La transformació del taxi ?>

La transformació del taxi

A aquestes alçades no crec que quedi ningú que no vegi que l´economia, i la societat lligada a ella, està patint una gran transformació. Primer va ser la globalització, que va anar seguida de la digitalització i de l´ús massiu de telèfons intel·ligents. Això ha fet que cada vegada siguem menys analògics, immersos en un mar de petites automatitzacions que ens aporten les aplicacions mòbils.

Hem vist desaparèixer un munt d´activitats i productes, i més en veurem anar-se´n. Això, que és propi de qualsevol canvi d´etapa a la humanitat, ara es produeix a una velocitat mai vista: un invent o producte nou pot ser vell en poc temps, com els telèfons mòbils analògics. Ara li toca al cotxe dièsel i al taxi, però aviat serà a qualsevol tipus de cotxe.

El taxi tenia totes les de perdre en haver-se aprofitat d´una situació de monopoli regulat. Els preus eren ordenats per l´administració local, tenien l´espai acotat només per a ells i, a canvi, no és que tinguessin un excés de requisits, fet que ha comportat la presència de cotxes vells i atrotinats, amb taxistes mal vestits, molts d´ells sense saber idiomes, i alguns sense conèixer el teixit urbà ni portar GPS per saber on han d´anar. El despropòsit és greu, fet que em fa evitar el taxi quan vaig a Barcelona, anant en metro i a peu.

Que aparegués un servei modern, que es pot contractar pel mòbil, ràpid, acurat, amb conductors vestits correctament i amb música a la carta, sense haver d´escoltar la Cope o altres ràdios per l´estil que fan venir urticària… era qüestió de temps. El problema no és el servei VTC alternatiu, el problema és el cost social de liquidar els drets que ha adquirit el col·lectiu de taxis. Aquests drets, que han portat a donar un mal servei, han provocat alhora un abús de les llicències i un ús sovint especulatiu. Així, si una llicència té un cost d´uns 50.000 €, han arribat a pagar-se més de 200.000 €. I aquí hi ha el gruix del problema, car els taxistes volen vendre la seva llicència per aquest preu, essent la seva inversió de la vida. Però com a tot en aquest món de l´economia, la resta d´usuaris no tenim per què fer-nos responsables d´una mala decisió d´inversió. Ha passat amb moltes hipoteques fetes amb un valor que va caure mesos més tard de fer-se, i passa amb molts valors de la borsa o de negocis petits. Les inversions tenen això: risc, i cal assumir-ne les conseqüències.

Els taxistes faran merder fins on faci falta per mantenir el seu valor, però no saben que avui ningú els pagarà 200.000 euros per una llicència, car el valor ha caigut fins al límit inferior només d´ensumar el conflicte… una circumstància que forma part del joc especulatiu. Si es vol frenar encara més aquesta deriva especuladora, caldria que les llicències no es traspassessin, retornant-les a l´administració una vegada utilitzades. Vist des d´aquest punt de vista, cal assumir que mai tornaran a tenir el valor especulatiu, fet que els portarà a descobrir que, si volen continuar uns anys més fent de taxistes han de reciclar-se i possiblement canviar de bàndol i passar als VTC.

He llegit a algú que proposa fer una espècie de CTC (costos de transició a la competència) com es va fer amb les companyies elèctriques, un autèntic robatori al consumidor. M´hi nego en rodó: si allò va ser una salvatjada, no podem anar repetint males pràctiques perquè sí.
La solució ha de ser, evidentment, de transició, fent veure als taxistes que el seu negoci està fora dels temps, que a poc a poc hi haurà menys cotxes i menys taxis, que els pocs que quedaran hauran de ser diferents, moderns, fent de l´atenció al client el primer ordre de prioritats. Quan aneu a un servei d´Uber o de Cabify, després del servei l´aplicació us demana una valoració del servei, avaluació que queda exposada per a altres usuaris, tal i com es fa amb els hotels i restaurants. D´aquesta forma, un conductor que dona un mal servei queda identificat per a tothom. No hi ha un altre camí que aquest. Si els taxistes volen, poden fer el mateix, canviar el seu cotxe atrotinat i comprar un Tesla o un altre cotxe de gamma alta i començar a parlar en castellà, català, francès i anglès, començar a fer recomanacions als clients, suggerint-los llocs per anar que no sigui a una casa de barrets, i tenir millor clientela.

Com que estem en una solució de transició, cal fer temps, però també un exercici de pedagogia, explicant-los que els temps són de transparència i que cal que canviïn d´actitud si volen sobreviure fent la seva professió.

L´administració farà malament si pren decisions que siguin de continuïtat amb l´status quo d´ara, ha de guanyar temps però també ha de posar la plataforma per fer possible el canvi. Perquè hi ha coses que no es poden aturar, la penetració tecnològica n´és una d´elles, i la transparència i l´atenció al client també. No posem més portes al camp!

2 thoughts on “La transformació del taxi

  1. Benvolgut Joan, aquesta vegada tinc algunes discordàncies en les teves valoracions.
    1.- Uso amb relativa freqüència els taxis de BCN i, en general, NO tenen res a veure amb la teva descripció com si fossin una banda de descamisats. Abunden vhicles hibrids (jo els voldria tot elèctrics) i gent raonable. No es pot fer com les teles de repetir una imatge de “violència salvatge” 1.000 vegades. Ara resultarà que tots els taxistes són violents i cutres. Calma!
    2. Estic d’acord que cal una transició i qui l’ha de liderar i empènyer ha de ser l’administració pública. Hi ha algú que pugui fer una proposta no-especulativa sobre les llicències? Ep! que també s’està especulant amb les de VTC.
    3.- No crec que em defensis la TOTAL liberalització, és tracta d’una feina que fa servir la VIA PÚBLICA (no comparem amb les fraquicies de FotoPrix) i per tant ha d’estar REGULADA. Els VTC amb app hasn d’estar regulats com ho estan les furgos de repartiment o els busos no públics. Quan pots, quan no pots, en quines condicons, etc.
    4.- Per mi, el problema és que estem sota un Estat decimonònic que no sap regular cap de les transformacions digitals. Un Estat que és un embolic on l’única solució als conflictes que emergeixen (era digital) acaba derivant els problemes als jutges (que ja sabem que com més amunt en la jererquia, més reaccionaris). No són taxistes anticuats, és l’ESTAT l’anticuat i que NO funciona! Cal no errar d’enemic.
    5.- Els taxistes sols i “protegits” no es modernitzarana ni digitalitzaran (cosa que molts han fet), les regulacions amb les transitoriertats que calguin les han d’ajudar, els bons GOVERNS són els que amb capacitat de negociació han de trobar aquest equilibri.
    Finalment, si ara tenim empreses taxistes LOCALS poc eficients o poc modernes, compte amb les multinacionals anònimes que només van al $. Ah! i ja veurem la gran qualitat de xòfers (doctorats en llengües) quan el monopoli de facto (no regulat) estigui en mans de UBER i Cabify …. Pensa-hi dos minuts.
    Salut,
    Pep.

  2. Com sempre, els teus articles estan carregats de sentit comú. El taxi, tot i que hauria de ser un servei molt còmode, ha arribat fins a uns extrems que fan que em sigui molt menys molest agafar el Prius i anar de pàrquing en pàrquing abans que fer-ne ús.

    M’agraden tots els teus articles, però els que trobo més interessants són aquells que parlen sobre energia i el medi ambient. Jo no sóc cap expert en el tema i, per tant, els teus articles són una ensenyaça molt convenient per a mi.

    Gràcies i salutacions,
    Helios Cánovas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *