Transició amb gas renovable ?>

Transició amb gas renovable

La setmana passada vaig ser a Amsterdam, on participàvem en una fira internacional de productes de neteja. Durant els cinc dies que vaig passar-hi, vaig observar els milers de bicicletes que conformen el peculiar sistema de mobilitat d´aquesta ciutat. Amsterdam viu hiverns molt freds i amb una humitat que cala fins als ossos. Des del novembre fins a l´abril tenen temperatures mínimes per sota de 4 graus i màximes inferiors a 9 graus, amb una mitjana de 9 dies de pluja per mes. No és un país on plogui gaire, amb una mitjana anual de 770 litres/m2. Amb aquest clima fred, els ciutadans es mouen combinant la bicicleta amb el tramvia i el metro, passant aquests sovint per les mateixes vies. Els milers de bicicletes circulen per carrils bici a una velocitat sorprenentment alta (no passegen, es desplacen) i aparquen vora les estacions de metro o en els nombrosos aparcaments adients. L´aparcament és caòtic: sembla impossible que un usuari arribi a trobar la seva bicicleta. Ens van explicar que hi ha robatoris, però no és greu perquè pots comprar una bicicleta per 10 euros. Una altra cosa que sorprèn és que les motocicletes, amb estètica de vespa, també poden circular pel carril bici, però només les de matrícula blava perquè tenen limitada la cilindrada a 25 cc. Ni les bicicletes ni les vespes de 25 porten casc. Ni un!
El model d´Amsterdam és un model vàlid per a la mobilitat de la futura societat descarbonitzada i és un model que hauríem d´adaptar a Catalunya: una combinació de bicicleta elèctrica i tramvia o autobús elèctric. Cada vegada es veuen més bicicletes plegables en el trajecte d´AVE Girona-Barcelona, la qual cosa vol dir que els joves estan descobrint els avantatges d´aquest model.
La meva paraula preferida en l´àmbit de la transició energètica és «disrupció». La cito sovint perquè molta gent pensa que podrem canviar el nostre model energètic sencer per un altre de ben diferent sense haver de fer cap adaptació social. No canviarem tots els cotxes i camions per uns altres d´elèctrics. El que ens ve a sobre és molt complicat: una volatilitat de preus que obligarà a ser molt flexibles en l´ús de l´energia, i que ens farà assimilar que no podrà ser tot elèctric perquè no hi ha prou espai per fer-ho tot amb plaques fotovoltaiques o amb parcs eòlics. Primer cal disminuir el consum, després podrem generar el que ens faci falta amb tecnologia renovable. Però el cavall de batalla és com resoldre la sobregeneració elèctrica tant a l´estiu amb el sol com a l´hivern amb el vent. Cal trobar sistemes per emmagatzemar l´electricitat (més centrals de bombeig i bateries), cal desenvolupar usos alternatius i flexibles a la indústria (caldera de vapor elèctrica i resistències en substitució de gas) i cal desenvolupar la generació d´hidrogen en els moments de sobreproducció renovable.
Una de les idees més brillants que està començant a fer camí és la transformació del sistema gasístic per injectar-hi gas renovable. Els francesos estimen que a l´any 2050 utilitzaran el 100% del gas que consumeixen ara en forma renovable. Torna a ser una disrupció en el món de l´energia. Sabem produir biogàs en el tractament de purins, de fangs de les depuradores, de residus d´escorxadors i de residus sòlids urbans, mitjançant tractaments anaeròbics, una fermentació en absència d´oxigen. El gas obtingut és un gas heterogeni, amb un contingut de metà (CH4) entre 60 i 80%, amb molt diòxid de carboni (CO2) entre un 30 i un 40%, amb hidrogen (H2) entre un 5 i un 10% i amb altres components com l´àcid sulfhídric (H2S) altament corrosiu. El poder calorífic d´aquest gas és de mitjana de 5.500 kcal/m3, gairebé la meitat del gas natural comercial, per la qual cosa li cal un tractament important per a ser injectat a la xarxa de gas convencional. A banda de filtrar-lo de sulfhídric i de CO2, cal additivar-lo amb hidrogen provinent de la seva generació en períodes de sobreproducció elèctrica per corregir la seva capacitat calorífica.
Per això és important el projecte de gas renovable, perquè permet produir un gas provinent de residus i de la piròlisi de biomassa, i corregir-lo amb hidrogen procedent de l´excedent d´electricitat d´un sistema elèctric renovable. Mata dos ocells d´un mateix tret i evita haver de construir infraestructures elèctriques impossibles per resoldre la transició energètica només amb electricitat. Avui el 60% de l´energia primària que consumim és en forma de gas i petroli, pretendre que tot això es faci amb electricitat és una quimera. En canvi mantenir el gas com a font energètica a la indústria i pensar en el transport amb gas és una solució raonable, a la que només ens falta resoldre la tecnologia per filtrar, separar i additivar el gas. A Catalunya hi ha una comunitat RIS3CAT per al desenvolupament d´aquesta tecnologia amb un projecte dit CO2SIN format pel consorci amb IREC, Gas Natural, CETAGUA, AMES, FAE, UPC i LABAQUA, finançat per un programa FEDER de Catalunya 2014-2020. Donada de la importància del tema pel nostre futur faríem bé que altres centres d´investigació del país es dediquin a resoldre parts de la tecnologia que necessitarem per completar el camí. Catalunya té l´oportunitat de liderar la part més important de la transició energètica, la d´integrar els excedents elèctrics renovables. No hauríem de perdre aquest tren.

One thought on “Transició amb gas renovable

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *