Democràcia tardofranquista ?>

Democràcia tardofranquista

El conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat fins aquí perquè en el fons és un conflicte d´interessos, entre models de vida i de pensament, entre societat i elits extractives. La constitució del 78 va posar Espanya en una via d´aprenentatge democràtic, traient-la de la negror de la dictadura, del poder concentrat en poques mans, d´una direcció del país que feia les coses perquè sí, trepitjant a tort i a dret, atemorint la població permanentment. L´historiador Jordi Nadal un dia ens va explicar que a Espanya es consumia menys paper perquè, a partir de la Inquisició, la gent tenia por a expressar les seves idees. Doncs bé, des d´aquest punt de vista podríem dir que la Inquisició va acabar el 77.

L´aprenentatge democràtic es va veure truncat immediatament pel cop d´estat del 81. Allà hi va haver la primera marxa enrere en el pacte constitucional. El poder històric de la dreta va quedar relegat amb l´arribada del PSOE el 82 i va tornar el 96 amb l´arribada del PP. Però no va ser fins a l´any 2000, amb la majoria absoluta del govern Aznar, quan va començar la recuperació del poder franquista. L´Antoni Puigverd diu que Aznar va fer la síntesi entre Azaña i José Antonio. El cas és que va començar una operació per desmuntar l´estat de les autonomies tornant a recuperar competències cap a l´estat i, sobretot, va començar una operació de control del poder judicial de llarg abast, operació encomanada al ministre Trillo. A poc a poc aquest camí va anar fent forat, primer en el segon mandat d´Aznar després continuat pel govern Rajoy. L´estat va transformar la democràcia en un conjunt de regles que calia complir, regles dictades pel PP i vigilades per un poder judicial afí a les idees del govern: van construir una Reglocràcia fent un cop d´estat legal. La política va oblidar el consens, es va normalitzar el trepitjar l´oposició pel fet que es té la majoria absoluta, les minories van passar a ser simples súbdits amb el deure de complir el que dicta la direcció… tot plegat perquè el model buscava extreure la riquesa dels súbdits per alimentar una elit privilegiada, l´elit extractiva, composada per unes empreses en règim d´oligopoli i per un nucli político-financer-funcionarial-mediàtic. Vegeu com el PP ha ocupat tots els ressorts de la màquina de l´estat: el 10% de la plantilla del tribunal de comptes està formada per familiars i antics dirigents del PP. I així tota l´administració central.

I ara el model. Per culpa d´aquest model extractiu Espanya necessita ser radial en el sentit que totes les riqueses facin via cap a Madrid quan el món s´ha globalitzat i s´ha organitzat en xarxa. Una Catalunya oberta al món, exportant més del 36% de la seva economia i amb una obertura (import+export) del 78%, se sent frenada per un model centrípet que ho xucla tot. La sensació de robatori és certa, encara que es faci amb tota la legalitat que donen les regles que s´han donat.

El dilema avui és si seguirem ancorats en les regles que ens xuclen la medul·la o acabarem escapant de la força centrípeta generant una intensa força centrífuga. Ningú ho sap. La teranyina de regles imposades per l´estat tardofranquista és potent, ha estat dissenyada des de fa temps i està ben nuada, tot per alimentar l´aranya central centrípeta. La força centrífuga només s´aconseguirà posant molta il·lusió al carrer, fent que ens creiem que és possible, alimentada com qualsevol huracà per la humitat i la temperatura del carrer.

L´avantatge del moviment català és que aquí hi ha model econòmico-social i un objectiu a assolir, mentre que allà estan a la defensiva i la seva moral no és pas que diem massa elevada, per la qual cosa el que cal és insistir a augmentar la il·lusió d´anar a votar i tenir tants plans com facin falta per si es prohibeix la votació. En qualsevol cas hem d´arribar a l´1 d´octubre amb totes les possibilitats obertes.

Després de tot l´exposat és clar que a Espanya hi ha hagut un cop d´estat per part del PP, trencant la independència judicial, dominant ideològicament tots els ressorts de l´administració, fent marxa enrere en les regles democràtiques establides el 78 i tornant a governar per decret: el 34% de les iniciatives del govern de Rajoy han estat decrets llei contra el 14% del segon govern de González. Només una mostra del que passa a justícia és presenciar que és l´única parcel·la a Catalunya on el català no avança i en tot cas retrocedeix. És una mostra de la involució que pateix Espanya.

No sabem com acabarà el pols d´ara, però si els espanyols tinguessin una mirada més àmplia veurien que l´envit català és alhora un envit espanyol, car les mateixes coses es poden dir en altres racons d´Espanya, sigui València, Balears o Galícia. Fins i tot les regions més afavorides pel mal sistema de finançament haurien de desitjar acabar amb el model radial extractiu: és molt més el que s´emporta l´extracció que el que arriba en forma d´inversions o de subsidis. Això és difícil d´apreciar i difícilment un país format a la pantalla de Tele 5 pot tenir l´altura de mira suficient per fer aquesta anàlisi. És el seu problema. Nosaltres a la nostra, posant calor i humitat a l´espiral centrífuga que ens ha de fer sortir de la teranyina. Només passeu revista a alguns personatges, com el portaveu del PP al parlament Alejandro Fernández, o el fiscal general, José Manuel Maza. Les seves imatges no us transporten als negres anys 70-76? Canviem i enfoquem la modernitat de la globalització?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *