Catalunya-Espanya: Moments històrics diferents ?>

Catalunya-Espanya: Moments històrics diferents

El 1907 van preguntar a un pagès rus com havia canviat la seva visió de l´estat arran d´una massacre d´una protesta pacífica dos anys abans. El pagès va dir: «Cinc anys enrere crèiem en el tsar i en la por. Ara ja no creiem en res, i només ens queda la por». Deu anys més tard el tsar també havia desaparegut.
La història mostra que cada època i civilització té les idees que necessita per resoldre la complexitat en la qual es va trobant. Així, abans que es descobrís l´agricultura i la ramaderia, des de 14.000 anys abans de Crist fins 10.000 aC, l´home primitiu era caçador i recol·lector, i formava part d´una tribu petita nòmada. Aquell home no tenia pertinences que no fossin les que duia a sobre, tenia accés a una quantitat d´energia extremadament petita, unes 2.000 kcal/dia.home (calcula l´arqueòleg Ian Morris), suficient per viure però que assolia amb certa facilitat. Aquesta societat nòmada era tremendament igualitària i solidària, i evitava que les decisions les prengués una persona.
A partir de la societat de l´agricultura i la ramaderia les coses van canviar car amb el sedentarisme va aparèixer la propietat i l´augment en les necessitats energètiques, pujant des de les 5.000 kcal/d.h. cap el 10.000 AC a les 8.000 kcal/d.h. cap el 7.000 AC. En el 4.000 AC els animals ja estiraven l´arada i ja regaven els camps amb canals, necessitant 10.000 kcal/d.h. Els romans cap el 400 AC ja consumien 30.000 kcal/d.h, constituint el zenit de l´economia agrària, no essent superada fins l´arribada de la revolució industrial. L´organització per a aquestes noves societats va consistir a delegar les decisions, i la violència per executar-les, a una elit governant. «Els senyors i els prínceps han d´ordenar-nos als pagesos què hem de fer, car tenen temps per decidir el que és millor per a l´estat, i el nostre paper és obeir i treballar amb diligència i lleialtat», va dir un pagès suís al seu príncep el 1765. La idea fou que la naturalesa i els Déus requerien que uns manessin i que altres obeïssin, i mentre tots complissin amb la seva funció tot sortiria bé en el millor dels mons possibles. Un document així del 2360 AC es va trobar a Irak. En el període 500 AC van sorgir una varietat enorme de noves preguntes sobre la condició humana i va néixer el confucianisme i el taoisme a la Xina, el budisme i el jainisme a l´Índia, el zoroastrisme a Iran, el judaisme a Israel i els filòsofs a Grècia, essent tots uns moviments radicals i contraculturals, aviat integrats pels mateixos sistemes jeràrquics. L´organització agrària va ser eficient en capturar l´energia necessària, però alhora va provocar una desigualtat política i econòmica molt important. Va ser l´única manera que va trobar la humanitat de possibilitar capturar recursos més enllà de les 10.000 kcal/d.h. Es van modificar els valors, adaptant-los a les noves necessitats i, per fer possible passar de 10.000 a 30.000 kcal/d.h, es va haver ­d´acceptar la desigualtat econòmica i política.
Si un home caçador-recol·lector tenia una renda de 307 euros anuals (a moneda actual), l´home de l´economia agrària la tenia entre 420 i 615 euros. Aquest nivell va ser superat per la revolució industrial, cosa que va permetre que la mediana d´avui al món sigui de 2.500 euros, desplaçant-se ràpidament cap a 5.000 euros. Els guanys en productivitat de la industrialització van possibilitar un augment del poder de compra dels individus pel fet que la tecnologia va permetre creuar la barrera dels 30.000 kcal/d.h. i arribar als nivells de 60.000-230.000 kcal/d.h. d´avui. La revolució industrial va crear una enorme classe mitjana amb suficient poder adquisitiu. La nova economia industrial va canviar les històriques rutes comercials del Mediterrani per la dels grans oceans Atlàntic i Pacífic i va haver de canviar l´organització jeràrquica, que baixava de Déu cap a un emperador o a un rei, per una altra basada en la democràcia, descansant en la creença que les jerarquies polítiques rígides i piramidals són nocives. El polític britànic William Beveridge va dir que el món havia de convertir-se en lliure, tan humanament com sigui possible, alliberant els cinc grans mals: necessitat, malaltia, ignorància, escassetat i peresa. El món occidental ha entrat en una era «postheroica» en la qual els ciutadans ja no consideren que hi hagi cap objectiu nacional prou important com perquè es justifiquin baixes (infligides o rebudes), havent una aversió completa a la violència i a la mort.

En l´actualitat assistim a una revolució digital que acosta la informació de forma instantània a tothom i possibilita opinar també de forma urgent. El món esdevé canviant a gran velocitat, alterant la democràcia, impulsant-la, exigint major transparència i participació en la presa de decisions. No està clar que la societat que en surti sigui més igualitària mentre eradiqui els cinc mals de Beveridge, però segur que es transforma en una societat menys jeràrquica, en absència de violència (ni delegada, ni individual), en definitiva, en una societat amb menys pes de l´elit dominant i més igualitària políticament.
Aquest és el conflicte que apareix a Europa i que es visualitza clarament en l´enfrontament entre Catalunya i Espanya. Espanya té un fort ancoratge en l´organització piramidal agrària (por cojones) mentre que Catalunya vol una organització en xarxa, transparent i en absència de violència. És qüestió de temps que Europa ho entengui: no es pot anar en contra dels moments que marca la història. Encara hi ha el tsar a Madrid, però fins quan?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *