Li-qui-da-ció ?>

Li-qui-da-ció

Poca gent es podia pensar fa vuit dies que la projecció política, social i econòmica del país podria canviar de forma tan radical. Hem passat d´una manera de fer i veure les coses d´«ordeno y mando» a una possible gestió de la pluralitat, un autèntic salt mortal. La complexitat de la situació és elevada, i per tan és prudent esperar abans de fer tocar les campanes, però el context és el que és i cal aprofitar-ho. La història de la humanitat està plena de moments que són possibles perquè hi conflueixen un entorn determinat amb uns fets concrets. Aquí ha estat també així. El PP no ha aguantat el desgast de la corrupció històrica i sistèmica, ni la crisi de Catalunya, que ha arrossegat el sistema judicial al femer. Tampoc la crisi econòmica: han estat incapaços de compensar els més afectats quan ha arribat un període de millora. Tot això ha anat creant un clima amanit per Ciutadans, que ha assumit el paper de màxim cridaner i ha provocat una intensa reacció mediàtica a Madrid que s´ha fet gairebé insuportable. Un dia o un altre algú havia de voler-ho canviar. I ha estat així, de sobte, accelerat per la presidenta del Congrés Ana Pastor, que no va voler deixar temps a Pedro Sánchez per preparar la moció i el passat dilluns li va fixar la moció per al dijous de la mateixa setmana. Tot accelerat. Un recanvi de M.Rajoy que sembla més una fugida, sense temps de recollir les coses ni fer net dels discs durs. Ves a saber les coses que es trobaran encara…

La qüestió és saber si el nou clima podrà aguantar gaire temps amb un Albert Rivera embogit, un PP desconcertat i uns mitjans de comunicació afins a la dreta espanyola. L´oportunitat de crear un clima diferent en la política espanyola que serveixi per resoldre el cas català no s´hauria de menysprear i cal aprofitar-ho. Malgrat les paraules, bones i esperançadores (s´insinua que es repassaran els 46 punts que Puigdemont va reclamar) hi ha diverses remors de fons.

Anem per la primera. Un bloqueig per resoldre el tema català és el de l´elit madrilenya. Aquí sí que hem fet forat. Cal canviar milers de persones que estaven lligades a la direcció del govern del PP. Aquest recanvi permet aire nou, tot i que els lligams amb l´alt funcionariat continuaran igual i els lobbies continuaran fent la seva pressió, però Aznar i Florentino tindran menys ascendència, havent de passar per Felipe González i Rubalcaba. En els propers mesos hi ha l´oportunitat per fer veure a Madrid que hi ha una injustícia econòmica a Catalunya i pot ser que entenguin alguna cosa.

La segona va en direcció contrària: és el clientelisme d´Andalusia, Extremadura i Castella i Lleó. Disminuir el dèficit català passa per reduir les aportacions a les autonomies del sud. Si a Catalunya desapareixen 16.000 milions, a Andalusia n´hi apareixen 5.000, i això ho hem de saber. Que el PSOE governi a Madrid vol dir que no es tocarà aquest flux, car el clientelisme és un invent seu.

Per tant, una de calenta i una de freda, la qual cosa vol dir que en el temps que ve del nou govern a Madrid, coincidint amb el nou govern de Barcelona, no es resoldrà res, només es podran crear climes, relacions i estudis per a més endavant. La feina principal serà apaivagar els atacs rabiosos de la dreta i ultradreta.

Desfer la manera de fer del govern del PP de la «llei per sobre de tot», d´utilitzar el domini del dret i de la posició de jutges afins per tenir resultats judicials, és bàsic. Fins i tot la setmana passada es va endar­rerir la sentència del judici de la Gürtel per permetre l´aprovació dels pressupostos… i així tot. Si un jutge no anava bé es canviava o s´esperava el torn d´un altre, s´han infiltrat a l´Audiència i al Suprem jutges afins, en una operació que va començar Trillo quan era ministre de justícia. La mà de Soraya Sáenz de Santamaría, advocada de l´estat, dominant i controlant aquests ressorts, ha liquidat qualsevol possibilitat de fer política. Tot es resol als jutjats perquè és on hi ha el domini que surti el que es vol. Per tant, canviar aquest fil de la història no és poca cosa: per fi retorna el temps de dialogar i fer política. Li-qui-da-ció.

La qual cosa no vol dir que ens hem de mamar el dit. Sense fer pressió a Catalu­nya no es faran passos endavant. Alguna cosa hi ajudarà, com quan el tribunal alemany deixi anar Puigdemont: serà un moment d´impacte que caldrà aprofitar per fer pressió sobre el fiscal i el sistema judicial espanyol. Caldrà fer-los veure que tenen la imparcialitat podrida, afectats personalment pel procés. Caldrà també refer determinades lleis tombades pel TC que reconstruïen part de l´estat del benestar a Catalunya (pobresa energètica, desnonaments…) com a inici per recuperar l´entesa amb Madrid i tornar a parlar un llenguatge socialdemòcrata (o com se li vulgui dir ara). Construir habitatges de lloguer social podria ser la bandera del nou govern d´esquerra de Madrid. El Govern d´aquí també tindrà la difícil tasca de fer entendre que Catalunya vol exportar més, molt més, que això és el que realment millora l´economia d´Espanya. I per això cal enfrontar-se a les elèctriques i petroleres, a les constructores i als bancs, per deixar créixer el teixit de pimes que té el país.

No sé si la nova majoria al govern de Madrid tindrà tanta força. Pel que pugui ser, no liquidem la nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *