipus diferents d´IVA segons si el consumidor és de baix consum (per sota 4 kW contractats, IVA 10%) o d´alt consum (IVA 21%). Treure el 7% de l´impost de generació significa rebaixar un 2,1% l´import de la factura, uns 2,5 euros d´una factura particular, quan l´augment ha estat de 18,3 euros al mes. Cal fer més, molt més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *