Renda útil a catalunya ?>

Renda útil a catalunya

La discussió sobre Tabàrnia i el seu complement Gilerda m´han portat a estudiar estadísticament les diferències comarcals. A la metròpoli de Barcelona es diu que les comarques són un món rural, carlí, que viu de les subvencions agràries. A tots els que pensen així els convido a venir a visitar la Garrotxa i mostrar-los la modernitat de les nostres pimes, l´equilibri entre el món rural, l´industrial i el turisme, la convergència d´objectius socials i de territori. Per analitzar-ho, he construït tres mapes de comarques, un amb l´atur enregistrat, un altre amb el pes de les pimes sobre tots els llocs de treball i un altre sobre la renda útil.
El mapa de l´atur mostra que hi ha clarament dues catalunyes, una al nord, a Girona, i a l´oest, de la Ribera d´Ebre fins la Vall d´Aran i fins la Cerdanya. La resta, la Catalunya central, Tarragona i Barcelona, tenen l´atur més alt, a excepció de Barcelona capital. Podríem dir que l´atur té una correlació acceptable amb el sobiranisme i definiria prou bé el que és Tabàrnia i Gilerda.
El segon mapa és el de les pimes. He classificat les comarques segons si tenen nivells de pimes inferiors o superiors al 80% de la seva ocupació. Les comarques amb menys pimes són les costaneres: des del Maresme fins al Tarragonès, més un eix vertical des del Ripollès fins el Vallès occidental i un segon eix vertical que va de la Segarra fins al Tarragonès. Les comarques de Girona tenen un pes de pimes del 84 al 94% (a excepció del Gironès), i les comarques de Lleida tenen un pes de pimes terriblement alt, de prop del 100%. Les Terres de l´Ebre també tenen una participació de pimes elevada, entre el 82% i el 100%.
El tercer mapa és el de la renda útil. Defineixo la renda útil una renda que surt de restar a la mitjana de la renda declarada a hisenda el valor d´un habitatge calculat. Aquest habitatge ideal té 100 m2, un preu mig de superfície construïda de la comarca i un finançament al 4% durant 20 anys. La quota d´aquest finançament és la que dedueixo de la renda, per la qual cosa el valormapa_comarques_renda-i-atur que resulta és el que és útil per consumir. Hi ha comarques on aquest valor és negatiu a causa de l´elevat preu de la superfície construïda, principalment el Barcelonès, la Cerdanya i la Vall d´Aran. En aquestes comarques no es poden tenir pisos amb superfícies de 100 m2. Totes les comarques costaneres surten perjudicades a causa de l´especulació del terreny, a excepció del Tarragonès i del Baix Camp, clarament industrials. La comarca amb millor renda útil és el Pla de l´Estany, seguit de Ribera d´Ebre, l´Anoia, Moianès, Bages, Baix Camp, Garrotxa, Segarra i Segrià. Aquestes en teoria són les comarques on els que hi viuen són més rics. Si ara mirem quines d´aquestes comarques són les que tenen menys atur, trobarem que les més interessants per anar a viure són el Gironès, el Pla de l´Estany, la Garrotxa, el Ripollès, la Segarra, l´Alt Urgell, Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l´Urgell i el Priorat.

Això demostra que definir la riquesa d´un territori per renda per càpita no identifica necessàriament qui és més ric. Si tota la renda la dilapidem en la compra o lloguer de l´habitatge, serà molt difícil sobreviure. Destinar a l´habitatge valors de més del 30% del salari porta a malviure i, sovint, a fer difícil sobreviure. Per això és tan important reduir l´atur com el cost de l´habitatge, missió impossible si els ajuntaments no tenen una política agressiva en el control de preus del sòl. L´exemple més notori és el de Barcelona, on els preus dels pisos s´han enfilat pels núvols. Si l´Ajuntament no permet edificar hotels ni pisos turístics en certs llocs, el resultat serà una caiguda de preus del sòl per habitatge. Si l´ajuntament construeix habitatges socials o fa cessió de sòl per 50 o 90 anys per construir-hi habitatge social, serà possible tenir lloguers d´habitatges entre 300 i 400 €/mes.
Avui per avui per modernitzar una economia no n´hi ha prou de potenciar l´arribada d´empreses modernes i tecnològicament punteres, també cal resoldre amb la mateixa intensitat el lloguer social. L´habitatge no ha de ser igual per a totes les edats, ha de ser petit per als joves i per als avis i més espaiós per a les famílies. No ha de ser per a tota la vida, permetent la mobilitat laboral, i ha de tenir un cost raonable per a cada nivell social.
L´economia dels segles passats s´havia acostumat a créixer indefinidament de forma que tot ho resolia creixent, tirant pilotes endavant. Passava amb els salaris, on s´apujaven alhora que es feia apujar la inflació i s´havia d´acabar devaluant tot el que s´havia apujat. Passava amb les pensions, basades en el que pagarien les generacions futures. I passava amb tota l´economia, on els preus i el poder adquisitiu es basaven en més producció i consum. Però aquest cicle s´acaba i ja no es podran resoldre els problemes mitjançant creixement. Ni els salaris podran créixer massa (per competència global i tecnològica), ni l´economia aguantarà massa temps l´ús d´energies fòssils, ni els llocs de treball podran satisfer a tothom en un temps relativament llarg. Per tant, una política econòmica moderna ha de resoldre l´habitatge de forma que permeti la solució a cada nivell d´edat i social. Ho pot fer en forma de compra, de lloguer, de cooperativa o de residència, però s´ha de resoldre. I el millor territori on això es pot fer és a les comarques de Girona i a les de Ponent des del Pallars fins al Priorat i Terra alta.

One thought on “Renda útil a catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *