Ciutats sense comerç ?>

Ciutats sense comerç

La digitalització de l´economia està transformant els nostres costums a gran velocitat i no ens n´adonem fins que això toca alguna cosa important. En els darrers quinze anys hem assistit als productes fabricats a la Xina, fet que ha suposat una baixada dràstica en els preus de molts béns, però també la pèrdua de molts llocs de treball. No vam veure la gravetat d´aquesta pèrdua fins que ja no quedava indústria tèxtil a casa nostra. Cert, no tothom hi va perdre, mireu el grup Inditex, que va saber aprofitar la velocitat de fabricació en països emergents per canviar la moda cada quinze dies i posar-se els joves a la butxaca.
Els canvis en els hàbits de la compra fa molts anys que van començar. Primer va ser el tancament de les petites botigues de queviures per culpa dels grans hipermercats, després davant els grans espais comercials. Recordo quan vaig viure a Grenoble, a principis dels anys 80, la preocupació de l´ajuntament pel despoblament del centre urbà i els esforços per recuperar-lo. Se n´havien anat les botigues i la gent també s´havia desplaçat a viure a la perifèria, en un procés que portava al centre a la desertificació. No cal anar massa lluny per veure els pobles del voltant de Girona amb el mateix procés, carrers majors on hi havia hagut activitat comercial amb botigues de roba, sabates, queviures, llibreries, bars i bancs, avui només contenen un caixer automàtic i un bar. El comerç, tal i com l´hem conegut, es mor.
Un vector que pressiona en aquest canvi d´hàbits de la compra és la compra per Internet. En aquest espai els joves es mouen com a casa seva i els preus dels productes són immillorables. La digitalització de la compra permet eliminar un munt d´intermediaris i fer la cadena, des de la fabricació al consumidor, terriblement eficient. Ja no hi ha un intermediari majorista que ven a un altre de minorista amb els transports, emmagatzemament i beneficis corresponents, ara la cadena va des del fabricant al consumidor només amb l´intermediari d´una aplicació a Internet que cobra una comissió. Des del punt de vista de difusió, el procés és màxim, arribant a un públic potencial mundial. Des del punt de vista de costos, és el millor dels invents. Per tant, serà difícil combatre aquesta tendència i caldrà triar si l´assimilem o bé la combatem pels seus efectes negatius.
Però l´efecte Internet no és pas l´únic pes que ha d´aguantar el petit comerç. Aquí cal afegir l´augment insuportable dels preus de lloguer dels locals, difícils de pagar amb els marges que deixa el comerç, i la sensació dels comerciants que no guanyen prou pel temps que hi són. Un comerç està moltes hores inactiu, sense que hi passi gent a comprar, necessita fidelitzar el públic amb moltes hores d´obertura sense ser efectiu. Ha de dir al client que està a la seva disposició des del matí fins el vespre. És un sacrifici important que demana tenir obert 10 o 12 hores durant 6 dies i fins i tot 7 dies a la setmana. El comerç d´abans era la vida del comerciant en el sentit que vivia allà, era casa seva, i no li feia res atendre un client quan estava dinant o rentant la roba. Això ha desaparegut del tot i només queden així els comerços que agafen els xinesos o els paquistanesos. El dia que un comerciant divideix els ingressos que fa per les hores que hi passa, descobreix que l´hora treballada li surt a 2 o 3 euros i tanca. És un error comparar el preu d´una hora de treball activa, intensa, d´una fàbrica, per exemple, amb una hora de treball expectant, contemplativa. Si el comerç al final dóna prou per ser rendible, per pagar el material, el lloguer, l´electricitat, la calefacció, els impostos i el personal, ha de continuar, tot i que el preu de l´hora de treball sigui baix. Perquè el treball cal mesurar-lo per la seva intensitat, no només pel temps.
Heus aquí, doncs, que tenim un panorama que es presenta clar: la desertització del centre de les ciutats. Com substituirem la imatge del comerç? Amb més bars? Amb sales d´oci? O directament posant habitatges als baixos on ara hi ha botigues? Aguantarem una ciutat sense activitat i deixarem que només sigui un dormitori? Transformarem la ciutat en un lloc de trobada per a la tertúlia amb els amics i la dibuixarem per a l´oci del temps que tindrem? Segur que trobarem treball pels desnonats del comerç?
De moment el que podríem fer és resistir-nos a la seva desaparició, per exemple transformant els comerços fent-los més especialitzats i menys generalistes, abaixant els preus de lloguer dels locals i abaixant els impostos. Serà molt millor això que no pas assistir impassibles a la desaparició del comerç local.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *