Vigilància digital a la Xina ?>

Vigilància digital a la Xina

Fa unes setmanes, quan parlava de la futura evolució del cervell humà, deia que potser veurem increments  d´intel·ligència amb elements externs al cos, tecnologia que aportarà la intel·ligència artificial. Doncs bé, aquest camí ja avança a passos de gegant a determinats indrets.
Aquesta setmana ha aparegut un article parlant de l´ull que vigila a Equador. Aquest petit país ha comprat a la Xina un sistema de videovigilància consistent en una xarxa de càmeres, drons i sensors termogràfics per reforçar el sistema de vigilància i d´emergència. El finançament s´ha dut a terme mitjançant un crèdit xinès de 240 milions de dòlars. La xarxa ECU 911 consta de 4.300 càmeres, 16 centres de control i més de 3.000 funcionaris. La xarxa ha de permetre reduir la criminalitat i ha d´ajudar en el cas de desastres naturals. Bolívia i Perú també segueixen el mateix camí, així com Kènia, Zimbàbue i Cambodja. La xarxa de vigilància d´aquest sistema no és pas habitual: és una xarxa amb reconeixement facial de forma que, en pocs segons, el sistema pot saber on es troba qualsevol persona. És un sistema de control que aspira a ser absolut, i que col·loca la Xina (l´impulsor d´aquest enginy) a ser el país amb més ciberespionatge del món, amb un control absolut sobre la ciutadania.
La vigilància i el reconeixement facial no són més que els primers elements d´aquest control total que aspira a exercir el govern xinès. Pretenen crear un estat omnipresent, una espècie de dictadura totalitària com la del Gran Germà, descrita a la premonitòria novel·la 1984 de George Orwell, escrita el 1949.
A la Xina hi ha 176 milions de càmeres avui, i està previst que n´hi hagi 450 milions a l´any 2020. Certes ciutats com Pequín estan completament controlades per càmeres. Però el projecte de Gran Germà no acaba amb la vigilància de saber on és cadascú. Aspira a molt més: vol incentivar la figura del ciutadà obedient i responsable creant un carnet de punts del bon ciutadà. Així, si creues un carrer a peu amb el semàfor vermell i si compres alcohol o tabac per internet et treu punts. Si busques certes coses a Google, si parles de segons quines coses a Facebook o als teus grups de WhatsApp, et penalitza. Tenir bona puntuació et dona més velocitat en l´obtenció de certs privilegis com visats o el dret a certs bitllets de tren o d´avió. L´estat va camí de penalitzar les opinions polítiques contràries al règim xinès via la disminució del rànquing de la puntuació de cada individu.
Evidentment la presència d´un ull omnipresent té conseqüències importants, com la creació d´una societat submisa i acrítica, sense independència de pensament. El control de tot el que es diu, del que es pensa i dels moviments porten a una societat pitjor que certs règims autoritaris que s´han esdevingut al llarg de la història i això pot ser una conseqüència natural de la creixent preocupació per poder governar amb eficiència una societat de 1.380 milions d´habitants… tot i que l´Índia, amb 1.320 milions, no sembla pas que vagi per aquest camí. Això només ho podia fer un règim autoritari i comunista com el que lidera la Xina, amb experiències recents qüestionables sota el mandat de Mao Tse Tung, qui va impulsar una revolució cultural que va acabar amb cada veí denunciant el del seu costat.
Malgrat la perversió social que significa el sistema de control algorísmic del crèdit social xinès, la irrupció de la tecnologia en forma d´intel·ligència artificial acabarà tenint un impacte notable a totes les societats del món. Obtenir més seguretat és un argument que no es podrà frenar. Recordo l´oposició de fa anys a posar càmeres de vigilància al carrer. Doncs ja ho ­veieu: no només hi ha càmeres, sinó que previsiblement hi haurà ben aviat reconeixement facial, que permetrà conèixer la identitat de cadascú en cada moment. Això no ho frenarem. Però veurem si serem capaços de frenar altres derivades com el crèdit social, el fet que un ciutadà exemplar tingui preferència sobre un altre que no aporta res a la societat: una cosa així fa anys que passa a les llistes de la seguretat social anglesa, on es dona prioritat als no fumadors a les cues per rebre atenció mèdica.
La societat tendeix a ser meritocràtica i un sistema de punts socials pot conduir a fer-la més justa. El risc d´això és caure en un esquema de control que anul·li l´individu, aboleixi la creativitat i li resti capacitat de pensar i de criticar el sistema.
Una base important de la societat tecnològica és la de la llibertat de la informació. Si qualsevol sistema d´ulls afilats, com deia Mao, implica frenar la circulació d´informació, serà negatiu per a la societat, sigui quin sigui l´entorn on s´apliqui. El crèdit social hauria de fer més responsables els ciutadans, no pas reprimir-los i anul·lar-los, deixant-los sense opinió.
La tecnologia està per fer-la servir per a la millora de l´individu, no pas per liquidar el pensament humà: aquest camí porta a la fi que la màquina acabi predominant sobre l´home.
La Xina s´ha proposat dominar el món i va penetrant en territoris on ho té fàcil, com Àfrica i Amèrica del Sud. Els occidentals ens pensem que la nostra democràcia és l´únic camí per al desenvolupament d´una societat, però els intents d´implantació democràtica al Magreb o a certs països d´Amèrica no sembla pas donar-nos la raó. Cada país té una idiosincràsia diferent i sembla que la Xina ho entén millor que nosaltres, fent entrar els seus conceptes a poc a poc, ara amb l´ull que vigila, l´ull afilat de Mao.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *