Ahir vam aclarir moltes qüestions que estaven en dubte durant els últims anys. Una és si Catalunya és subjecte polític o no. Queda clar arreu del món que Catalunya és una nació per la llengua, la cultura, l´economia i perquè la seva societat ho sent així. Una altra és el dèficit fiscal, que Madrid confirma que és de 16.000 milions; havia estat titllat de mentida per Borrell i pel ministeri. Els darrers dies, diverses comunitats autònomes han anat fent números del que perdran amb la sortida d´Espanya i ahir el diari Expansión xifrava en 16.000 milions el que costaria una quotacom la basca per a Catalu­nya. Una darrera qüestió que ha quedat clara és l´estatus de submissió que té Catalunya envers Espanya. Ahir vam poder comprovar que la Guàrdia Civil i la Policia han envaït Catalunya, fent ús de la força de forma indiscriminada, atemptant contra la dignitat de milions de catalans.

Aquest fet mostra al món que Espanya tracta Catalunya com una colònia, justificant un referèndum d´autodeterminació. Finalment hi ha el referèndum: no només s´ha fet, sinó que s´ha fet amb urnes, paperetes i cens digital (per més que Rajoy negui la realitat).

Però el que és més important és el resultat del dia d´ahir, tant pel nombre de ferits i la imatge que ha deixat l´actuació del govern de Madrid, com pel nombre de votants amb una participació possible del 55% del cens. Si el Sí obtingués el 90%, el resultat implicaria que el 50% del cens hauria optat per sortir d´Espanya. No queda cap dubte del que cal fer en els dies que venen: amb aquesta Espanya no hi podem continuar lligats perquè destil·la odi, maltractament i espoli.

L´esforç d´ahir de milions de persones als col·legis electorals presents durant 15 hores i aguantant els intents d´assalt de la policia a les urnes justifiquen un resultat com el que hem obtingut: marxem.