Pimes pro-referèndum ?>

Pimes pro-referèndum

Aquesta setmana ha estat força clarificadora pel que fa al posicionament de molta gent sobre el procés. Si la setmana anterior va quedar clar que els partits que sostenen el govern a Catalunya volen fer el referèndum, també hi va quedar que el govern de Madrid seguiria fent el que sempre ha fet: res més que dir que no, que és il·legal. Però el cap de setmana va servir per clarificar com es posiciona un lobby de Catalunya, dit empresarial, el Cercle d´Economia. En la jornada d´enguany a Sitges va deixar clar que sostenia la tesi de Mariano Rajoy que el referèndum era il·legal i que s´havia d´aturar. Ni tan sols aquesta vegada van fer com en les anteriors edicions on havien demanat al govern de Madrid un gest d´aproximació. Alea iacta est, els daus estan llançats i Déu dirà el que serà, havien decidit els de Cercle d´Economia. Tant el periodista Ramon Aymerich com Francesc Marc Àlvaro van advertir del posicionament clar i net del Cercle a favor del govern de Madrid. En Marc Àlvaro diu: «El que crida més l´atenció és la desconnexió entre les elits i amplis sectors de les classes mitjanes (dintre les quals també hi ha empresaris), un símptoma semblant al que passa en altres països».

Cada vegada es veu més clar que els interessos de la gran patronal són molt diferents dels de les pimes, tant si és perquè exerceixen un paper xuclador de pimes, com si és perquè els grans viuen del que diu el BOE i del mercat espanyol. Un amic em va dir que la reunió del Cercle d´Economia era de funcionaris del BOE.

Aquesta setmana he tingut l´oportunitat de veure un estudi sobre l´evolució dels balanços de les pimes catalanes i us he de dir que és espectacular la forma com s´han recuperat de la crisi. És clar que moltes van morir però les que han sobreviscut han fet un salt enorme en solidesa financera. I això s´ha basat en un guany impressionant de competitivitat fruit de la moderació salarial, de la inversió i de l´exportació. L´esforç que ha fet la pime ha estat enorme, millorant la qualitat i obrint nous mercats internacionals perquè l´espanyol havia deixat de consumir. El resultat és que les vendes fora d´Espanya són del 63% i a Espanya del 37%, quan a l´any 2009 eren just a l´inrevés.

Veieu la gràcia que fa a les pimes constatar que tenen els preus energètics més alts d´Europa, que les hi impedeixen produir la pròpia electricitat fotovoltaica, que tenen les carreteres amb més peatges, que es posa llast al desenvolupament a l´aeroport de Barcelona, que es deixa rodalies sense inversió, que es desvien fons pel corredor Mediterrani per posar-lo al central… creieu que les pimes que lluiten per sobreviure en el mercat global poden acceptar aquesta situació? Es veu que el Cercle d´Economia sí, per això fa temps que han deixat de representar a les pimes.

El mateix dilluns l´amic Antoni Puigverd feia la següent reflexió: «Des dels mitjans de Madrid, més d´un articulista interpel·la: per què no es revolten els catalans que no són partidaris de la independència? Resposta: deixant de banda que hi ha molts catalans que voten Ciutadans i que, per tant, s´oposen tranquil·lament al procés, hi ha una ampla franja del mig que, tot i desconfiar de l´independentisme, tot i no compartir la ruptura de la legalitat, tot i observar amb una barreja de cautela i inquietud el que està passant, no tenen on agafar-se. Eren aquests catalans del mig (i no els independentistes) els que esperaven que el govern espanyol entomaria políticament el plet que la sentència del TC va inaugurar. Però Rajoy els ha menystingut una i mil vegades… els catalans moderats no accepten el dilema de submissió o ruptura. Tanta por els fa la ruptura com la submissió».

Per acabar-ho d´arrodonir, dimarts les regions de la Llombardia i el Vèneto, a Itàlia, van anunciar que faran un referèndum el 22 d´octubre per decidir si demanen més autonomia. És a dir, allà sí poden fer referèndums, i ja comencen a veure que la seva contribució als pressupostos d´Itàlia no els deixa créixer en un mercat global on la supervivència és difícil.

L´error d´anàlisi de la classe política de Madrid ha estat de pensar que això era un suflé, un capritx de quatre polítics. La ceguesa encara els dura: estan convençuts que és un moviment que morirà esclafat. No veuen que és la rebel·lió de les pimes que lluiten per mantenir-se en un món complicat, que necessiten els seus recursos per fer futur i que no suporten ni la corrupció, ni que es malgasti sense raó ni eficiència, ni que s´inverteixi arbitràriament en llocs on no hi ha cap justificació.

Aquesta és la raó per la qual molts empresaris de pimes, com jo mateix, fa anys que hem vist que el trencament amb Espanya és l´única possibilitat de refer acords raonables. Sabem que, encara que s´esclafi el procés, tindrà continuïtat, perquè les raons de fons persistiran, tot i que hi hagi elits que no vulguin o no puguin entendre que el món de la producció no té res a veure amb el de l´especulació, i on els èxits es guanyen per meritocràcia.

La rebel·lió de la classe mitjana també és la de les pimes que, quan han entès que el seu esforç no és correspost amb justícia per l’administració, fent perillar el seu futur i el dels seus fills, no suporten continuar amb aquesta situació, encara que això comporti haver d´aguantar moment difícils d´enfrontament amb l´administració espanyola.

One thought on “Pimes pro-referèndum

  1. Aquests senyors de les patronals, no els fa vergonya esbombar que pensen diferent dels empresaris petits que els paguen la cuota, com tampoc repartir-se subvencions per el sector, repartirse els millors estudians, gastarse les cuotes en xefles, etc.
    Una gestoria competent supleix perfectament els hipotètics serveis que podrien donar aquests lobbyes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *