Catalunya, regió elèctrica ?>

Catalunya, regió elèctrica

Fa un parell de setmanes que el govern del PP a Madrid va pactar els pressupostos amb el PNB a canvi de més diners per a la hisenda foral i de certes inversions en infraestructures. Però també va pactar una tarifa elèctrica millor per a les indústries del País Basc, només per a elles. El canvi s’ha materialitzat en una modificació dels trams de les tarifes industrials de mitjana tensió.

Fins ara hi havia tres tarifes industrials de mitjana tensió: la 6.1A, que va des d’una tensió d’1 kV fins a 30 kV; la tarifa 6.1B, que va de 30 kV a 36 kV, i la tarifa 6.2 que va de 36 kV a 72,5 kV. Cada tarifa és diferent perquè les pèrdues de tensió són menors com més alta és la tensió i perquè se suposa que la seva utilització anual és més elevada. Això afecta sobretot els conceptes regulats de la factura, com els peatges que paguen la distribució.

El pacte del PP amb el PNB preveu eliminar la tarifa 6.1B, de manera que els clients entre 30 kV i 36 kV quedarien en la tarifa 6.2, amb preus molt inferiors. Per veure-ho, cal saber que el cost per a la tarifa 6.1A ha estat de 32,3 euros per MWh, la 6.1B de 26,42 ?/MWh i la 6.2 de 14,97 ?/MWh. Per tant, la millora en el peatge per aquest canvi al País Basc és del 43%. El problema d’aquesta mesura és que només afecta al País Basc, perquè a Catalunya la tensió és de 25 kV i a la resta d’Espanya de 20 kV. En total les empreses que no es veuran afectades per la mesura basca són 5.800 empreses, de les quals el 56% (3.277) són catalanes.

El greuge és doble. Per una part, en aquella matriu que hem explicat alguna vegada aquí, on hi ha per un costat ingressos i per un altre despeses que han de quadrar, essent sempre l’argument per no tocar res, implica que, si els ingressos baixen pel pacte PNB-PP, han de pujar per a la resta per no caure en un dèficit, uns 200 milions estimats per a Catalunya. El segon greuge és que un territori tindrà millor tarifa que un altre perquè així ho han decidit uns polítics.

Per què sempre es poden fer excepcions al País Basc i no a Catalunya? Per què el País Basc només pesa el 6% del PIB espanyol en economia, mentre que Catalunya pesa el 20%. Per això el País Basc no significa cap perill per a la supervivència d’Espanya; si marxa, Espanya continua igual. La situació no és la mateixa amb Catalunya, constituint el pilar bàsic de la matriu de tot el sistema econòmic, sigui pressupost de l’estat, sigui seguretat social, tarifa elèctrica, tarifa de gas, carreteres, ports, aeroports… el tub principal dels ingressos de tota l’economia passa per Catalunya, fet que coneixen les elits de Madrid des de l’any 1714. Qualsevol altre regió pot deixar de pagar i no passa res, Catalunya no ho pot fer.

Tant si esdevenim independents com si no, caldrà trobar una solució al problema elèctric. Serà difícil marxar del mercat elèctric ibèric que negocia els preus de generació, sobretot perquè anem a un mercat elèctric més global, europeu. Però el que no s’aguanta és haver de suportar més de la meitat de la factura amb conceptes que no corresponen al funcionament de Catalunya, com la insularitat, la morositat nuclear (ja acabada), la distribució, les primes a les renovables, el bo social… conceptes que són de distribució de riquesa i que corresponen al pressupost de l’estat. Tenim un dèficit fiscal del 16% del PIB i encara hem d’arrossegar més conceptes de distribució en les tarifes elèctriques.

Catalunya té el cost més baix de generació elèctrica d’Espanya (1.000 milions) i ha de carregar amb les primes que s’emporten altres comunitats o amb la moratòria nuclear per les centrals nuclears de Lemoniz que es van tancar al País Basc. Cornut i pagar el beure. No només al País Basc no tenen generació sinó que es beneficien de tarifes més barates. Tanta arbitrarietat no s’aguanta.

A Europa hi ha països on s’han establert diverses regions elèctriques. En concret a Bèlgica hi ha les regions elèctriques de Flandes, Valonia i Brussel·les. A Alemanya hi ha la regió de l’Oest, la del Sud-oest, la central i la de l’Est. Per a cada zona el preu de generació és el mateix, però els altres costos, distribució i taxes diverses, són diferents.

A Europa els nivells elèctrics es defineixen en 4 escalons depenent del consum anual: l’escaló E1, té un consum anual inferior a 10 GWh,l’E2 de 25 GWh, l’E3 de 100 GWh, i l’E4 de 500 GWh. Per a cada escaló i per a cada regió elèctrica, a Alemanya el preus de la distribució és variable, en funció de les línees que tenen i de l’ús que en fan anualment. Així, per l’escaló E1 el cost de la distribució va des de 22,6 a 29,1 ?/MWh. Per a l’escaló E2 els costos varien de 14,5 a 20,9 ?/MWh. Per a l’escaló E3 els costos de distribució varien des de 1,1 a 1,8 ?/MWh. Finalment per a l’escaló E4 els costos van des de 0,6 a 1 MWh.

És evident que una xarxa industrial que té molta utilització té una millor amortització i menor cost de manteniment per energia consumida que no pas una xarxa llarga amb poc consum com la rural. Catalunya té un pes industrial del 22,3% del total espanyol. Per tant, el cost de distribució ha de ser equivalent al pes industrial, fet que demana que sigui regió elèctrica separada de la resta del sistema espanyol. Si marxem en farem més via.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *