Tabàrnia i la república ?>

Tabàrnia i la república

REnda+atur-vs-sobiranisme2La darrera setmana ens hem despertat amb el debat d´una potencial nova regió al voltant de l´àrea metropolitana: Tabàrnia. Aquest concepte, inventat a Forocoches, és un intent de frenar l´independentisme capgirant-ne els arguments: Si Catalunya es pot separar d´Espanya perquè té més vots independentistes, Tabàrnia també ho pot fer de Catalunya.

Les comarques que van tenir menys vot independentista van ser, per ordre de menys a més independentista, Baix Llobregat, Tarragonès, Baix Penedès, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Camp, Alt Penedès, Garraf i Vallès Oriental. És a dir, les comarques costeres des de Badalona fins Baix Camp, i a l´interior des de Vallès Oriental fins l´Alt Penedès. És un espai on hi ha les grans empreses i també la major concentració d´immigració. Mirant de trobar una correlació entre el vot sobiranista i dades estadístiques que puguin identificar la tipologia del votant, he trobat una connexió entre comarques amb renda i atur elevat amb el sobiranisme. Cadascuna per separat dona una relació feble, mentre que la suma de renda i atur dóna una bona correlació. Aquest índex és fictici i podria significar que una comarca amb renda elevada i alt atur és un indret amb molta desigualtat i poca cohesió. Doncs això és el que mostra que hi ha en les comarques de Tabàrnia: les rendes més altes de Catalunya i l´atur més resistent a baixar. Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf i Vallès Occidental tenen rendes superiors a 23.000 euros, mentre que Terra Alta, Priorat, Montsià, Les Garrigues, Solsonès, Priorat, Pallars Sobirà, La Noguera, Baix Ebre i l´Alt Urgell tenen rendes inferiors a 17.000 euros, menys d´un 26% de renda mitja. Però, quan mirem els índex d´atur, els valors són inversos: on hi ha més renda hi ha més atur. La Terra Alta, amb una renda mitja de 12.828 euros, el juny 2017 va tenir un atur de 7,7%, mentre que el Vallès Occidental, amb una renda mitjana de 23.304 euros ha tingut un atur de 12,6%.

L´explicació del vot no sobiranista pot ser que les rendes altes tenen por de perdre el seu patrimoni en un procés independentista, mentre que les persones a l´atur podria ser que no veiéssin cap avantatge per a la seva situació, no entenent les raons del català emprenyat que paga impostos i no rep a canvi els serveis proporcionals. Una altra explicació seria que a les comarques de Tabàrnia les empreses són grans, mentre que a la resta són pimes. En les properes setmanes intentaré desenvolupar aquesta qüestió.

L´interès del debat de Tabàrnia rau en conèixer les raons d´un espai i l´altre. És un debat pertinent. Sovint es diu que la Catalu­nya interior és rural, subsidiada, no moderna, carlina (des del punt de vista romàntic). I en canvi s´atorguen a l´àrea metropolitana la modernitat i el cosmopolitisme. A tots els que pensen així els dic que pugin a la Garrotxa, al Pla de l´Estany, a Osona o al Gironès i descobriran una Catalunya de pimes exportadores i innovadores equilibrada amb turisme de natura i amb pagesos que han evolucionat cap a la venda directa o cap a la industrialització dels seus productes. En totes aquestes comarques l´estrella és la indústria agroalimentària, el sector de l´economia que té el factor multiplicador més alt.

Seria bo poder tenir els valors d´exportació de cada comarca i poder fer la comparació per càpita, informació que em sembla que serà difícil d´obtenir, però el repartiment de la grandària de les empreses entre pimes i grans corporacions sí que em sembla oportú i, a partir d´aquí, podrem veure com han sortit de la crisi cadascuna d´elles. La meva opinió, només amb el nas, és que les pimes de l´interior han sortit de la crisi primer i molt millor que les grans empreses, reinventant-se i exportant, per esdevenir més fortes que abans. També hi ha el factor immobiliari en el que han sucumbit alguna comarca, com el Baix Penedès, que no s´ha aixecat de la davallada de la construcció.
El debat de Tabàrnia és oportú perquè obliga a investigar les eficiències i ineficiències de cada una de les dues catalu­nyes i a trencar tòpics. Podria ser útil per equilibrar el territori, per exemple per intentat desplaçar gent del Tarragonès, Baix Llobregat o Baix Penedès cap a l´Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, la Gar­rotxa o les Garrigues, comarques on hi manca mà d´obra.

En un debat a les xarxes socials, parlant del conflicte entre les dues catalu­nyes, un no independentista em va dir: seria millor que les comarques de Lleida, Catalunya central i de Girona tiressiu pel dret amb la independència. A bodes em convides, li vaig dir. És just el que volia fer Macià amb l´intent frustrat d´invasió des de Prats de Molló: capturar Olot i, a partir d´aquí, amb taca d´oli, anar agafant més territori. La Catalunya meitat nord ha votat, de mitjana, a favor de la independència a raó del 69,8%. Equilibrant Catalu­nya, eradicant l´atur, millorant la riquesa, és on hi pot haver l´augment sobiranista, cosa que passa per la mobilitat, l´exportació i el turisme internacional.

El debat territorial és un debat que cal fer per resoldre Catalunya. S´ha captat l´aigua i l´energia de les comarques a preus ridículs i s´ha potenciat el teixit urbà sense la contraprestació oportuna als territoris d´on es prenen aquests vectors bàsics.

Per tant, benvinguda Tabàrnia, encara que només serveixi com a excusa per fer el debat territorial que teníem pendent.

One thought on “Tabàrnia i la república

  1. Muchas de las cosas que ocurren en Catalunya, ya las sufrimos en Euskal Herría hace tiempo.
    Cierre de medios de comunicación, inhabilitación de políticos ilegalización de partidos….
    Tabarnia es una copia de Unidad Alavesa, “partido” que proponía la desanexion de Araba de Euskadi y liderado por un médico gallego ultraderechista.
    El partido desapareció y el medición se largó a su galicia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *